AL TEATRE EN FAMÍLIA

SAT! el referent del teatre familiar

En dates nadalenques les arts escèniques per a tots els públics destaquen a la cartellera i el Sant Andreu Teatre de Barcelona es consolida com una elecció segura, oferint qualitat artística i valors en un entorn acollidor

Ara que s’apropen dies per gaudir amb temps de la família, les arts escèniques per a tots els públics s’erigeixen (més que mai) com una de les millors opcions a tenir en compte. Conscients i vivaços, els equipaments multipliquen l’oferta per a petits i grans fins al punt que triar i remenar es converteix en una autèntica odissea. Si ens fixem en Barcelona, el SAT! Sant Andreu Teatre esdevé una aposta segura. Especialitzat i compromès amb aquest públic des de fa més de vint anys —i durant tot l’any— s’ha consolidat com un referent del país i una cita indispensable per aquells que busquen qualitat artística i valors en un entorn afable i acollidor.

El vestíbul del Sant Andreu Teatre

Tal com el coneixem, el SAT! va néixer la tardor del 2003. Òscar Rodríguez, director del teatre des dels seus inicis, explica que van fer el pas a centrar-se en les dues línies actuals de programació —el teatre familiar i per a escoles, i la dansa contemporània per a adults— en adonar-se que, per capacitat, no podien afrontar-ho tot. “Vam especialitzar-nos en el que sabíem més i podíem ser més útils. L’espai també ens va condicionar. La sala té 380 localitats i una visibilitat boníssima. Veus el terra des de la primera fins a l’última fila —idoni per a la dansa— i tenim alçadors per si algun infant en vol, però en realitat no calen”.

Des del 2014 s’han obert també a la primera infància (de 0 a 5 anys) responent a la demanda tant dels creadors, que cada cop produeixen més espectacles per aquesta franja d’edat, com del públic, que els rep amb entusiasme. “Sempre que podem, sobretot per als espectacles de 0 a 3 anys, busquem la màxima proximitat convidant el públic a asseure’s a l’escenari mateix i reduint l’aforament a 100 persones o, de vegades, fins a 25”. Aquests muntatges, amb una durada més curta (d’entre 20 i 45 minuts), s’emmarquen dins del Cicle Remenuts, permanent al llarg de la temporada.

Òscar Rodríguez i Montse Puga, són dues de les cares més conegudes del SAT!

Tot i que tenen un públic fidel, ja se sap: “els nens es fan grans”, i troben en el Remenuts una oportunitat per atraure’ls abans. “Avui dia, a partir dels 9 o 10 anys deixen de venir. Les famílies es van renovant constantment. Si els podem agafar de més petits, podran estar més anys veient teatre”, observa Rodríguez. “Ben segur que de les famílies que venien fa vint anys ja no en queda cap, però aviat enganxarem els seus fills. Aquesta renovació tan absoluta d’espectadors només és sostenible quan estàs especialitzat, la gent sap què fas i ho fas bé. En aquest sentit, el SAT! està molt ben posicionat i considerat. La gent el té present quan vol anar al teatre i el boca-orella funciona molt bé. I ara estem parlant de teatre familiar, però en dansa també ens passa. Penso que el SAT! és el segon espai de referència en dansa a Barcelona, després del Mercat de les Flors”.

L’experiència d’anar al teatre

Un altre dels atractius del SAT! és l’experiència d’anar al teatre que embolcalla l’obra. Des d’una hora abans, les famílies poden compartir una estona de jocs de taula o de lectura gràcies als convenis del teatre amb una botiga del barri i amb la biblioteca Can Fabra, que els selecciona els llibres en funció dels espectacles programats. La pissarra —dues parets molt grans on les criatures poden dibuixar lliurement— és el que té més èxit. “Jugant, pintant, llegint, saltant… Et trobes, parles, socialitzes. És l’acte social de tota la vida. Busquem com més al·licients millor perquè no sigui una cosa freda de només anar a veure la funció”. També agrada molt saludar i fer-se la foto amb les companyies, acabada la representació.

El vincle amb el barri és evident i es materialitza amb un seguit d’activitats no directament relacionades amb la programació, sigui amb escoles i instituts o amb altres col·lectius. És el cas, per exemple, de les entitats d’arts escèniques amateurs del districte, que reben suport i la possibilitat d’actuar al teatre (Fica’t al SAT!), així com d’altres accions que s’obren més enllà de Sant Andreu. Com detalla Rodríguez: “Ens adrecem al públic general, també el de fora del barri. Amb les campanyes escolars ens visiten les comarques més properes i, els caps de setmana, més del 50% del públic ve de fora”.

El binomi cultura-educació ha estat una constant en la trajectòria de la sala, que vol aprofundir-hi encara més per “incidir com a arts escèniques als centres educatius i portar el teatre fora de la casa”. Òscar Rodríguez destaca la important —i menys visible— tasca escolar, que permet l’accés al teatre a molts nens i nenes que, d’altra manera, no hi anirien. També volen continuar creixent en ocupació i els agradaria impulsar coproduccions i contractar companyies internacionals dues vegades a l’any.

Escena de ‘Artaban, la llegenda del quart Rei Mag’

 Què hi veurem aquestes festes?

Tres propostes familiars. El concert Madame Lumière (22 i 23 de desembre), de La Menuda, que manté una tradició ja instaurada des de fa 3 anys d’oferir música i sensacions als petits de fins a 3 anys; i la reposició per segon any consecutiu d’Artaban, la llegenda del quart Rei Mag (28, 29, 30 de desembre i 2, 3 i 4 de gener), d’A Grup Vocal i Puça Espectacles, una fantàstica aventura a ritme de musical adreçada a partir de 4 anys. I a més a més, un regal: la visita d’un patge els dies 2, 3 i 4 de gener perquè tothom qui ho desitgi pugui lliurar la Carta als Reis Mags.

Tota la programació del Sant Andreu Teatre clicant aquí

Escrit per

Periodista especialitzada en arts escèniques. Actualment és consulto­ra de comunicació en l’àmbit cultural, responsable de comunicació i públics de la Mostra Igualada i sotsdirectora de la revista Entreacte (AADPC). També col·labora en diversos mitjans i forma part de la comissió artística assessora de diferents institucions.

Articles relacionats
Realitat, ficció i transcripcions judicials

Realitat, ficció i transcripcions judicials

La matinada del 15 d’octubre de 2016 va tenir lloc a Altsasu un incident que marcaria el nom del municipi per sempre. Vuit joves van ser acusats de terrorisme i […]

‘Jauría’, el judici que ho va canviar tot

‘Jauría’, el judici que ho va canviar tot

Jordi Casanovas, Premi Nacional de Cultura 2022, és un dels dramaturgs més interessants i reconeguts del panorama escènic català. La seva prolífica obra sempre s’ha interrogat sobre la violència i […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!