REPORTATGE

La Virgueria: Teatre d’alt risc

La companyia teatral La Virgueria aposta per obres de caràcter polític i provocatiu que busquen remenar el públic i convidar al debat després de la funció

Laura Galve Barranco

L’actriu i directora de teatre Isis Martín i el dramaturg i director Aleix Fauró escriuen a quatre mans. Entre ells floreix una sinergia orgànica, natural. Construeixen el seu univers a partir d’una comunicació exempta de judicis i limitacions. No es divideixen la feina. No els cal. Quan obren l’ordinador és difícil diferenciar entre el que ha escrit ell i el que ha escrit ella. Són el match perfecte, un tàndem revolucionari que entén el teatre des d’un vessant polític, pedagògic i estètic. La seva compatibilitat es basteix a partir de peces ben diferenciades, però que convergeixen a la perfecció. Tenen els horaris girats, ja que mentre que l’Isis prefereix escriure de nit, l’Aleix concentra més energia a primera hora del matí; quan l’Aleix ja deixaria enllestida la idea, l’Isis necessita donar-li una volta més abans de tancar persianes. Tots dos es van conèixer quan treballaven de monitors de menjador a una escola i entre nens amagant menjar a les butxaques i pregant perquè els perdonessin l’últim tros de peix, va sorgir una amistat que ja acumula vint anys i que ha donat lloc a La Virgueria, una companyia teatral que llença sobre l’escenari propostes carregades d’embranzida i provocació, i amb una clara intenció de remoure i fer esclatar el debat després de la funció.

Ísis Martín i Aleix Fauró, dues ànimes de La Virgueria

La companyia La Virgueria, el seu projecte en comú, obre cada dia el seu local a Poble Sec a les deu del matí. Un cop a la setmana, l’Isis i l’Aleix fan una reunió amb les altres dues membres del projecte: l’actriu Patricia Bargalló i l’encarregada de la producció i comunicació Júlia Ribera. Tots quatre s’asseuen per planificar la feina i posar ordre. A més de la creació, els assajos i els meetings per engegar nous projectes, la companyia també requereix una bona feinada d’oficina. Però un cop que l’Isis i l’Aleix aconsegueixen fer buidatge de correus i gestions, intenten escapar-se una setmana a escriure a la casa que té ella per Girona. Allà s’aïllen del món i, dins d’aquesta bombolla, teclegen i reteclegen. A vegades, inclús, s’obliden de dinar o sopar. “Un dels aspectes que més ens agrada del teatre és aquest salt del res al tot, de començar no tenint ni tan sols una paraula, un objecte o actor, a acabar posant sobre l’escenari una peça sencera que convida a pensar”, explica Martín. Els assajos són també un dels motius pels quals van decidir encisar-se amb un projecte d’aquestes magnituds. Per a ells, és la part més creativa del procés i la que permet fer equip entre els diferents rols que hi participen. “Pensem molt en la conciliació i benestar emocional de les persones que formen part de La Virgueria. No només ens sembla important el producte sinó com el crees. Quin tipus de companyia generes és una decisió política i revolucionària”, comenten.

“Un dels aspectes que més ens agrada del teatre és aquest salt del res al tot”

Abans del naixement de la companyia, l’Aleix acostumava a escriure poesia en papers solts. Mai acabava d’enllestir cap text. Però, després d’haver cursat un taller de dramaturgia i direcció animat per l’Ísis, va aconseguir acabar una peça anomenada Dioptría. “Es tractava d’un text que volia ser una crítica a l’especulació immobiliària i a tot el capitalisme en general”, explica: “L’obra no va ser cap meravella perquè va ser la primera, però ens va servir a l’Isis i a mi per descobrir que ens enteníem molt treballant i que ho volíem fer plegats”. Finalment, l’any 2009, tots dos van decidir fer el salt i crear La Virgueria, la qual va estrenar-se oficialment amb l’obra Si avui és diumenge, demà és dijous. Des de llavors, el seu projecte ha portat a escena títols d’èxit com L’hivern al cos (2011), El pes del plom (2014), Snorkel (2015), Medusa (2017), text guanyador del reconegut Premi Quim Masó, o Com menja un caníbal (2019).

La Virgueria va guanyar amb ‘Medusa’ el Premi Quim Masó 2016

Pel que fa a aquest any 2023, La Virgueria ha portat al Centre de les Arts Lliure de la Fundació Joan Brossa la proposta teatral de El Missioner, una obra irreverent que, a través de la ironia i el discurs contestatari, reflexiona sobre la indústria de la música actual com a colonitzadora cultural. Amb Madonna, Bad Bunny, Lady Gaga i molts altres més de fons, l’Isis Martín i l’Aleix Fauró construeixen un muntatge enlluernador i prenyat de bellesa que exporta sobre l’escenari temes incandescents i d’urgent debat com el racisme, el classisme, la sexocràcia, la salut mental o la dictadura de l’estètica. La peça estarà en cartellera fins al 5 de febrer. D’altra banda, del 12 d’abril fins al 7 de maig, la companyia portarà al Teatre Maldà la seva proposta La punta de l’iceberg, una obra sobre la sexualitat femenina que explora el desig des de la diversitat d’edats, ètnies, estrats socioeconòmics o orígens culturals.

Imatge d’escena de l’espectacle ‘El missioner’. Imatge: Clàudia Serrahima

Un teatre modificador, compromès i crític

Les creacions de La Virgueria responen a la necessitat de l’Aleix i l’Isis de generar un teatre modificador, compromès amb la societat i que estimuli el pensament crític. “El teatre com a divertimento em sembla fantàstic, però el que em toca de veritat és aquell que em sacseja i em posa sobre la taula un tema sobre el qual vull debatre durant les birres de després”, comenta l’Isis. “La nostra idea és portar de viatge a l’espectador i que quan torni, ho faci amb tota una sèrie d’experiències noves a sobre que tingui ganes de compartir o reflexionar amb ell mateix”, afegeix Fauró. L’aposta per un teatre crític, que punxa, descarat —en el bon sentit de la paraula —i directe, sempre implica un cert risc. “Les nostres obres no són complaents per a tothom” diu l’Àlex: “Nosaltres fem preguntes, però no donem respostes, aquesta és una feina que ha de fer el públic”, i afegeix: “La forma més bèstia de generar crítica és deixant que la gent es qüestioni i s’intenti respondre”. “Mullar-te amb segons quins temes pot provocar que la gent surti enfadada, que no els agradi gens el que han vist o que no estiguin d’acord amb el discurs”, apunta l’Isis: “I això, lògicament, es tradueix en una pèrdua de diners, ja que qui ha dit que la teva obra és una merda, no només saps que no li ha agradat, sinó que no la recomanarà”.

Espectacle ‘L’hivern al cos’ (2011, Teatre Tantarantana). Imatge: Anna Miralles

La companyia s’ha anat construint passet a passet, sense saltar-se cap esglaó. Però el camí no ha estat gens fàcil. La supervivència de La Virgueria penja molts cops d’un fil i mantenir-se a la superfície, a més de complicat, de vegades pot ser esgotador. La pandèmia va ser un agent destructor del món cultural, provocant el tancament de teatres i la cancel·lació de moltes obres programades a cartellera. La Virgueria se’n va sortir, però no sense arraps. “Una cosa és quan produeixes espectacles i un altre tema és mantenir l’estructura de la companyia quan no hi ha cap peça en moviment”, explica Martín: “Això suposa uns costos molt alts i convertir una passió i una voluntat artística en un negoci solvent és un pas molt difícil”. Una de les potes que els ajuda a mantenir recta l’estructura de la companyia i a assegurar una certa estabilitat és El Club de la Virgueria, una iniciativa que va sorgir després de la pandèmia i que consisteix en una plataforma de mecenatge que funciona a través d’una quota de subscripció mensual amb diferents preus. “A canvi d’aquesta donació, proporcionem un retorn cultural en forma de lectures, poemes personalitzats o fotos”, comenta l’Aleix.

‘El pes de plom’ (2014 i 2018, Sala Beckett). Imatge: Anna Miralles

Quan l’Isis i l’Aleix recorden que ja fa vint anys que es coneixen, els entra la nostàlgia al cos. Impressiona el temps, el seu ritme. Recorden estrenes, gent que els va donar una empenta, persones que van estar-hi fa temps i altres que segueixen ben a prop, turbulències, però també grans victòries. El temps corre i ja fa més de deu anys que La Virgueria aguanta amb voluntat ferma i amb unes ganes boges de remenar al públic. L’Isis explica que té infinites idees. Suficients, afirma, per portar als teatres una obra al mes. Així doncs, to be continued.

Pots veure a La Virgueria en aquests espectacles:


Escrit per
Laura Galve Barranco

Periodista que ha col·laborat en mitjans com el Diari Ara, El Periódico, la revista Ethic, El Món, la revista 7K, Time Out, Núvol o Catorze.

Articles relacionats
La Calòrica rebenta la bombolla de l’emprenedoria

La Calòrica rebenta la bombolla de l’emprenedoria

Després dels darrers èxits que han obtingut amb Els ocells, De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda i Le congrés ne marche pas, La Calòrica, una de les companyies més reconegudes de […]

Descarrega’t la nova Revista TeatreBarcelona Hivern 2023

Descarrega’t la nova Revista TeatreBarcelona Hivern 2023

Aquest Hivern, TeatreBarcelona tornem a editar la revista en paper. Una mirada independent i tranquila a la cartellera hivernal de Barcelona, pensada únicament per a nosaltres: el públic. Hi trobaràs reportatges, […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!