Les arts escèniques s’han de renovar constantment, si no sembla que sempre es repeteixin les mateixes obres. Exigim nous codis, nous formats, nous discursos. I això només ho poden encarar els joves, aquells que tenen una mirada fresca, no viciada.
Oi que això que dic sona bé? Oi que per a molts té sentit? Així doncs, ens oblidem de tot el que hem fet fins ara? Jubilem tot el talent sènior? Aquest Grec posa el dit a la nafra sobre aquest aspecte en dos espectacles que tracten el conflicte del salt generacional al circ. Són Sono io? de Circus Ronaldo i Vetus venustas de Cia. Cíclicus.
Un pare i un fill homenatgen el circ del passat
A Sono io? Danny Ronaldo és un pallasso de la vella escola, que viu ancorat en el passat, amb por d’un futur que no comprèn. I aquesta incomprensió es trasllada al públic. Té dubtes de si les seves pallassades seran celebrades pel públic. Sort en té del seu fill Pepijn que intervé a la seva manera per fer de pont entre un públic que sembla absent i un pallasso que sembla invisible. Diu Danny Ronaldo que qualsevol funció sempre comença amb una pèrdua i que a partir d’aquí es tracta d’omplir aquest sentiment. Tenint en compte que recentment Danny i Pepijn han perdut respectivament pare i avi (Johnny Ronaldo, que deixa l’herència artística a la sisena generació d’artistes de la família: Danny i el seu germà David), han decidit treballar aquesta absència per parlar de com el circ serveix per establir lligams entre generacions diferents.
L’envelliment en la nostra societat
Aprofundint més sobre el tema del salt generacional, els Cíclicus, comandats per una de les ànimes més actives del teatre a casa nostra, Leandro Mendoza, posa el focus sobre tres artistes veterans confrontats a dos artistes joves i acompanyats per tres músics. Vetus Venustas es presenta com un projecte circense en el qual la generació sènior es reivindica davant de l’arrogància de la joventut. L’espectacle porta la firma de Joan Arqué, que en fa la dramatúrgia. Precisament Arqué ha dirigit enguany un espectacle que posava l’edatisme a escena, Moriu-vos, que es va poder veure al TNC la tardor passada. El badaloní critica que el sistema social consumista al qual ens veiem avesats busqui sempre la renovació i que “arriba un moment que aquestes persones deixen de ser productives i reproductives sense valorar que la gent gran vertebra per dalt i per baix, vertebra en memòria i experiència i que, per tant, també instrueixen, comparteixen i adverteixen”.
Així doncs, a escena no es veurà tant un combat entre el circ d’abans i el circ contemporani, sinó més aviat un diàleg tens que ens farà reflexionar i emocionar sobre com els llegats artístics s’han de compartir i reformular sense deixar ningú enrere. “El salt generacional a l’obra es transmet compartint i sent vertebradors. I entenent que no són només passat o una ajuda cap al futur, sinó que també són un present ple de talent que han adquirit amb el pas dels anys”, comenta Joan Arqué.
Probablement, el circ és una de les disciplines artístiques on més es basteixen ponts entre generacions, ja que els nous talents es nodreixen sempre dels artistes més veterans. Així ens ho mostren la família Ronaldo i els Cíclicus. Valdrà la pena reivindicar-los com dos bons exemples de circ per a totes les edats.
Més informació, imatges i entrades a:
