TEATRE CRÍTIC INTROSPECTIU

Contra el fracàs: Mentir o morir?

La companyia José y sus Hermanas presenta 'Morir lo hace todo el mundo', al Teatre Lliure de Gràcia entre el 26 de juny i el 7 de juliol

Martí Rossell Pelfort

Ja fa set anys que la companyia José y sus Hermanas va irrompre amb força al panorama teatral català amb la peça Los bancos regalan sandwicheras y chorizos, un antídot fresc i revolucionari de memòria antifranquista. Més tard, van estrenar Arma de construcción masiva, una crítica directa al sistema educatiu, ressacós d’una Transició poc modèlica i, l’any 2020, van posar el focus en el turisme massiu i la Marca Espanya. Per Gemma Polo, membre de la companyia, aquesta va ser la primera trilogia de creacions, centrada en la memòria històrica. Amb Concurso de malos talentos (2022) iniciaven la segona trilogia que, sense renunciar a la crítica irònica i l’autoficció, indaga en l’ofici de l’intèrpret i el seu paper en la societat. Si a la darrera peça mostraven des de l’eufòria el rendiment i voler ser el màxim, ara es despullen i es recullen per parlar-nos des d’un punt de vista més íntim. Morir lo hace todo el mundo és la nova obra que estrenaran al Festival Grec i que es podrà veure al Teatre Lliure de Gràcia entre el 26 de juny i el 7 de juliol.

Imatge promocional de ‘Morir lo hace todo el mundo’ 

Les peces de José y sus Hermanas responen als malestars que els sorgeixen de la conversa en col·lectiu, amb la voluntat de remoure consciències i despertar l’esperit crític. Polo explica que a l’obra, en aquesta ocasió, es pregunten “què ens passa entre quan ens van les coses molt bé i quan ens tornen a anar bé”. Insisteix que és la companyia qui parla, no l’obra. Com ja ens tenen acostumats, en escena hi ha els membres de José y sus Hermanas i “els personatges es diuen com els intèrprets”, recorda Marta Díez, també membre de la companyia. Polo diu que sempre coneixem les històries de “y fueron felices y comieron perdices, però què passa quan no és així?”. Per investigar sobre això, espremen més que mai l’autoficció i utilitzen la mentida com a punt de partida per a obrir-se del tot. La seva història com a companyia és d’èxit o de fracàs? Malgrat haver-se fet un lloc en el panorama escènic, els costa treure’s de sobre les etiquetes “jove” o “emergent” que sovint no volen dir res.

Sobre l’escenari, l’aposta de la companyia continua sent la multidisciplinarietat. “No fem circ”, adverteixen, però en la seva manera de treballar “sempre apareix la projecció o la imatge, la música, les cançons, el treball sonor i el treball lumínic, com si fossin materials tangents, no com un simple suport de l’escena”. En comparació amb altres produccions, però, la posada en escena serà “més austera”, pel recolliment que demana la peça i també per la necessitat d’un decreixement de les escenografies, que permeti creacions més sostenibles i més fàcils de girar.

La companyia José y sus Herrmanas

Mentre preparen l’estrena del Grec, lideren el projecte Escena Pilot del Teatre Lliure, treballen amb diversos centres de secundària en una peça titulada Pànic escènic. Després de conviure amb l’adolescència, afinaran la recta final de la creació. Èxit o fracàs? Veritat o mentida? José y sus Hermanas promet fer-nos esclatar el cervell reobrint ferides des d’allò tan íntimament personal que, sovint, és el més universal i polític.

Més informació, imatges i entrades a:

Escrit per
Martí Rossell Pelfort

Periodista i col·laborador de mitjans com Núvol. Col·laborador del col·lectiu Novaveu. També és gestor cultural de companyies com Farrés Brothers

Articles relacionats
Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!