Loop

Sigui quin sigui el context històric, polític o econòmic, hi ha qüestions familiars que són invariables al llarg del temps, com són la preocupació pel futur dels fills o la necessitat d’aquests de reivindicar la seva pròpia llibertat de decidir. Els fills creuen que ho faran millor que els pares i desitgen trencar motllos i aspiren a una llibertat que els pares no tenien, o no creien tenir. Molt sovint, les frustracions dels pares es traslladen als fills, i aquests traslladen les pròpies a la generació següent, en un bucle infinit que mai s’atura.

Ramon Madaula ha escrit un text amb el qual s’hi poden sentir identificades persones de diferents edats.  Ha sabut trobar els temes que més apropen i més separen a dues generacions, en aquest cas un pare i una filla amb visions contraposades i moltes vegades antagòniques sobre el sentit vital, la necessitat de ser algú o de destacar en alguna cosa, la vocació o la recerca de la pròpia identitat. En aquesta obra, les aspiracions dels pares i la frustració d’uns i altres crea moments de molta tensió però tractades amb gran sensibilitat.

El mateix autor, Ramon Madaula és el pare i la filla és Júlia Genís, ambdós interpretant de manera brillant i precisa un text difícil pels canvis ràpids de personatges molt ben resolt per la directora Mònica Bofill. D’una manera molt àgil el pare és el fill i la filla és la neta sense cap modificació escènica ni de vestuari de tal manera que els problemes generacionals sorgeixen de manera semblant en la mateixa escena i els salts en el temps s’intercalen amb agilitat i fàcil comprensió.

M’agradaria no passar per alt que amb la infiltració lenta, insidiosa i implacable de l’anglès en la nostra vida quotidiana, aquesta obra s’ha titulat loop quan es podria haver escollit la nostra paraula “bucle” o “cercle”, sense perdre el significat de l’obra.

L’exquisida sensibilitat del text i la magnífica interpretació de Madaula i la Genís fa que les entrades estiguin pràcticament exhaurides i que l’obra sigui molt recomanable.

Loop trata un tema que siempre ha existido y que siempre existirá: la comunicación entre padres e hijos cuando estos se convierten en adultos y siguen viviendo con aquellos.

El autor de este texto que cabalga entre la comedia y el drama, es el propio Ramon Madaula quien también interpreta aquí a un padre preocupado por su hija y a un hijo que quiere cumplir sus propios sueños. En la otra cara de la moneda encontramos a Julia Genís que se deja la piel en el escenario para dar vida a la hija y a la madre: dos registros diferentes que ella borda a la perfección.

En el patio de butacas de la pequeña Sala Flyhard sonrisas y miradas de complicidad, ya que a más de uno le resuenan esas situaciones en las que todos expresan su punto de vista y nadie quiere dar su brazo a torcer. Diálogos inteligentes, frases lapidarias y un sinfín de preguntas sin respuesta para este padre protector e infeliz y esta hija llena de miedos.

Y al final la rueda sigue su curso, la vida vuelve a comenzar con la mirada puesta en el futuro y la esperanza de hacerlo mejor (o al menos diferente) que nuestros progenitores.

 

Loop tracta un tema que sempre ha existit i que sempre existirà: la comunicació entre pares i fills quan aquests es converteixen en adults i continuen vivint amb aquells.
L'autor d'aquest text que cavalca entre la comèdia i el drama, és el mateix Ramon Madaula qui també interpreta aquí a un pare preocupat per la seva filla i a un fill que vol fer realitat els seus propis somnis. En l'altra cara de la moneda trobem a Julia Genís que es deixa la pell en l'escenari per a donar vida a la filla i a la mare: dos registres diferents que ella broda a la perfecció.
Al pati de butaques de la petita Sala Flyhard somriures i mirades de complicitat, ja que a més d'un li ressonen aquestes situacions en les quals tots expressen el seu punt de vista i ningú vol donar el seu braç a torçar. Diàlegs intel·ligents, frases lapidàries i una infinitat de preguntes sense resposta per a aquest pare protector i infeliç i aquesta filla plena de pors.
I al final la roda segueix el seu curs, la vida torna a començar amb la mirada posada en el futur i l'esperança de fer-lo millor (o almenys diferent) que els nostres progenitors.