Darrere les desfilades i les celebracions d’una victòria militar hi ha les persones que ho han perdut tot. És cap a elles que l’artista iraniana Shirin Neshat dirigeix la mirada en la seva versió d’Aida, l’òpera de Giuseppe Verdi que inaugurarà la temporada 2026-2027 del Gran Teatre del Liceu. Del 25 de setembre al 15 d’octubre, el títol més representat de la història del teatre tornarà a l’escenari amb una proposta que posa el focus en els efectes de la guerra, el poder i el fanatisme religiós sobre la vida íntima dels seus protagonistes.
Ambientada a l’antic Egipte, l’òpera situa Aida entre la fidelitat al seu poble i l’amor per Radamès, un militar de l’exèrcit enemic. Amneris, filla del faraó i també enamorada de Radamès, completa un triangle en què els sentiments topen amb les obligacions polítiques, familiars i religioses. Neshat parteix d’aquest conflicte per explorar fins a quin punt es pot decidir sobre la pròpia vida quan tot un sistema imposa a qui cal obeir i a qui es pot estimar.
A l’altra banda de la marxa triomfal
La cèlebre marxa triomfal concentra una de les claus del muntatge. En aquesta lectura, la celebració militar deixa veure el patiment sobre el qual es construeix la victòria: presoners, persones desplaçades i dones que esperen en silenci. L’atmosfera fosca de la producció apunta cap a una civilització amenaçada per la mateixa violència que exhibeix com a símbol de grandesa.
Fotògrafa, cineasta i creadora multimèdia, Neshat ha treballat al llarg de la seva trajectòria sobre l’exili, la identitat i la situació de les dones davant les estructures de poder. La història d’Aida, allunyada de la seva terra i dividida entre els vincles afectius i la llibertat individual, connecta amb aquestes preocupacions. També hi ressona la influència del moviment iranià Dona, Vida, Llibertat, que ha transformat la seva manera de representar les dones del Pròxim Orient.
La directora evita identificar l’argument amb una guerra concreta. La proposta busca mostrar els mecanismes que sotmeten els individus i les conseqüències humanes dels grans discursos sobre la pàtria, l’honor i la victòria.
Grans veus per a una partitura exigent
El retorn d’Aida reunirà diversos repartiments encapçalats per Anna Netrebko, que assumirà el paper protagonista en quatre funcions, inclosa la inaugural. Anna Pirozzi, Olga Maslova i Ewa Plonka també donaran veu a l’heroïna de Verdi. Piotr Beczała, Ivan Gyngazov i Arsen Soghomonyan s’alternaran com a Radamès, mentre que Ekaterina Semenchuk, Ksenia Dudnikova i Fiorenza Cedolins interpretaran Amneris. El paper d’Amonasro comptarà amb Artur Ruciński, Ludovic Tézier, Amartuvshin Enkhbat i Àngel Òdena.
Antonello Manacorda i Josep Gil compartiran la direcció musical d’una partitura que combina grans escenes corals amb duets d’alta intensitat dramàtica i passatges de gran exigència vocal. Abans de la inauguració oficial, el 23 de setembre hi haurà una funció exclusiva per al públic Under35.
Una altra Aïda per descobrir en família
La presència del clàssic de Verdi coincidirà al mateix Liceu amb La jove Aïda, una reinterpretació per al públic infantil i juvenil que trasllada la història a l’univers dels videojocs. Amb dramatúrgia i direcció de Jordi Casanovas, la proposta segueix l’Aina, una creadora que queda atrapada dins del món virtual que ha dissenyat a partir de l’òpera.
L’adaptació musical de Marian Márquez combina Verdi amb noves composicions i sonoritats contemporànies, mentre que l’escenografia audiovisual d’Onionlab recupera l’estètica dels primers videojocs i homenatja els decorats històrics de Josep Mestres Cabanes. Recomanada a partir de vuit anys i amb una durada aproximada d’una hora, la producció ofereix una altra manera d’acostar-se als conflictes d’amor, lleialtat i llibertat d’Aida, coincidint amb el 25è aniversari del Petit Liceu.
Més informació, imatges i entrades:
