Julio Manrique dirigeix Amèrica, de Sergi Pompermayer, un espectacle per mirar el nostre passat, el dels burgesos catalans, que traficaven amb esclaus africans i com això ens obliga a replantejar-nos la idea que tenim de nosaltres mateixos com a societat. Una proposta amb un repartiment encapçalat per Joan Carreras, Tamara Ndong i Mireia Aixalà. 

Sinopsi

El 1863, un vaixell propietat del membre de l’alta burgesia barcelonina, Juan Xifré, salpa del port de L’Havana amb destí a Barcelona portant a la bodega els seus cavalls i una esclava negra encadenada, l’Amèrica. Malalt de desig i ràbia, manté l’Amèrica tancada a les quadres fins que ella mor clamant venjança. L’11 de setembre del 2021, una visita inesperada a la mansió dels Xifré-Vidal, fa sortir a la llum els secrets més foscos de la família, i la vida i la mort de l’Amèrica es fan presents.

Paraules de l'autor

És curiós el poc que podem arribar a saber o el molt que podem arribar a “oblidar” de la història del lloc on vivim, de la nostra ciutat, del nostre país. Sabem i recordem i celebrem fets històrics que ens fan sentir bé, que ens mostren com uns vencedors compassius i generosos o com uns perdedors soferts, valents i heroics. Però els episodis més foscos, aquells en què hem espoliat, massacrat o esclavitzat altres pobles per augmentar el nostre poder i les nostres riqueses, no, aquests fets no se saben, no es recorden, se silencien, com sinó recordar-los els pogués arribar a esborrar. Barcelona i Catalunya són el que són avui en dia perquè una part molt important de la nostra burgesia es va enriquir amb el tràfic d’esclaus africans, i algunes d’aquestes famílies encara avui ostenten el poder econòmic en els sectors bancari, immobiliari, hoteler i del comerç marítim. Mirar cara a cara aquesta part de la nostra història fa mal (o ens n’hauria de fer). És lletja, incòmoda i ens obliga a replantejar-nos la idea que tenim de nosaltres mateixos com a societat. Totes les nacions, tots els països, totes les societats tenen les seves llums i les seves ombres, i la nostra,la catalana, no és una excepció. I si volem ser realment una societat madura, una societat democràticament madura que vol avançar i ser cada dia millor, més tolerant, més integradora, més sana i un exemple pels altres, cal que mirem enrere i assumim la nostra part de responsabilitat en la història. Per fosca que sigui. Per incòmoda que ens sembli. Per malament que ho hàgim fet. I si cal demanar perdó, es demana. Amèrica va precisament d’això.

Sergi Pompermayer

Durada:
Idioma:
Català
Edat:
A partir de 12 anys
Sinopsi

El 1863, un vaixell propietat del membre de l’alta burgesia barcelonina, Juan Xifré, salpa del port de L’Havana amb destí a Barcelona portant a la bodega els seus cavalls i una esclava negra encadenada, l’Amèrica. Malalt de desig i ràbia, manté l’Amèrica tancada a les quadres fins que ella mor clamant venjança. L’11 de setembre del 2021, una visita inesperada a la mansió dels Xifré-Vidal, fa sortir a la llum els secrets més foscos de la família, i la vida i la mort de l’Amèrica es fan presents.

Paraules de l'autor

És curiós el poc que podem arribar a saber o el molt que podem arribar a “oblidar” de la història del lloc on vivim, de la nostra ciutat, del nostre país. Sabem i recordem i celebrem fets històrics que ens fan sentir bé, que ens mostren com uns vencedors compassius i generosos o com uns perdedors soferts, valents i heroics. Però els episodis més foscos, aquells en què hem espoliat, massacrat o esclavitzat altres pobles per augmentar el nostre poder i les nostres riqueses, no, aquests fets no se saben, no es recorden, se silencien, com sinó recordar-los els pogués arribar a esborrar. Barcelona i Catalunya són el que són avui en dia perquè una part molt important de la nostra burgesia es va enriquir amb el tràfic d’esclaus africans, i algunes d’aquestes famílies encara avui ostenten el poder econòmic en els sectors bancari, immobiliari, hoteler i del comerç marítim. Mirar cara a cara aquesta part de la nostra història fa mal (o ens n’hauria de fer). És lletja, incòmoda i ens obliga a replantejar-nos la idea que tenim de nosaltres mateixos com a societat. Totes les nacions, tots els països, totes les societats tenen les seves llums i les seves ombres, i la nostra,la catalana, no és una excepció. I si volem ser realment una societat madura, una societat democràticament madura que vol avançar i ser cada dia millor, més tolerant, més integradora, més sana i un exemple pels altres, cal que mirem enrere i assumim la nostra part de responsabilitat en la història. Per fosca que sigui. Per incòmoda que ens sembli. Per malament que ho hàgim fet. I si cal demanar perdó, es demana. Amèrica va precisament d’això.

Sergi Pompermayer

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 18
Recomanacions Teatre Barcelona
Espectadors/es
  • Roser Garcia Guasch
    Roser Garcia Guasch
    Teatre Barcelona
  • Markos Goikolea
    Markos Goikolea
    Teatre Barcelona
  • Neus Mònico Fernández
    Neus Mònico Fernández
    Teatre Barcelona
  • Sílvia Moreno Palomar
    Sílvia Moreno Palomar
    Teatre Barcelona
  • Laura Vilar
    Laura Vilar
    Teatre Barcelona
  • Carles Armengol Gili
    Carles Armengol Gili
    Teatre Barcelona
  • Xavi Pijoan
    Xavi Pijoan
    Teatre Barcelona
  • Mariona Rebull
    Mariona Rebull
    Teatre Barcelona
  • Josep OS
  • san
    san
  • Àlex Canut García
  • Nicanor Serna Maturana
  • miguel
  • Vanesa
    Vanesa
  • cristinagf53
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
  • Jordi Casas Duocastella
    Jordi Casas Duocastella
Veure totes
Articles relacionats
Enllaç copiat!