Fantàstic Ramon - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

Fantàstic Ramon és una proposta teatral de Clàudia Cedó, l’alma mater d’Escenaris Especials des de fa disset anys. Una comèdia amb tocs fantàstics que vol reflexionar sobre l’exclusió, la dependència, la sobreprotecció i la convivència familiar amb un fill amb discapacitat.

Sinopsi

Una mestra amb caràcter i la seva parella, un pacífic lutier, esperen un nen. Però el que surt de dins d’ella el dia del part no és una criatura com les altres…

Després de l’èxit de Mare de sucre, actors amb i sense diversitat funcional tornen a pujar a l’escenari per explicar-nos junts aquesta història dirigits també per Clàudia Cedó.

Idioma:
Català

Sinopsi

Una mestra amb caràcter i la seva parella, un pacífic lutier, esperen un nen. Però el que surt de dins d’ella el dia del part no és una criatura com les altres…

Després de l’èxit de Mare de sucre, actors amb i sense diversitat funcional tornen a pujar a l’escenari per explicar-nos junts aquesta història dirigits també per Clàudia Cedó.

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 5

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Trinitat Gilbert Martínez
Teatre Barcelona

La vida a Santa Aurora de la Pietat

A la sala gran del Teatre Lliure de Montjuïc és on es representa l'obra de teatre més bonica de les que es fan i es desfan. Es diu Fantàstic Ramon, és de la Clàudia Cedó, i us atraparà des del primer segon que comença. Una parella té una criatura que no és com les altres, que és diferent. Per als pares, és fantàstica, és clar, però per al poble és diferent. El primer gran encert de Cedó: representar la criatura amb un ninot, que anirà fent-se gran des del moment del part fins als anys següents. La criatura no es belluga, no parla, no caminarà, però és una criatura, i té uns pares que l'estimen amb bogeria.

En Ramon també tindrà una professora que li farà una bona acollida, però el poble, Santa Aurora de la Pietat, no el veu amb la mateixa mirada que la mestra. I és aquí on apareixeran els elefants contra els quals no ens encarem, que esquivem, però que, hi arriba un moment, que hem d'encarar. El Ramon anirà a la festa major del poble, el Ramon participarà en altres activitats, el Ramon anirà cada dia a l'escola, el Ramon voldrà fer-ho tot com tothom, però no sempre li serà fàcil.

A més del guió, impecable, destaco també la interpretació dels actors i les actrius, que pertanyen al col·lectiu Escenaris Especials. Aquest grup té l'encert de portar a l'escenari la diversitat de la nostra societat, que vol dir que els intèrprets amb diversitat funcional, trastorn de l'espectre autista o necessitats educatives especials representen els papers protagonistes. I just en aquesta obra és un encert, el que el fa que l'obra sigui tan recomanable.

No us perdeu Fantàstic Ramon, perquè és una meravella. Moltes gràcies, Teatre Lliure i Clàudia Cedó, per l'obra.

Per acabar, deixeu-me que us digui els noms de tots els actors i actrius:

Andrea Álvarez Candela

Marc Buxaderas Pare Prudenci

Francesc Ferrer Josep

Jordi Galià Innocent

Xicu Masó Doctor Valentí

Mercè Méndez Eva

Anna Moliner Clara

Edgar Murillo Esteve

Judit Pardàs Puri

Vanessa Segura Margarida

Kathy Sey Sofia

Ninot Ramon

29/04/2025 - Teatre Lliure – Montjuïc
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Memòries d’un nen de drap

Ja fa 17 anys que el projecte Escenaris Especials treballa perquè a l'escenari s'hi vegi reflectida la diversitat real que existeix a la nostra societat. Fan teatre amb persones amb diversitat funcional, trastorn d'espectre autista, trastorn mental, joves amb neurodeficiències i/o necessitats educatives especials o persones que estan en procés de deshabituació de tòxics. En els darrers anys han accedit a grans teatres i han representat obres on també hi col·laboren actors professionals, com a la recordada i premiada Mare de sucre, vista al TNC el 2021. Clàudia Cedó –l’exitosa autora d’Una gossa en un descampat- és creadora del grup i també directora i autora de molts dels seus espectacles. Ara li toca el torn a Fantàstic Ramon, un projecte ambiciós i realment transcendent.

Fantàstic Ramon explica la història d’un nen de drap, és a dir, un nen especial i diferent que neix en un poble més tancat del que podia semblar a primera vista. El rebuig del nen i la batalla de la seva família contra la societat que els envolta són els principals conflictes de la peça, que posa als actors amb diversitat funcional just en el cantó contrari on normalment els hi toca viure. Veure’ls fent tot allò que fan els que els discriminen comporta un joc de miralls molt interessant. Un gran treball d’un grup d’actors que es barreja, com en altres ocasions, amb professionals ja reconeguts: Xicu Masó, Anna Moliner, Francesc Ferrer, Vanessa Segura i Kathy Sey.

Clàudia Cedó construeix un text aparentment senzill, amb la metàfora com a eix central. A estones el poble i tots els seus habitants recorden als de les obres de Dürrenmatt, amb un to paròdic i fins i tot humorístic que fa sorgir la tragèdia des del fons. La part final potser resulta massa complexa i fins i tot un pèl confosa. Crec que l’obra es ressenteix d’una durada excessivament llarga i també d’una direcció que potser no sap compensar del tot les diferències de ritme que es produeixen. Tot i així, Fantàstic Ramon suposa una experiència interessant, necessària i molt convenient en un teatre com el Lliure, que té una audiència tan àmplia i diversa.

06/04/2025 - Teatre Lliure – Montjuïc
Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

L’animadversió a acceptar-se

Aconseguir encaixar i formar part de la societat a vegades comporta renunciar a parts essencials d’una persona. La decisió de deixar enrere qui s’és o allò que distingeix per no sortir-se de la suposada “normalitat” ajuda a construir un món homogeni que menteix i rebutja a qui s’oposa a deixar-se perdre.

Clàudia Cedó dirigeix i escriu Fantàstic Ramon, que s’endinsa en un poble petit on tots els veïns i veïnes es coneixen des de sempre i conformen una comunitat que s’entén a la perfecció. Tot canvia quan la Clara i en Josep tenen el seu fill Ramon que té una peculiaritat: és un nen de drap. Llavors comença una travessia per la mare i el pare que veuen com el poble que estimen tant rebutja i deixa de banda al seu fill per ser diferent i no ajustar-se als estàndards establerts.

El text molt elaborat i amb una metàfora ben clara que envolta tota la trama des del principi, va guiant a l’espectadora en un camí en què es mostra a poc a poc que allò que sembla senzill no ho és i que davant la ignorància i la mala disposició moltes vegades hi ha una animadversió a acceptar-se a un/a mateix/a. Tot i que es va dibuixant el marc de la narració a poc a poc i amb bona lletra, la realitat és que el relat resulta massa extens i que part de la història es podria haver reduït per augmentar el ritme i fer l’obra més amena a l’espectadora.

El repartiment és un dels factors claus d’aquesta producció i és part fonamental de l’engranatge del relat. Les i els intèrprets realitzen un treball magnífic i es fonen amb els seus personatges, d’aquesta manera creen una població versemblant i molt acurada a la realitat, en moltes ocasions, malauradament.

Escenografia extenuant i molt detallada que ajuda a crear un marc increïble per a la història, on el nen drap és un element impressionant, tot i que potser es passa de frenada al final.

Amb tot, un plantejament interessant i original que es perd a mig camí i allarga massa l’espera cap a un desenllaç que no s’intueix, però amb metàfora clara de principi a fi.

10/04/2025 - Teatre Lliure – Montjuïc
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Clàudia Cedó nos trae una una comedia con toques fantásticos donde un pueblo de personales “normales” se tendrán que enfrentar al nacimiento de Ramón, un niño diferente, un niño de trapo.
Vuelven el grupo de intérpretes con diversidad funcional que nos sorprendieron con “Mare de sucre” y que en esta obra se lucen con registros cómicos de los que salen muy bien parados.
Personalmente el primer acto me ha parecido fabuloso planteando el problema de la sociedad actual con el tema de la exclusión, de la sobreprotección y la convivencia familiar con un hijo con discapacidad. Sobresale Anna Moliner como madre de la criatura que ha conseguido emocionarme en algunas escenas.
El segundo acto no me ha parecido tan redondo. La trama se ha vuelto un tanto alocada, onírica y con toques de thriller rural que no me ha acabado de funcionar.
De todas maneras un gran espectáculo que vale la pena por el impulso y las ganas que han puesto los miembros de Escenaris Especials. Un aplauso muy grande para ellos!

05/04/2025
Jordi Casas Duocastella

Una parella té un fill que no és com els altres, no reacciona als estímuls visuals ni auditius, sembla que és “un nen de drap”, i els seus pares hauran d’aprendre a cuidar-lo.
Anava a “Fantàstic Ramon” amb expectatives molt altes perquè ja havia vist dues obres també escrites per Clàudia Cedó, “Una gossa en un descampat” és del millor que he vist mai en teatre, i “Mare de sucre” també em va encantar. Potser per això la meva primera impressió no va ser tan satisfactòria com esperava.
Vaig assistir a l’assaig general del dia abans de l’estrena oficial i es van produir alguns contratemps. L’actor Marc Buxaderas va tenir una indisposició i va haver de ser substituït per l’ajudant de direcció després del descans (res greu, segons van dir, espero que ja estigui del tot recuperat). També algun petit incident tècnic, que segur que hauran corregit per l’estrena.
L’obra es ressenteix d’una durada excessiva (3 hores amb descans inclòs), i això fa que el tram final, en què el to de comèdia va derivant cap al drama, es faci una mica feixuc. També em va incomodar que el públic va riure molt amb una escena que per mi recrea un abús, i no crec que l’autora busqués aquesta reacció.
Tanmateix, l’obra té moltes coses bones i encara hi dono voltes al meu cap. Et fa reflexionar sobre com tractem la gent que té alguna discapacitat. L’escenografia està ben cuidada, amb diferents versions del Ramon que tenen una certa expressivitat només amb la seva postura. Hi ha bona química entre tot el repartiment, tant si tenen diversitat funcional com si no, i cal aplaudir aquesta iniciativa d’Escenaris Especials per fer un teatre inclusiu.

02/04/2025

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

El teatre com a eina de transformació social

Aquesta primavera, dues entitats que desenvolupen una important tasca social presenten les seves noves propostes teatrals a Barcelona. Fantàstic Ramon, d’Escenaris Especials, i Càsting, de Teatre al Ras, són dos […]

8 abril 2025

Clàudia Cedó signa una comèdia que parla d’amor, exclusió i rebuig

El Teatre Lliure estrena Fantàstic Ramon, una nova comèdia amb tocs fantàstics escrita i dirigida per Clàudia Cedó i protagonitzada per intèrprets amb i sense diversitat funcional, que parla de l’amor, el rebuig, l’exclusió i el […]

27 març 2025