Les coses excepcionals

Comèdia dramàtica dels Sixto Paz (Pretty) que basa bona, massa, part de la seva efectivitat en fer participar el públic com a recurs per insuflar humor a un tema tan dur com la depressió cròmica i intents de suïcidi d’algú estimat. Al menys a mi, poca gràcia  em va fer, per exemple, veure una espectadora traient-se un mitjó i jugar amb ell, o a algú incòmode havent d’improvisar un discurs. Cert que jo penso, com es deia a Watching Peeping […]

Hi ha temes que són molt delicats d’abordar al teatre i, al mateix temps, molt necessari que surtin del tabú i agafin, a poc a poc, cada vegada més visibilitat. El risc que es corre a l’hora de tractar sobre un escenari problemàtiques com el suïcidi o les malalties mentals és caure en el sentimentalisme forçat, el morbo, el melodrama barat o, al contrari, en la ingenuïtat dels lemes d’autoajuda de tassa d’esmorzar. Però Les coses excepcionals aconsegueix esquivar hàbilment […]

Vam conèixer a Duncan Macmillan ara fa uns anys amb l’obra Pulmons, que va significar el primer gran èxit de crítica i públic de Sixto Paz Produccions. Ara la companyia torna a ell i sembla ser que el públic està responent amb la mateixa calidesa, perquè si una cosa té Macmillan és que connecta amb els espectadors de forma directa, sense gaires complicacions ni subterfugis. És cert que alguns titllaran l’obra d’ingènua o de naïf, que és un adjectiu que […]

Aquesta tragicomèdia escrita per Duncan MacMillan és un retrat de la vida del seu personatge principal al llarg del temps, interpretat per Pau Roca. Des de petit comença a escriure una llista amb la coses per les quals val la pena viure, com a teràpia per a suportar els durs cops de la vida. No obstant això, l’obra utilitza un enfocament tan optimista, infantil i light que ens quedem a la superfície del relat. Són pocs els moments en els quals connectem […]

Els gelats. Les guerres d’aigua. La veu de Ray Charles. Per vosaltres, aquestes són “coses” que posaríeu a la vostra llista de coses excepcionals? Hi serien o posaríeu d’altres? Com de llarga seria la vostra llista? Perquè cadascú té els seus plaers, petits o grans, amb els quals seríem feliços si els poguéssim gaudir, ni que fos una vegada més. Aquestes tres proposades, per exemple, són algunes de les que es poden trobar a la llista d’en Pau, el protagonista […]

Possiblement una de les recomanacions que més m’ha costat decidir per posar-me a escriure és aquesta obra de Sixto Paz i el Terrat amb “Les coses excepcionals“. Una comèdia que a tothom agrada i que a mi no m’ha convençut gaire. Aquesta és una proposta que segons l’opinió de gran part de la gent que ha anat a veure-la, li ha agradat (per no dir directamenty entusiasmat). Per aquest motiu, la meva recomanació inicial  és que aneu al Club Capitol durant aquests dies i a veure […]

Duncan Macmillan va escriure al 2013 Every Brilliant Thing, una adaptació al teatre de la novella de George Orwell, 1984, publicada al 1949. No entenc massa què va trobar Macmillan en 1984 per escriure aquesta obra. Potser perquè un dels temes que tracta la novel·la Orwelliana és la persecució de l’individualisme i el pensament independent. Segurament aquestes ganes de compartir amb el públic el va fer escriure aquesta obra la finalitat principal de la qual era fer participar al públic […]

Segur que heu vist Manhattan, del Woody Allen. A la penúltima seqüència de la pel·ícula el protagonista, ajegut al sofà, repassa les coses per les que paga la pena viure: “aquelles pomes de Cezanne; el Pottato Blues, de Louis Amstrong…” i finalment, “la cara de la Tracy”, la dona que estima. D’alguna manera, aquesta és la llista que escriu el narrador sense nom de Duncan MacMillan. El risc de ser excessivament naïf l’esquiven l’autor i en Pau Roca amb perícia i amb […]

Ahir quan vaig veure l’obra “Les coses excepcionals” em vaig recordar d’una llibreta que vaig escriure fa uns quants anys. De seguida que vaig arribar a casa la vaig buscar. Sabia perfectament on era, però m’havia oblidat completament d’ella. La vaig obrir. El primer que hi ha escrit és el poema “Mal que mal” de Ferran Margarit. Data del 2009, però les primeres coses excepcionals les havia començat a escriure molt abans. La meva llibreta de coses excepcionals es titula […]

  Pequeños placeres, recuerdos impregnados de gozo, instantes que rebosan plenitud. Pau Roca nos ofrece una oda a la cotidianidad a través de Les coses expecionals. Y que por suerte, no hay precisamente pocas. Desde helados hasta intercambiar libros; la obra nos acompaña a rememorar los detalles que puedan dar sentido y ser un soplo de alegría. Se vacuna, eso sí, de querer tomar el papel de redentor o parecer un naif. Tampoco se las da de charlatán que vende felicidad. Aunque sí […]

El bigoti de Freddie Mercury és sens dubte una de les coses excepcionals que trobem en aquest món, i hi he arribat a pensar gràcies a aquesta agradable i entranyable hora que ens va regalar el Pau Roca. Les Coses Excepcionals és un cant a la vida, una oportunitat de parar i apreciar aquestes insignificants coses que fan especials els moments. El més bonic d’això és que s’aconsegueix gràcies al teatre, però no un teatre qualsevol, ja que aquest muntatge […]

Vaig gaudir molt. Feliç d’haver-me topat amb un espectacle poc convencional tan recomanable. Un format diferent i innovador que fa als espectadors partícips d’una llista de coses que ens farà plorar, riure i viatjar amb la història del protagonista. Tres verbs no pas fàcils de conjugar dins el tema que tracta Les coses excepcionals. Un espectacle que ens sacseja per fora, ens commou per dins i ens fa sortir del teatre amb una calor particular i la necessitat de subratllar […]

Des de que entres a la sala, ja ets part de la història d’en Pau. Les butaques estan també a l’escenari, envoltant el centre, on en Pau estarà dret, i passejant, i assegut, explicant-nos la seva història, i l’explica de tal manera que pots visualitzar perfectament el moment, les emocions, els colors… La meva acompanyant em va preguntar si la història era real o només l’estava interpretant. Vam sortir meravellades, vam riure molt, vam sentir tendresa i, inclús a alguns, […]

Mentre esperem que comenci comencen a passar coses. No us les explico. Comença. En Pau Roca ens explica la seva vivència. Bé, la del personatge. Però també es diu Pau. O és que realitat i ficció, quan la interpretació és de veritat, conflueixen, es dissolen? No és la seva vivència, però ell fa que ens l’anem creiem a mida que avança l’obra. Com poques, aquesta és una obra d’espectadors actius, atents, entregats. Com l’actor, com en Pau. Un constant mirar […]