Sergi Panizo

Què faries si heretessis 512 ovelles?A tres germans de Barcelona els arriba aquesta inesperada herència que, més que una sort, es converteix en un autèntic maldecap.

El temps corre en contra: cada dia que passa el ramat genera més despeses i cal trobar una solució ràpidament. Però quan es reuneixen per decidir el futur de les ovelles, descobreixen que posar-se d’acord serà molt més complicat del que pensaven. Una comèdia àcida i tendra sobre família, decisions difícils i la generació que ha après a sobreviure reinventant-se.

Torna Olleves l’aplaudidísima comedia d’èxit escrita y dirigida por Carmen Marfà i Yago Alonso. Amb Albert Triola, Gemam Martínez i Ramon Pujol.

Les construccions socials i culturals marcades per la societat, la medicina, la família… no sempre encaixen amb les arrels que realment tenim. Mar Puig i Mateu Peramiquel han creat Alan, un musical basat la vida de l’Alan Montoliu, el noi de 17 anys que va treure’s la vida després de fer la transició i patir el rebuig dels companys d’escola i una forta pressió social. Un musical colpidor i emocionant!

Hi ha preguntes que travessen generacions: Qui som quan intentem no assemblar-nos als pares? Quin rastre estem condemnats a deixar, inevitablement, en els nostres fills? Ramon Madaula, autor d’obres com El tigre o Els Buonaparte estrena un nou text a cavall del drama i la comèdia que interpreta ell mateix al costat de Júlia Genís, dirigit per Mònica Bofill.

Segur que les coses que ens semblaven que eren per a tota la vida són, efectivament, per sempre? Dramaturga i guionista de moltes obres teatrals i sèries dels últims anys, Cristina Clemente recrea a La paella dels dijous una situació límit viscuda en el si de la família. Muguet Franc s’estrena com a directora després d’una llarga carrera com a actriu i ajudant de direcció.

Raquel Loscos proposa La confusió, una obra en què un dels desencadenants de l’acció és que un personatge fa ‘teràpies de conversió’ (tractaments psicològics per modificar la teva orientació sexual, identitat o expressió de gènere) disfressant-les amb el concepte ‘coach d’identitat’ (acompanyaments curatius per trobar “el teu veritable tu” -que, evidentment, és hetero-).

Una comèdia per als amants del true crime i els pòdcasts de misteris, escrita i dirigida per Jordi Casado i Sílvia Navarro. Passaran coses fantàstiques és alhora un desig i una advertència. Que passi quelcom que ens canviï, que ens tregui de la monotonia, que ens faci creure per un instant que tot és possible.

Living los 90 és una comèdia musical, amb banda de rock en directe, que segueix la història de 4 bons amics durant la recordada dècada dels 90. Amb els temes més importants nacionals i internacionals dels 90’s i actuals, com a banda sonora de l’espectacle. .

Eu Manzanares escriu a La conveniència sobre una boda entre amics. Un acte d’estima. Una confrontació amb el sistema. Perquè hi ha amors que no caben en cap llei.

Raptes és una obra de Marc Garcia Coté dirigida per Mercè Managuerra que s’inspira lliurement en el clàssic Amb la ràbia al cos (Look Back in Anger) de John Osborne, una peça fonamental de la dramatúrgia del segle XX que es va proposar sacsejar consciències amb la seva mirada crítica sobre la frustració vital i la misogínia.

Els Pirates Teatre adapten la trilogia de La villeggiatura de Carlo Goldoni, una de les comèdies més vives i desimboltes del popular dramaturg venecià.

Una història plena de tendresa i humor escrita i dirigida per Marc Artigau i protagonitzada pels germans Llorenç i Robert González. El meu germà és un espectacle fraternal com l’habitació que mai no van compartir el Llorenç i el Robert quan eren petits a casa dels pares. És una història calidoscòpica que barreja la ironia d’un temps que ja no podrà ser i la il·lusió d’uns anys que no sabrem com esdevindran. Tenir un germà o ser fill únic? Ser el germà petit o el germà gran?

La nit dels mons és un espectacle de Cia La Salamandra que ens parla de la lluita per la supervivència del fet artístic que alhora es tradueix en una altra lluita, també essencial: ser o no ser artista.