L’òpera buffa per excel·lència amb una nova producció de la Staatstheater am Gärtnerplatz (Munich) i el Théâtre du Capitole (Toulouse)
Des de la seva estrena a Roma el 1816 —i malgrat una primera representació accidentada—, les aventures de Figaro, el barber alcavot sevillà, han fet les delícies de generacions d’espectadors operístics.
La comicitat de la música rossiniana, al servei del llibret de Cesare Sterbini sobre Beaumarchais, no es pot deslligar de la gran tradició de l’òpera bufa tardana, hereva de la gran escola napolitana i amb una acció trepidant i personatges inoblidables.
L’òpera de Gioachino Rossini torna a l’escenari del Gran Teatre del Liceu amb un repartiment que inclou Maxim Mironov i Paola Gardina en el context d’una posada en escena lluminosa i acolorida, coproduïda amb Munic i Toulouse.
