A La luz de un lago la companyia El Conde de Torrefiel transcendeix els àmbits plàstic i visual, i empra eines sonores per explorar les possibilitats de la imatge teatral i poètica.
Obre, doncs, les orelles per veure un espectacle que relega els impulsos visuals i converteix el teu cervell en una sala de cinema que projecti imatges sense descans.
T’ho proposa una companyia que, amb la desena llarga d’espectacles que han creat des de l’any 2010 (des de La plaza fins a Una imagen interior), han atret poderosament l’atenció del públic, la crítica, els programadors i els festivals europeus amb muntatges que parlen del temps i de la societat del segle XXI i que combinen i tracten de manera separada el text, el moviment, les imatges plàstiques i el so.
Sinopsi
El so ha tingut sempre un paper en les creacions escèniques de la companyia formada per Tanya Beyeler i Pablo Gisbert, però mai n’havia estat, com en aquest muntatge, l’element protagonista. Han arribat fins aquí a la recerca de maneres noves d’explicar històries que evitin la repetició de patrons i aconsegueixin fer comprendre, o com a mínim intuir, la complexitat del món que ens envolta. Ho fan amb una crida a la imaginació i presentant en escena imatges intuïdes, revelacions o aparicions, unes metàfores visuals que es comprenen per la suma del so, el text, la il·luminació, els cossos dels intèrprets i la matèria, que en aquest cas pren la forma de fang i de metall. Què es pot esperar d’una proposta que aparta el sentit de la vista per centrar-se en l’oïda? Diuen que la sobreproducció d’imatges limita la nostra capacitat d’imaginar-les i que, al contrari, la capacitat del cervell de crear imatges s’activa, precisament, en absència de les imatges.
