Angle Mort és la nova comèdia escrita per Roc Esquius i Sergi Belbel que ens porta a reflexionar sobre el que ‘es cou’ en els angles morts que ens envolten.

Sinopsi

Angle mort, és una comèdia sobre aquests temps terribles que estem vivint, sense fer-ne especial esment, sense teoritzar res, sense pretensió d’alliçonar ni dir grans paraules, per fer passar una estona divertida i distesa a l’espectador a l’entorn de problemes que afecten el present i el futur immediat de moltes persones: fins on estem disposats a arribar per no perdre la feina? I també: som conscients dels angles morts que tenim a prop, on succeeixen coses que s’escapen de la nostra vista i que poden capgirar en un segon, insospitadament, el decurs de les nostres vides? I encara més: si accedíssim a la informació que es cou en els silenciosos angles morts que ens envolten, no agafaria per fi un sentit tot allò que fins aleshores ens semblava inexplicable?

Durada:
100 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 27

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Mariona Rebull
Teatre Barcelona

Un riure intel·ligent

Diuen que la informació és poder. I en el cas d’Angle mort, la comèdia de Roc Esquis i Sergi Belbel, aquesta afirmació és més certa que mai. Aquí, és l’espectador el que està desinformat i on ha de deduir, interpretar o fins i tot malinterpretar el que està passant sobre l’escenari. I què és aleshores el que passa? L’Andreu vol acomiadar alguna de les 3 persones del seu equip; per contra totes elles volen conservar la seva feina. El conflicte doncs està servit. No obstant, res és el que sembla i els interessos ocults i personals dels protagonistes faran gravitar les seves accions cap a un costat o altra. Angle mort és una obra original com poques i exigent com poquíssimes. Original en la seva forma i exigent en la coordinació física-mímica-textual entre els 4 actors que realitzen una tasca clau no apta per amateurs ni aficionats. Recordant el clàssic Per davant i pel darrera, l’obra es representa dues vegades: en la primera s’exposa una part del text, interpretada dintre el despatx de l’Andreu, i en la segona l’altra, a la sala d’espera, on confabulen els empleats. I entremig, tenim els angles morts, l’entramat que es va resolvent amb un fil conductor hilarant i una intel·ligent dosificació de la informació per mantenir l’espectador atent.

30/08/2021
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Omplint els forats en blanc

L'any 2018 Roc Esquius i Sergi Belbel van tenir la seva primera, i fructífera, col·laboració a Sàpiens. Ara han tornat a unir forces, aquest cop en la construcció d'un text conjunt que suposa un artefacte o enginy teatral ben suculent. Es tracta d'una història d'ambient laboral (un directiu ha d'acomiadar a un dels seus tres treballadors) explicada simultàniament en dos ambients diferenciats. A la primera part escoltem només el que passa en un dels ambients i veiem -però no entenem- el que passa a l'habitació del costat... No serà fins a la segona part quan repetirem tota l'acció omplint els forats que abans havien quedat en blanc.

Des del principi tenim clar que el que no s'escolta acabarà tenint molta importància, però potser la resolució de tot plegat triga massa en arribar. I és que costa riure d'una situació que provoca certa estranyesa i que, passats uns minuts, ja sabem que és complementària d'una altra. Per això funciona molt més la segona part, la que dona llum als angles morts i ens mostra totes les petites misèries o les grans virtuts dels quatre protagonistes. Uns personatges, per cert, que són interpretats amb energia i un gran sentit del ritme per Ramon Godino, Alberto Lozano -divertidíssim com a comptable estrafolari-, Berta Bahr i Rafaela Rivas.

La direcció de Lluís Elías és igual d'enèrgica i trepidant, tot i que a moments potser exagera alguns elements i proposa situacions que haguessin quedat millor un pèl rebaixades. Sigui com sigui, l'espectacle es gaudeix de principi a fi i proporciona a l'espectador la satisfacció d'anar omplint de contingut les llacunes argumentals. No hi ha res que agradi més que tancar enigmes, i amb aquesta obra la resolució està assegurada.

09/08/2021
Roser Garcia Guasch
Teatre Barcelona

Desconcertant, sorprenent i original

Desconcertant, sorprenent i original

Quantes vegades hauríem volgut saber què passava al darrera d’aquella porta, de què parlaven, què deien de nosaltres, quins eren els plans que confeccionaven i que ens interessaven tant! És l’angle mort de les situacions més quotidianes de la vida, tot allò que no podem veure i que ens inquieta perquè ens posa en perill. Roc Esquius i Sergi Belbel ens regalen un guió soprenent però que ens resulta familiar en aquest moment: una start-up que es veu obligada a fer reajustaments de plantilla. És un text molt actual i en el que el públic s’hi pot identificar personalment o perquè li ha tocat d’a prop. De l’actualitat es nodreix el teatre i Esquius i Belbel ho saben bé, escriuen sobre problemes actuals, saben ser crítics amb les situacions que ens toca viure i aconsegueixen posar humor en els moments més àcids de la vida.

Originalitat és també la manera de presentar-ho. Lluís Elías a la direcció teixeix el guió amb el mestratge que li donen els anys d’haver treballat amb els Joglars. Juga amb el text, amb els intèrprets i amb el públic. Dos espais ben diferenciats al mateix escenari. Em va transportar a la primera vegada que vaig veure “Per davant i per darrera”, com un joc de miralls que et va fent descobrir l’angle mort que no veiem des de l’altre costat. En aquest cas però, no hi ha davant ni darrera, tot està a la vista. La il·luminació de Daniel Gener ens diu quina és l’escena principal però, tot i la exageració en el moviment i la gestualitat de l’altra banda, no hi fem prou atenció. Després descobrim que no hi hauria d’haver escena principal, que les dues escenes s’han de mirar a l’hora ja que aquesta mirada binocular ens hauria ajudat a reconèixer posteriorment l’angle mort que desconeixíem. No podem evitar, però que l’atenció se’ns desviï cap a la zona il·luminada. És el gran poder de la paraula.

Tot i el desconcert i la sorpresa podem anar descobrint poc a poc les personalitats dels quatre personatges, el seu caràcter, les seves pors i febleses, els seus sentiments més íntims. I aquests personatges estan magníficament ben representats pels quatre intèrprets que participen d’aquest divertit joc. Cada u en el seu paper, tan diferent els uns dels altres, Berta Bahr, Ramon Godino, Alberto Lozano i Rafaela Rivas aconsegueixen mantenir-nos en estat d’alerta, sabent que alguna cosa ha de passar.

No m’ha estranyat gens que aquesta deliciosa peça hagi estat nominada als premis de Teatre Barcelona. Molta sort APUNTA TEATRE

07/08/2021
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Joc escènic

La Sala Versus Glòries re-estrena “Angle mort” una comèdia de Roc Esquius i Sergi Belbel , dirigida per Lluís Elías i interpretada per Berta Bahr, Ramon Godino, Alberto Lozano i Rafaela Rivas.

Dos espais que conflueixen simultàniament. La sala d’espera i el despatx d’una petita empresa.

Quatre protagonistes, el director de l’empresa, l’Andreu i els tres empleats que hi treballen, la Beatriu, en Carles i la Diana.

El tema inicialment és la necessitat d’acomiadar a un dels tres treballadors de l’empresa. Però el que havia de ser una cosa sense cap mena de complicació, i amb una decisió més o menys presa, mica en mica va prenent un altre canvi de sentit ,fent que la cosa es vagi complicant per moments.

Els espectadors no entenem què està passant. Només escoltem el que passa dins del despatx. Tot el que passa i es parla a la sala d’espera, no ho podem escoltar (els protagonistes parlen, però sense veu, gesticulen, es mouen).

Els espectadors seguim sense entendre el que està passant. El que veiem i escoltem cada vegada és més surrealista. I aquesta és precisament l’originalitat de l’obra. Aquest desconcert. Aquest no entendre res. De què estan parlant els que estan fora a la sala d’espera? Perquè el que diuen i fan dins el despatx ens sembla del tot surrealista i sense sentit? Que els hi passa? Són una colla de bojos que s’han escapat d’un psiquiàtric?

Tot i que no entenem res, no podem parar de riure. La situació i els personatges són realment caricaturescos.

A la mitat de l’espectacle hi ha un canvi de sentit. Podríem dir que fins a mitja representació hem vist la cara A i ara toca veure la cara B del mateix espectacle. Llavors entendreu moltes coses, tot comença a prendre sentit. Però...fins aquí puc llegir. Si voleu saber-ne més hi haureu d’anar. I si voleu que us digui la veritat, és una aposta segura per passar-ho bé, riure i desconnectar durant una bona estona. Per començar els actors són boníssims!! Personalment he rigut molt amb el personatge que interpreta l’actor Alberto Lozano. El text és brillant, divertit i original. És una obra que juga amb la paraula i amb el gest.

Feu-me cas i correu a comprar les entrades. Ahir estaven totes exhaurides!!

05/08/2021
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Un flamant artefacte

El més interessant de la dramatúrgia catalana dels darrers vint anys són totes les barreres que s’han anat trencant i els reptes que s’han assumit tant en l’àmbit temàtic com en el formal. Des d’aquest punt de vista, té molt de sentit que, en l’escriptura d’Angle mort, hagin col·laborat Roc Esquius i Sergi Belbel, dues generacions diferents d’autors que ja havien explorat anteriorment la barreja de gèneres (thriller, comèdia i ciència-ficció) i el món de les oficines (Likes i Després de la pluja, respectivament). A jutjar pel resultat, sembla que, després de Sàpiens, l’entesa dels dos creadors ha anat en augment.

L’artefacte que proposen amb aquest text és una flamant i enrevessada maquinària narrativa que aconsegueix encaixar les seves peces utilitzant la repetició de la mateixa història mostrada des de dos punts de vista diferents. En aquest aspecte, la direcció de Lluís Elías és mil·limètrica: els gags visuals conviuen a la perfecció amb la trepidant loquacitat dels personatges a un ritme frenètic. Al llarg de l’espectacle ressonen Glengarry Glen Ross de David Mamet i El mètode Grönholm (dirigida pel mateix Belbel) confluint amb l’esperit de Pel davant i pel darrere. Potser el problema seria que la trama funciona millor com a intriga empresarial que com a vodevil, a causa de la gran quantitat d’informació que l’espectador desconeix al llarg del muntatge. Malgrat que, a poc a poc, s’acaben revelant tots els secrets, des de la confusió és difícil riure amb situacions que no es poden comprendre del tot fins a gairebé el final.

En resum, estem davant d’una idea ambiciosa que sap com construir una estructura de ferro, on un repartiment força inspirat juga al màxim les seves cartes. Entretinguda, original i atrevida, obre moltes possibles converses a l'espectador, des de la sàtira del neoliberalisme als detalls més petits de la seva posada en escena.

12/02/2021
Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

Direcció d’actors genial

Aquest cop anem al Versus Glòries teatre, t per assistir aquesta nova obra d’en Roc. Com anteriorment fèiem amb la cartera, mòbil i les claus ara amb la nova normalitat hem d’agafar el certificat, la mascareta i el gel abans de sortir de casa.

De nou una comèdia sobre un tema molt contemporani. Fer-nos fora de la feina en una petita empresa. Els “Angles morts” que fa referència l’obra són aquells que s’escapen de la nostra vista i que ens capgiren en un tres i no res.

Un espectacle que sembla que pren una direcció i que posteriorment agafa embranzida cap a un camí diferent. Primer ens trobem amb un escenari dividit entre un despatx i una sala. La proposta sembla inicialment fàcil, un cap ha d’acomiadar a un company. Però sembla que hi ha molt més.

Hem de dir que el repte que assumeixen els actors és força gran. Primer comencem amb el despatx i tota la gent que va entrant per veure com va tot, al costat tenim una sala on veiem que la resta d’actors van actuant, però sense escoltar res del que diuen. Una cosa que ens estranya a l’inici. A l’hora de l’espectacle, veiem una repetició del que hem vist, però aquest cop l’acció del despatx queda silenciat i veiem el que succeeix a la sala.

Tot el que hem vist inicialment, els arguments per ser acomiadats o al contrari, per seguir durant la feina; els moments on els empleats mostren les seves conviccions per seguir amb la feina es capgiren. Aquells moments que veien es transformen en petits gags.

Tot aquest joc que ens adonem quan l’acció comença de nou, ens fa paler la gran feina actoral (i de direcció) d’aquesta obra. Els moviments, el gest, les converses ara en silenci, … tornen a repetir-se. Per aquest motiu és convenient anar-hi, per veure que hi ha propostes que van un pas més enllà. Una proposta força arriscada.

Però com a tot hi ha un “però”, quan veus que tot es repeteix de nou, llavors t’adones que veuràs el mateix de nou. I és una de les coses que més pesen en aquesta obra. Al final és fa una mica pesada per la durada de la mateixa i per veure repetit els mateixos gestos però amb altres diàlegs.

Us animo a assistir al teatre i que digue que us ha semblat. Si voleu veure la resta de la meva opinió la podeu veure al següent enllaç

11/02/2021
Jordi Bosch Argelich
Teatre Barcelona

ULL VIU AMB L’ANGLE MORT…

Un angle mort és, per definició, un espai que resta invisible des de la posició en la que ens trobem. Pertany sovint a l’àmbit de la conducció, des de la perspectiva del que controla el vehicle, però perfectament el podem extrapolar a la nostra vida quotidiana. Quan més ens pensem que tenim el control de la nostra vida, de les situacions que vivim, descobrim que allò que passa en un angle mort ens pot desmuntar la paradeta, pot descontrolar-ho tot.

És el que li passa a l’Andreu, el propietari d’una empresa que, per acomiadar un dels seus treballadors i així apaivagar els efectes de la ferotge crisi (maleïda crisi, que afecta el teatre per fora i es tracta per dins), els cita a la sala d’espera del seu despatx. Aquesta es converteix en un angle mort per a ell, i el sotrac l’agafa realment a contrapeu.

La comèdia, produïda per Apunta Teatre, funciona perquè és àgil i divertida, sorprenent, distesa. Té dues parts ben diferenciades, i això li aporta la gràcia, en definitiva. El text és una col·laboració de Roc Esquius i Sergi Belbel, i la direcció corre a càrrec de Lluís Elías. A la primera part, localitzada al despatx del propietari, intueixes que el silenci de la sala d’espera, amb els personatges interactuant com si res, tindrà un paper clau en algun moment. La conversa, però, és nerviosa, activa, però no avança. Un cop superada la sorpresa en el ritme, n’abusa, en certa forma. La segona part t’ho fa mirar diferent. Amb molts més matisos, aprofitant el coneixement dels personatges i els recursos que dona l’espai, agafa volada, i et deixa un bon regust. Els actors, fantàstics. Les actrius, massa desiguals. Mentre l’una podria amb tot, l’altra es queda en el clixé del seu personatge, i no li aporta més. Però el conjunt té una gran qualitat.

Quina meravella, anar al teatre. La cultura és un refugi que no es pot malmetre quan tot sembla que trontolla. On ens aferrem, si no? La cultura, no només és segura... és imprescindible. Qui no la protegeix, no mereix el nostre suport.

07/02/2021
Aleix Bonet-Ragel
Teatre Barcelona

Totes les relacions tenen el seu angle mort

Iniciar una startup pot semblar d'allò més fàcil. La il·lusió està present, creus en el projecte, l'equip està motivat i un llarg etcètera que tapen els mal de caps inicials. Però què passa si en comptes d'iniciar-la l'has de començar a apagar? Aquest és el problema que ha d'afrontar l'Andreu, el director d'una startup que pateix els efectes de la crisi i que ha de decidir de quin sou prescindeix. Una carrera d'obstacles per un director que no té prou força de voluntat.

Una comèdia amb personatges de tots els tipus: hi ha líders, hi ha qui dubta, hi ha qui no sap gestionar la tensió en moments crítics i hi ha qui no sap entendre els moments seriosos. Tots ells tenen els seus arguments per no ser acomiadats i sedueixen el públic que poc a poc empatitza amb ells i les seves conviccions. Un ring partit en dos, on la tensió entre els quatre protagonistes serà evident des del primer moment però que de manera natural i progressiva se n'anirà esvaint per desencallar la trama de l'obra. L'abús de poder, el xantatge emocional i el moving són algunes de les eines que utilitzen els protagonistes per defensar els seus interessos.

Un gran joc actoral i una magnífica demostració de talent construït a base d'una capacitat d'escolta aliena enorme. Tot sumat a un acurat espectacle de llums i sons que creen la dimensió necessària per creure's ser un treballador més de l'empresa. La necessitat humana de voler comprendre i captar tots els secrets de l'obra fa que hagis de descentrar-te en diversos actes i focalitzis la mirada i l'atenció en els moments parlats, deixant de banda els silencis i les gesticulacions. Els quatres actors gaudeixen i fan gaudir una trama patidora però carregada d'un riure contagiós.

30/01/2021
Jordi Casas Duocastella

Un responsable de recursos humans ha d’acomiadar un dels seus tres treballadors i es va reunint amb ells amb l’objectiu que algú accepti voluntàriament unes condicions d’acomiadament.
Trobo que s’hauria pogut treure més suc del tema, és inevitable pensar en “El mètode Grönholm” com a exemple de com manipular els personatges quan s’hi juguen una oportunitat laboral. Tampoc l’humor d’aquesta obra és gaire del meu estil.
Tanmateix, el que m’ha agradat més i he trobat genial és l’estructura de l’obra. L’acció passa en dos espais, un despatx i una sala d’espera, pels quals els personatges es van movent. En la primera part de l’obra veiem i sentim què passa al despatx, en canvi, a la sala d’espera només veiem els personatges però no els “sentim”. En la segona part, tornem al moment inicial de l’obra i es repeteix tota l’acció, però en aquesta ocasió sentim els diàlegs de la sala d’espera i no els del despatx. D’aquesta manera, el que en la primera part es feia incomprensible (i de vegades pesat), en la segona ho podem comprendre i tot té sentit.
Una filigrana que apuja el nivell de l’espectacle i el fa prou entretingut.

04/05/2022
Jeesgumi Jimenos

Cuando una tragicomedia…es capaz de sincronizar dos escenarios a la vez en su elaboración. Las entradas deberían costar doble.
Muy, muy recomendable.
He tenido que pasar por una edad y una discapacidad para darme cuenta de lo especialmente exquisito de ir al teatro.

02/05/2022
Pere Farran

Menys la molt bona interpretació dels seus actors, l’obra no s’aguanta per enlloc, vol ser una comèdia però ni ho sembla.

30/04/2022
Inma

Molt bona feina dels actors.

27/04/2022
Emilia

Obra original per passar una bona estona.

27/04/2022
Miquel Gordó Marina

Una immensa feina dels actors i actrius que interpreten i resolen excel·lentment. Una bona direcció per un text brillant. Un espectacle de petit format que fa passar una molt bona estona.

11/09/2021
Bernadette Navarro

Molt original, m,ha encantat i la recomano. Gran treball interpretatiu.

06/09/2021
C

Molt original.
Tena molt actual.
Bona posta en escena.
Interpretació fantàstica.

06/09/2021
Joan

La comedia em va encantar especialment el guió, el ritme i la interpretació, potser hi han forats al fil però es una comedia amb un transfons social sobre el mercadeig de les feines molt ben trobat. Dues hores ben invertides.

02/09/2021
Carmen Naya

M’ha encantat l’obra. La posada en escena és molt original, la interpretació magnífica i el tema molt actual. A continuar fent teatre així de bé!

27/08/2021
Taradete

La obra de teatro Angle Mort trata la desgracia del despedido desde el humor. Una star-up no esta pasando por su mejor momento debido a la sempiterna crisis y números rojos, con lo que el jefe ha de prescindir de uno de sus tres empleados, lo que no va a ser tarea fácil. Mientras piensa lo que ha de decir en su despacho, afuera esperan los empleados que van entrando y saliendo… Los tres empleados diferentes entre sí son llevados a una situación límite, y afrontarán el problema de formas diferentes y de una manera cada vez más alocada sin que el espectador sepa muy bien que ocurre debido a ese angulo muerto. La originalidad de esta obra y lo que la hace diferente, dándole el potente valor añadido, es como su título indica, ese ángulo muerto, que no vemos y que se mostrará a su debido tiempo…
La crítica completa aquí:
https://elrincondeltaradete.blogspot.com/2021/08/critica-teatre-angle-mort-teatre-sala.html

23/08/2021
Cristina López

Roc, Sergi, han trucat dels anys 90 i diuen que la vostra obra els ha semblat trencadora. Imagino que els col·laboradors voleu seguir rebent invitacions del Versus o voleu fer-li la pilota al senyor Belbel, perquè si no no ho entenc. Ja sabem que els comentaris dels espectadors són de familiars o d’intèrprets amb perfils falsos, però vosaltres… criteri, si us plau.
Va per davant que valoro la feina dels actors i del director, però és que el text noj s’aguanta per enlloc. A excepció del joc formal (que de ben segur a primer de dramatúrgia de l’Institut del Teatre deuen fer exercicis semblants) la resta no té ni cap ni peus.
1. Les relacions entre els personatges no s’aguanta per enlloc. Perquè el cap opta per no dur a terme el seu objectiu permetent que els empleats se li sublevin i facin el què els hi rota?
2. És una obra naturalista? Per què el comportament dels personatges em diu el contrari, però l’espai, el text i les accions que hi esdevenen ho són. No té cap sentit.
3. Podria durar 50 minuts, dues hores o 4 dies, l’acció es dilata a través de situacions absurdes que no sumen res a la trama. Almenys a la segona part descobrim que no és que les accions fossin absurdes, sinó que era la lògica qui era absurda (i previsible, la veritat).
Imagino aquell espectador que va al teatre un cop cada dos anys llegint comentaris d’aquests col·laboradors i pensant que, amb obres com aquestes (i nominades a la millor obra ) dos anys és poc temps per tornar-hi.

19/08/2021
Josep OS

Ahir a la Sala Versus Glòries vaig estar veient aquesta comèdia, un text de Roc Esquius i Sergi Belbel que dirigeix Lluís Elías. Vull començar dient que s´ em fa molt difícil escriure una opinió de l’obra, atès que per les seves característiques és molt fàcil caure en el spoiler i com és lògic sou vosaltres els que heu de descobrir els intringulis, anant a veure-la. Un empresari es veu obligat a acomiadar un treballador a causa de la crisi. Un escenari partit en dos, en una part al despatx de l’empresari i les entrevistes individuals a cada treballador que els espectadors escoltem. Al mateix temps a l’altra meitat de l’escenari la sala d’espera on esperen els que han d’entrar. A aquests només els veiem gesticular i parlar sense so. Portem gairebé una hora d’obra i no entenem res, a partir d’aquest moment dóna un gir, es repeteixen les escenes, surten a la llum els embolics que no sentíem i és quan agafa sentit tot el que havíem vist i fins aquí puc llegir. Crec que a la primera part, unes retallades de temps la beneficiarien, perquè les escenes són molt llargues i repetitives, però vaja això és el que jo vaig sentir. Fresca, original, divertida i enginyosa i que perquè tot això es compleixi, com és el cas, precisava d’uns actors que estiguin 100 minuts sense sortir d’escena perquè es posin en la pell d’aquests personatges tan peculiars i caricaturescos i crec que els quatre, Rafaela Rivas, Alberto Lozano, Berta Bahr i Ramon Godino ho aconsegueixen de manera encomiable. No us ho penseu i anar a veure-la primer perquè el riure està assegurat i segon perquè una sala com és Versus que aposta per fer teatre a l’agost, és valent i cal donar-li el nostre suport.

16/08/2021
Sílvia Baraldés Val

La idea és molt original, una bona posta en escena i uns actors que estan a la pell dels seus personatges

15/08/2021
Daniel Lorca

Una obra original, fresca i ben interpretada

14/08/2021
Anna T. Gri Flores

Sorprenent fins l’últim moment. Enganxa a l’espectadora des de l’inici fins al final.

30/07/2021
Marisa Soler

Muy divertida , ingeniosa , y con giro en la media parte que provoca un no parar de reír !
La sala es pequeña y muy acogedora y cuidan muchísimo todos los protocolos de la cobid!

04/02/2021
Angelina Llongueras

Obra divertidíssima, ben interpretada, amb un bon ritme i amb molts pocs recursos fa passar l’estona com si el temps no existís.

30/01/2021
Xavier LC

M’ha sorprès gratament.
En sí és una comèdia atemporal sobre la feina, com a leitmotiv.
A destacar especialment el gir sobtat a meitat de la funció on es clarifica tota la primera part i la dota de sentit. Plot twist totalment inesperat, és el que val més la pena.

25/01/2021

Veure totes

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Una comèdia sobre els acomiadaments laborals, a la Sala Versus Glòries

L’aposta estiuenca de la Sala Versus Glòries serà Angle Mort, la nova comèdia teatral sobre els acomiadaments laborals que han escrit a dues mans Sergi Belbel i Roc Esquius. “Hem […]

27 juliol 2021