Tot el que necessites per anar al teatre

Si mireu el vent d'on ve

Si mireu el vent d'on ve

Irene és la mestressa d’una finca dedicada al cultiu de pomes, on viu amb el seu fill. La seva filla se’n va anar fa molt de temps i n’ha perdut el contacte. Una tardor, ella torna i es desencadena aquest relat sobre la maduresa i els canvis de l’Anglaterra rural d’avui. El signa una de les dramaturgues més reconegudes del panorama britànic actual.

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Un drama amb cinc actors i actrius de qualitat. L’escenari és impressionant i l’argument insòlit. Si us agraden les obres de teatre amb un argument molt obert i que durant la trama vas descobrint motius, accions i conseqüències. Pel meu gust, el repartiment ha estat ideal: Emma Vilarasau, Eduard Farelo, Lluís Marquès, Clàudia Cos i Laura López.
    El teatre permet una acústica perfecte i els efectes especials sorprenen. Els canvis de punt de vista et deixen bocabadat. Una obra molt interessant per un cap de setmana.

    18/03/2018
  • Crec que el director de Teatre Fernando Bernués ha dirigit magistralment aquesta dura obra de conflicte familiar a l’àmbit rural.
    Començant per l’escenografia espectacular i continuant amb unes actuacions estel·lars.
    Emma i Laura ( Irene i Brenda ) impressionants , un dol de dives que ens han emocionat . El germà tan tendra que borda E. Farelo ens ha encantat i Roy i Linda excel·lents cadascú amb el seu dol. Es una obra que s’ha de veure .

    06/03/2018
  • Quina passada d’obra de teatre. Feia molt de temps que no sortia del teatre amb aquesta sensació, m’han captivat les interpretacions del personatge de Irene (E. Vilarasau, com sempre brillant), la seva filla Brenda (gran descobriment de l’actriu L. López, una interpretació impressionant), excel·lent la interpretació del personatge Len (E. Farelo), en Roy i Linda, personatges molt be interpretats (L. Marquès, C. Clos).
    També m’agradaria destacar la bona direcció de F. Bernués (li vaig escoltar en el col·loqui després de l’obra), amb molta sensibilitat i al mateix temps donant als personatges una dosis de passió dramàtica imprescindible… i per suposat he de destacar l’escenografia de M. Glaenzel impressionant… obra molt recomanable.

    03/03/2018
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Drama rural, de los que me gustan.
    Una historia de manzanas, de una familia infeliz, una madre fría y egoísta y un hecho que hará saltar por los aires los lazos de los integrantes de la familia. Este hecho nos lo intuirán en la 1ª parte de la obra para esperar a la 2ª parte para sorprender a toda la platea. Aunque tengo que decir que me han quedado Cabos sueltos sin explicar. Así que tendré que verme el coloquio de la obra jajajaja
    La escenografía me ha encantado. Muy poética, muy profunda, con esos árboles secos colgando y una iluminación maravillosa.
    Destacar el trabajo de Farelo interpretando al hermano deficiente de la protagonista. Bravo por él
    Y la Vilarasau correcta como siempre. Es una apuesta segura.

    24/02/2018
  • Un drama sobre la memòria i la pèrdua dels referents familiars.

    19/02/2018
  • Avui al Lliure he vist aquesta obra de la novel·lista anglesa Nell Leyshon i que dirigeix ​​Fernando Bernués. Es tracta d’un drama rural i ens situa a Anglaterra en el si d’una família on la mare, una dona possessiva i manipuladora acaba de quedar vídua. Jo no sé si avui no era el meu dia però el text m’ha deixat totalment indiferent, no m’ha aportat absolutament res, se m’ha fet lenta i repetitiva i no he marxat a la mitja part amb l’esperança que la segona millorés, però que va més del mateix per no dir pitjor. He sortit totalment decebut. No tot per això ha estat negatiu, l’escenografia de Max Glaenzel m’ha semblat espectacular i fins i tot poètica. I pel que fa a la interpretació, Eduard Farelo en el personatge del germà de la dona, una persona amb deficiència i en la qual Farelo, està brillant. I Emma Vilarasau tot i que aquesta vegada no cau en l’histrionisme com alguna vegada ha passat, l’he vist moltíssimes vegades millor que avui amb aquesta obra. Pel que he vist a la platea hi ha hagut opinions contraposades, ja que els del meu costat i davant a mitja part han marxat, però al final hi ha hagut molts aplaudiments.

    18/02/2018
Articles relacionats
Emma Vilarasau i Eduard Farelo tornen a reunir-se a ‘Si mireu el vent d’on ve’

Emma Vilarasau i Eduard Farelo tornen a reunir-se a ‘Si mireu el vent d’on ve’

9 febrer 2018

El Teatre Lliure posarà de manifest la relació de dependència que hi ha entre ésser humà i naturalesa amb el muntatge Si mireu el vent d’on veu, una traducció al català […]