Gran Teatre del Liceu

La Torre dels Somnis és un espectacle de gran format que combina l’òpera amb el circ i la poesia a través de la música de Puccini, de la mà del director d’escena Lluís Danés.

La Torre dels Somnis és un espectacle de gran format que combina l’òpera amb el circ i la poesia a través de la música de Puccini, de la mà del director d’escena Lluís Danés.

La clemenza di Tito de Wolfgang Amadeus Mozart és una òpera de passions intenses, teixida entre amor, traïció i perdó. La producció de David McVicar al Festival d’Aix-en-Provence destaca per la seva força visual i per un profund retrat psicològic dels personatges. Al capdavant, el mestre Jordi Savall aporta una lectura d’una elegància i una profunditat poètica excepcionals. Amb una direcció transparent, incisiva i plena de colors, Savall revela tota la modernitat dramàtica de Mozart i reactiva l’energia moral que travessa aquesta obra.

Una experiència sensorial que posa en relleu la veu humana com a instrument capaç de commoure i unir. El cor és l’essència de l’òpera, el batec que dona vida a les històries i que transforma les emocions individuals en una poderosa experiència col·lectiva. És la veu que expressa els sentiments més íntims i, alhora, uneix les ànimes en un clam compartit d’amor, passió, tragèdia i esperança.

Les mil i una nits, una llegenda que compila contes medievals d’Orient recopilats en àrab durant l’edat d’or de l’islam, és la metàfora perfecta de narrar com a forma de resistència. Amb aquesta mateixa pulsació, Rimsky-Kórsakov va concebre Scheherazade, un poema simfònic en què la música es converteix en una veu que, amb astúcia i llum, desafia la foscor.

Amb Dudamel al podi, l’orquestra esdevé un teixit d’ones successives: la sensualitat del violí solista, la solemnitat de les fustes, el relleu orquestral que evoca ports imaginats, tempestes que esclaten i oasis que s’obren com miratges.

Aquesta lectura es fa encara més intensa gràcies al film de Shirin Neshat, una artista que ha convertit l’exili, la identitat i el silenci en matèria estètica. Les seves imatges no il·lustren la música, sinó que hi dialoguen: rostres que emergeixen de la penombra, deserts que respiren com pàgines en blanc, escrits que travessen la pell i una feminitat que irradia força i vulnerabilitat alhora. Neshat construeix un univers visual en què Xahrazad no és una figura mítica, sinó una veu contemporània que reivindica la potència del relat en un món fragmentat.

Amb la comèdia satírica d’un poeta desencisat com a punt de partida, una gran de la performance convida a trencar la jerarquia de públic i performers a la captura del “bicho” del nostre temps.

La Gran Gala de Dansa del Gran Teatre del Liceu es presenta com una celebració excepcional del moviment, una constel·lació irrepetible que reuneix alguns dels millors ballarins del món en un únic escenari. En aquesta nit d’excel·lència, la tècnica virtuosa i la intensitat expressiva dialoguen amb l’orquestra en viu, que converteix cada variació, pas de deux i solo en un organisme viu i vibrant, gairebé ritual. El Liceu esdevé així un temple efímer en què conflueixen tradició i contemporaneïtat i la història del ballet dialoga amb la seva metamorfosi actual.

Una utopia escènica de la famosíssima òpera de Mozart en què música i imatge s’entrellacen per construir un pont entre mons oposats.

En aquesta nova producció de Marcos Morau, coreògraf i fundador de La Veronal, i amb Josep Pons, en la seva nova condició de director musical honorari, al capdavant de l’orquestra del Liceu, La flauta màgica es presenta com un esdeveniment excepcional: una utopia escènica en què música i imatge s’entrellacen per construir un pont entre mons oposats.

La rosa dels set pètals parla sobre la memòria, la identitat i la llibertat.

El Liceu produeix una segona òpera comunitària de nova creació amb el districte de Sant Andreu, després de La gata perduda (2022/23). L’obra, amb llibret de Blanca Bardagil, composició de Tomàs Peire i Lucas Peire, direcció escènica d’Israel Solà i direcció musical de Manel Valdivieso, compta amb la participació activa del veïnat i les entitats del districte, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, i reflecteix la importància de reivindicar la memòria històrica i la tradició associativa i cultural de Sant Andreu.

Una tragèdia espiritual on la pietat venç el dogma i la gràcia neix de la desesperació.

Jenůfa, de Leoš Janáček, inunda el Liceu amb una força emocional desbordant en la nova i excepcional producció d’Àlex Ollé, amb la direcció sempre reveladora de Jonathan Nott i un repartiment de luxe encapçalat per Asmik Grigorian i Nina Stemme.

Inspirada en la duresa de la vida rural i en la moral ferrenya d’una comunitat tancada, Jenůfa esdevé una passió moderna en què el que és sagrat i el que és sacríleg s’entrellacen en una dansa inquietant de conseqüències devastadores.

The Exterminating Angel recorda que el que és veritablement sacríleg no és la blasfèmia, sinó la rutina buida i l’autocomplaença.

La pel·lícula homònima de Luis Buñuel esdevé un origen quasi mític per a l’òpera de Thomas Adès, genial compositor que també dirigirà musicalment les funcions al Liceu. Adès transforma aquell univers inquietant en una arquitectura sonora fascinant: una música carregada d’efectes, textures insòlites i tensions subtils que obre les portes d’un ritual que es descompon lentament.

Amb Das Rheingold, preludi de Der Ring des Nibelungen, Wagner obre un univers mític que parla directament del nostre present: el naixement del poder, la seva corrupció i la fractura d’un ordre que semblava etern. En aquesta nova producció, el director d’escena Tobias Kratzer entrellaça mite i modernitat en una proposta plena d’imatges poètiques i inquietants i converteix la llegenda en una experiència teatral vibrant i absolutament contemporània.

Das Rheingold no és només la història d’un anell: és l’inici d’una crisi espiritual. L’amor, la natura i el compromís es veuen convertits en moneda de canvi, però en aquesta foscor també hi batega una promesa: la possibilitat de trencar el cicle del poder i recuperar el que no es pot comprar.

Així, Wagner ens planta davant d’una idea radical i d’una bellesa colpidora: que el que és veritablement sagrat només reneix quan la reverència venç la dominació i que, potser, encara som a temps de tornar a l’origen.

Una experiència musicovisual immersiva per als més petits.

Una joguina escènica en la qual els músics dialogaran amb il·lustracions, ombres i audiovisuals per descobrir els elements més bàsics d’una peça musical.

Transformarem el Foyer del Liceu per oferir una experiència musicovisual immersiva en la qual els més petits es veuran físicament envoltats d’acords i arpegis.

El Liceu inaugura temporada amb un repartiment excepcional liderat per Anna Netrebko i Anna Pirozzi en el paper d’Aida, juntament amb Yusif Eyvazov i Piotr Beczała com a Radamès. Una obertura de luxe per donar vida a una de les òperes més monumentals de Verdi, presentada en una producció impactant de l’artista iraniana Shirin Neshat, que converteix Aida en «un ritual visual en què la bellesa i el conflicte dialoguen constantment».

Nova edició d’Oh!pera, una experiència de creació d’òperes contemporànies de curta durada representades en espais no convencionals. Direccions de Lucia del Greco i Marc Salicrú i llibrets de Pol Guasch i Pablo Macho Otero, entre altres participants.

El Gran Teatre del Liceu i el Disseny Hub Barcelona (DHub) són els còmplices que fan possible, un any més, un punt de trobada entre l’òpera contemporània, la dramatúrgia i el talent emergent. És un projecte pioner que aposta per formats innovadors, combinant experimentació, interdisciplinarietat i risc creatiu, per tal de donar veu a nous talents i llenguatges artístics.

En el marc del 25è aniversari del Petit Liceu, el Foyer del Gran Teatre del Liceu acull un espectacle nou que ens endinsa en un univers sonor que només un cor d’òpera com el del Gran Teatre del Liceu pot oferir. Una experiència sensorial que posa en relleu la veu humana com a instrument capaç de commoure i unir.

Le nozze di Figaro de Wolfgang Amadeus Mozart se’ns mostra com un monument extraordinari, sense comparació. Una partitura genial i plena de girs imprevisibles que respon al principi de les unitats del teatre clàssic: unitat de lloc (el castell del Comte, a prop de Sevilla), de temps (segle xviii) i d’acció.

Una coreografia d’Antonio Ruz que connecta amb les nostres tradicions. La producció La nit de Sant Joan (Soirées de Barcelone), segon ballet del compositor Robert Gerhard (1896-1970), amb escenografia de Joan Junyer i argument de Ventura Gassol, va quedar inèdita el 1939 pels avatars de la Guerra Civil.

Miralls es un espectacle de Miquel Gené que a través de la música i la dansa busca crear una experiència sensorial de connexió i proximitat amb els infants.