ICEC

Hi ha preguntes que travessen generacions: Qui som quan intentem no assemblar-nos als pares? Quin rastre estem condemnats a deixar, inevitablement, en els nostres fills? Ramon Madaula, autor d’obres com El tigre o Els Buonaparte estrena un nou text a cavall del drama i la comèdia que interpreta ell mateix al costat de Júlia Genís, dirigit per Mònica Bofill.

Raquel Loscos proposa La confusió, una obra en què un dels desencadenants de l’acció és que un personatge fa ‘teràpies de conversió’ (tractaments psicològics per modificar la teva orientació sexual, identitat o expressió de gènere) disfressant-les amb el concepte ‘coach d’identitat’ (acompanyaments curatius per trobar “el teu veritable tu” -que, evidentment, és hetero-).

A Nanuq conviuen diverses disciplines, com són el circ, la dansa i els titelles per explicar una història universal que s’inspira en l’hivern. La cia. Voël parla d’una història d’amistat sense barreres, amistat pura entre éssers molt diferents, i de com les aparences poden ser enganyoses, però sobretot pretén ser una oda al món dels somnis i als ossos polars.

A Nanuq conviuen diverses disciplines, com són el circ, la dansa i els titelles per explicar una història universal que s’inspira en l’hivern. La cia. Voël parla d’una història d’amistat sense barreres, amistat pura entre éssers molt diferents, i de com les aparences poden ser enganyoses, però sobretot pretén ser una oda al món dels somnis i als ossos polars.

L’Autèntica presenta la seva nova producció: Flow, en què l’actriu, docent i investigadora teatral Verónica Pallini i l’artista visual Raquel Moron proposen un viatge per una instal·lació immersiva durant 40 minuts per a nens i nenes de 0 a 3 anys inspirada en el cicle de l’aigua. Un espai de llibertat, no normatiu, on el nadó és el centre de l’experiència.

A la instal·lació hi participarà una persona adulta per nadó (0-36 mesos). La resta de persones hi participaran com a espectadores assegudes al voltant de l’espai escènic. Les persones adultes es poden intercanviar entre elles, a condició que hi hagi una persona adulta per nadó a l’espai escènic.

Projecte Ingenu proposa El sonall, un joc immersiu, una visita guiada pel museu de l’oblit partint de la història de Catalina Muñoz, executada al setembre de 1936. Dirigeix Marc Chornet Artells.

Judit Colomer i Pau Vinyals, escenògrafa i actor reconeguts del panorama teatral català, presenten Tendrament, el seu primer espectacle de creació conjunt. Una peça en la qual, a partir de la seva experiència personal, convertiran el públic en còmplice impúdic del seu imaginari.

Esther López (‘Fairfly’, ‘Mai neva a la ciutat’) i Ricard Farré (‘Les dones sàvies’, ‘La furgo’) protagonitzen Desaparellats, una esbojarrada i tendra comèdia sobre les segones oportunitats, la vida en parella i les decisions més transcendentals de la vida. L’escriptor Ramon Pardina, guionista habitual de l’Andreu Buenafuente o el Quim Masferrer, fa el salt dels millors programes d’humor televisius als escenaris amb aquest espectacle dirigit per Roc Esquius.

Dani Amor i Serapi Soler porten a escena El grill, una comèdia sobre el malestar contemporani: la precarietat laboral, la gentrificació o el desgast emocional de la vida en parella. Una celebració dels petits fracassos, dels grans reptes i, sobretot, del camí cap a l’acceptació i l’optimisme.

Eu Manzanares escriu a La conveniència sobre una boda entre amics. Un acte d’estima. Una confrontació amb el sistema. Perquè hi ha amors que no caben en cap llei.

David Selvas dirigeix Perfectes desconeguts, una d’aquelles obres que pertanyen al gènere de la comèdia, amb un toc de vodevil, on els personatges juguen al gat i la rata i en què les màscares socials cauen quan més s’espera que es mantinguin en el seu lloc.

Pocs saben que la pel·lícula Perfetti sconosciuti (2016) de Paolo Genovese, en què es basa l’obra teatral, s’ha adaptat a 25 països i ha entrat al llibre dels rècords Guinness com el film que té més remakes en la història del cinema mundial.

Coses petites és un espectacle de la companyia PSIRC, una creació col·lectiva on el circ, el teatre físic i la performance s’entrellacen per reflexionar sobre l’obsolescència humana i la gestió dels recursos naturals.

El col·lectiu Eléctrico 28 presenta un espectacle de teatre físic amb màscares, música en viu i titelles que tracta la convivència en habitatges urbans i la superació de les escletxes generacionals. Komunumo significa “comunitat” en esperanto.