L'estiueig

Unes vacances plenes de diversió, entremaliadures, trobades i bon humor sempre son un gaudi anhelat. Segurament tota persona es troba tot l’any esperant que arribi aquella època màgica en què deixaran enrere els seus problemes diaris per dedicar-se només a descansar i ser feliç. Això sí, sempre hi ha algú que no acaba de gestionar bé aquests moments d’esbarjo i ho complica tot. Tanmateix, n’hi ha que aprofiten temps calorosos per donar un tomb a la seva vida. Que en son d’apreciades les trivialitats de l’estiu!

Adaptada de la trilogia de La villeggiatura de Carlo Goldoni, la nova proposta de Els Pirates Teatre és una comèdia amb majúscules. Tot comença quan dues famílies adinerades de Venècia s’embarquen en el seu estiueig anual traslladant-se a les seves cases de camps. Una d’elles està fent fallida i el cap de família està intentant casar-se amb la primogènita de l’altra per poder pagar els deutes que té amb els seus creditors. Sense saber d’aquest motiu paral·lel, tot sembla que funciona perfectament. Però com a bona comèdia d’embolics, alguns personatges que s’afegeixen a l’aventura i un servei molt curiós i sense pèls a la llengua, acabaran d’arrodonir una estança d’allò més entretinguda.

Divertida, hilarant, fresca i amb un ritme trepidant, aquesta producció és una delícia per al públic. Té tots els elements que fan passar una bona estona, que sorprèn, alegra i entreté a qualsevol espectadora. Els personatges, que en son molts i repeteixen intèrpret, van construint la història mentre fan partícip al pati de butaques, que entra al drap i es deixa emportar per la beneiteria.

Núria Cuyàs, Ricard Farré, Laura Pau i Arnau Puig fan el que tan bé saben fer, enreden al personal en cada intervenció i se l’emporten al seu terreny per gaudir entre embolic i embolic fins que tot acaba enllestit i tancat, com s’espera (i es preveu) d’una obra com aquesta. A més a més, fan un treball de tramoistes meticulós, fent i desfent l’escenografia en un moment.

I no es pot obviar la música italiana meravellosa que sona en alguns canvis de seqüència. Els sons inconfusibles del país mediterrani acaben d’enredar al públic i el transporten a una estada plaent i magnífica on la diversió està assegurada.

Han passat més de 25 anys des que Sergi Belbel, amb Jordi Galceran a l’adaptació, dirigís al TNC la seva versió de la Trilogia della Villeggiatura, una obra mestra de Goldoni que aquí va tenir el nom de L’estiueig. No ha sigut fins ara que Els Pirates han rescatat les obres de l’autor venecià per condensar-les en una peça d’hora i mitja (la versió de Belbel durava prop de quatre hores) que sembla que duri la meitat. Un espectacle fresc, desprejudiciat, pretesament còmic (a moments, fins i tot caricaturesc) i puntejat per cançons italianes de totes les èpoques. Un festival que convida a l’alegria i a passar una estona on es pot gaudir del teatre més pur i de la comèdia més genuïna.

Com en moltes de les produccions d’Els Pirates Teatre, l’espectacle barreja hàbilment música i humor, a més d’utilitzar amb molta habilitat els pocs elements escenogràfics o d’atrezzo que poden fer servir. Aquí en tenen prou amb dos baguls, dos finestrals i un teló pintat que ens remet a l’estiu que tots els personatges tant anhelen. La resta ho fa un divertit vestuari de Maria Albadalejo que tindrà gran protagonisme en alguna de les escenes de l’obra.

Els quatre intèrprets de la funció (Núria Cuyàs, Laura Pau, Arnau Puig i Ricard Farré) fan un treball esplèndid i es reparteixen un munt de personatges que en alguns casos han de simultaniejar quasi en la mateixa escena. El conjunt esdevé divertidíssim, però també amb aquest punt nostàlgic de totes les obres de l’autor italià. Les reflexions sobre l’amor, l’apariència o la llibertat (atenció al bonic speech final) són tan encertades ara com fa un parell de segles. Potser sí que la condensació del text és excessiva i queden moltes coses per explicar, però com a tastet de Goldoni podem dir que deixa un regust autèntic i també molt propi de la companyia.