La Laia i el Guillem fa dies que no dormen bé: en algun racó del seu petit pis de Barcelona s’hi ha instal·lat un grill. No el veuen, però el senten carrisquejar sense parar. És molt insistent. El que comença com una simple anècdota domèstica acaba convertint-se en una gran explosió. El soroll del grill s’infiltra dins la relació i es transforma en una metàfora dels conflictes de la parella: és la consciència que no calla, que ressona al fons de la ment i que els obliga a preguntar-se què està fallant.
Del 5 de març al 27 d’abril, la Sala Flyhard acull El grill, una comèdia escrita i dirigida per Dani Amor i Serapi Soler. A l’escenari, Anna Bertran i Jose Pérez Ocaña donen vida a aquesta parella que, mentre busca l’insecte, acaba reflexionant sobre el lloc on viuen, la feina, els fills i el futur compartit.
D’on surt ‘El grill’?
La idea de convertir un grill en el protagonista a l’ombra d’aquesta obra neix d’una història real. “Una familiar meva que viu a Barcelona, a tocar de Balmes amb Mitre, em va explicar en un dinar que feia una setmana que tenia un grill a casa: el sentien, però no el trobaven”, explica Serapi Soler, coautor i codirector de l’obra. Van arribar a un punt que es preguntaven si s’ho estaven imaginant. “Vaig sortir d’aquell dinar pensant que allà hi havia alguna cosa interessant, misteriosa i divertida”, recorda l’autor i director. Ho va compartir i van posar fil a l’agulla amb Dani Amor amb qui ja havien compartit projecte amb La gran ofensa, una obra que va quedar truncada per la pandèmia. “En guardàvem un record molt bo i sempre dèiem que havíem de tornar a fer teatre junts”, explica Serapi Soler.
“Parlem de la crisi de l’habitatge, de la crisi laboral, de la decisió de tenir fills o no”
Venint de l’audiovisual, trobaven a faltar la continuïtat i el contacte directe amb els actors. “Som molt fans de la comèdia i ens encanta veure els intèrprets de prop, treballant un text que hem escrit entre els dos”, apunta.
Problemes intergeneracionals
Tot i que El grill podria llegir-se com un retrat generacional, Dani Amor ho matisa. “Parlem de la crisi de l’habitatge, de la crisi laboral, de la decisió de tenir fills o no —concreta—. Són temes que podrien semblar propis de la gent de 30 anys, però ens hem adonat que són intergeneracionals”, assenyala. Per això, la decisió de comptar amb Anna Bertran i Jose Pérez Ocaña no és casual. Els personatges no són joves desorientats, sinó adults que ja han entrat a la quarantena. “Ens interessava que fossin actors amb una edat en què, en teoria, ja hauries de tenir consolidades certes coses: la feina, l’habitatge, el projecte de vida…”, explica Amor.
El grill no parla només d’un insecte que no es deixa atrapar, sinó d’un malestar compartit. Amor i Soler utilitzen la comèdia per posar llum —i un carrisqueig insistent— a tot allò que grinyola quan les expectatives no s’han complert. Potser el grill mai desapareix del tot; potser el que canvia és la manera d’escoltar-lo.
Més informació, imatges i entrades:
