La paella dels dijous

Dramaturga i guionista de moltes obres teatrals que he tingut la sort de gaudir-ne aquests anys, Cristina Clemente recrea a La paella dels dijous una situació límit viscuda en el si de la família.

Aquesta obra forma part d’una trilogia, projecte conjunt de col·laboració entre autors, autores, directors i directores catalans i de l’Argentina.

Durant el Grec Festival, es va veure a El Maldà (La paella dels dijous), la Sala Flyhard (Silvia) i la Sala Versus Glòries (Rovira versus Rodríguez). I ara tornen les tres a fer temporada davant l’èxit que van gaudir durant el Grec.

Una trama que succeeix en únic dia, el dijous on els fills d’una dona separada van a veure-la cada setmana. Però hi ha un malentès davant la paella de marisc, paella estrella i que significa que hi ha alguna cosa a celebrar. Tots els malentesos, embolics i confusions serveixen per anar augmentant el somriure dels espectadors.

Un gran treball actoral de Jordi Andújar, Lluïsa Castell i Núria Cuyas; que saben portar els seus papers al límit. Un gran text divertit i que connecta amb la resta de les obres. A més, la jove directora Muguet Franc ha cuinat amb bons ingredients (un bon text i uns bons actors) aquest muntatge. Assegurant que el resultat final sigui una bona obra, sense que falti ni sobri un sabor.

Si a Rovira versus Rodríguez veiem a dues famílies, una argentina i l’altra catalana. En La paella del dijous, ens toca als catalans veure’ns pel forat d’un pany.

Quan parla de les aficions de la mare, d’estar en totes les entitats del barri, en totes les trobades amb les veïnes veiem com l’associacionisme català sempre és present.

Els personatges estan construïts amb diferents estereotips dels catalans (igual que amb els argentins amb les altres obres), que funcionen perquè el tempo de la comèdia. Un Jordi Andújar com a català garrepa i molt divertit.

Si voleu veure la resta de la meva opinió, teniu l'enllaç

La paella dels dijous, escrita per Cristina Clemente i dirigida per Muguet Franc, és la segona peça de la trilogia Catalana-Argentina que parla sobre la família; un projecte conjunt de col·laboració entre creadors i creadores de Catalunya i Argentina.

La paella dels dijous és una comèdia divertida, fresca i molt propera.

Tota la trama passa en un sol dia (dijous) i en un mateix espai (una cuina).
És dijous, i com cada dijous la Mercè (Lluïsa Castell) es reuneix per dinar amb els seus fills (Núria Cuyàs i Jordi Andujar).
Cada dijous la Mercè prepara paella, però aquesta setmana ha cuinat paella de marisc, cosa que significa que hi ha quelcom important a celebrar, o no.
El fet de cuinar una paella especial desencadenarà una sèrie d'embolics i confusions. Els veurem passar de l'alegria i l'eufòria al desconcert, al drama i la desesperació. Tot amb molt sentit de l'humor.

La paella dels dijous ens parla de canvis, de segones oportunitats, de somnis i il·lusions i fer-nos veure que mai és massa tard per ser feliç.

És una obra plena de sorpreses, de moments absurds i també reals en el que els espectadors ens sentim identificats. Una obra que parla de fer-se gran i de les relacions entre pares i fills.

Només em resta dir-vos que aneu al Maldà, entreu a casa la cuina de la Mercè i descobriu que s'amaga rere la paella de la família Rovira.

***/****