Qui soc? Qui em diuen que sigui? Qui he de ser? Tant és, la qüestió és no ser homosexual.
Una “pacient”, una “terapeuta”, una tempesta que les obliga a compartir espai i unes idees que semblen tretes de fa més de mig segle. Aquest és el punt de partida de La confusió, una crítica de Raquel Loscos als coaches d’identitat que es podrà veure a partir del 16 d’octubre a la Sala Flyhard.
Roser Batalla i Anna Tamayo. Imatge: Sergi Panizo
La llavor del text va sorgir “per casualitat”. Tal com explica Loscos, “documentant-nos per un altre espectacle que estàvem escrivint ens va aparèixer un perfil que ens va fascinar i horripilar a la vegada i, és clar, en vam haver d’escriure una peça”. Tal com explica, era un orientador d’identitat que et podia ajudar a trobar la causa de la teva confusió per evitar l’homosexualitat. “El seu tarannà tranquil, les seves idees tan clares i terrorífiques… tenia tots els elements per ser un personatge inquietant”, admet Loscos. Ràpidament, ho van relacionar amb les teràpies de conversió que es feien els anys seixanta amb electroxocs per deixar de ser homosexual. “Ara, amb l’excusa de l’autoajuda aquesta persona ven arribar a descobrir el teu autèntic jo heterosexual. I no és només aquesta persona, vam veure que és una teràpia que es fa actualment”.
L’obra, segons expliquen, vol ser una “venjança escènica”. “Vam crear un personatge que antagonitzés completament aquest suposat terapeuta. Com que no podem contrarestar-lo al món real, ho farem sobre l’escenari”, apunta Loscos, qui creu que el teatre ha de ser versemblant encara que no sigui real. És per això que l’obra comença a la sobrietat d’una consulta, però avança cap a un univers més desfasat. La direcció de la peça va a càrrec de Jaume Vinyas i les actrius que la interpreten són Anna Tamayo i Roser Batalla. Tamayo ha format part de l’escriptura i juntament amb Raquel Loscos tenien claríssim que volien a Batalla per al paper de coach.
Raquel Loscos, Jaume Vinyas i Anna Tamayo
La connexió entre La confusió i la sala Flyhard va sorgir a mitja escriptura. Van pensar ràpidament en aquest espai i els van oferir el projecte. “Vam pensar que ens agradaria molt que estigués a la Flyhard tant per l’espai com per l’equip”, explica Loscos. Aquesta sala té una limitació evident d’espai, tot i que és l’encant d’aquest teatre al barri de Sants. “Volem aprofitar-ho per fer que la gent se senti part d’aquesta teràpia, que se sentin interpel·lats i que puguin arribar a entendre els dos personatges tot i que des del primer moment queda clar quin és el nostre punt de vista respecte a les dues situacions”. Loscos comenta que el text vol que el públic es qüestioni a si mateix durant tot l’espectacle.
Més informació, imatges i entrades:
