Tres germans de Barcelona reben com herència 512 ovelles de diferents tipus. Tenen molts dubtes de què en poden fer. Queden per discutir què faran amb les ovelles i se suposa que cadascú ha d’aportar una proposta. Però només hi ha pensat el germà gran. Cada dia que passa perden diners alimentant les ovelles, així que la decisió s’ha de prendre ràpidament. D’aquesta reunió haurà de sortir la solució definitiva però posar-se d’acord no serà fàcil.

Durada:
80 minuts

Idioma:
Català

Properes actuacions Espai Texas, Barcelona

OCTUBRE

Dissabte 25

OCT.

Avui

20:00h

Més

Menys

OCT.

Dv 24

19:30h

Més

Menys

OCT.

Ds 25

17:30h 19:30h

Més

Menys

OCT.

Dg 26

17:30h

Més

Menys

OCT.

Dc 29

20:00h

Més

Menys

OCT.

Dj 30

20:00h

Més

Menys

OCT.

Dv 31

19:30h

Més

Menys

NOV.

Ds 1

17:30h 19:30h

Més

Menys

NOV.

Dg 2

17:30h

Més

Menys

NOV.

Dt 4

20:00h

Més

Menys

NOV.

Dc 5

20:00h

Més

Menys

NOV.

Dj 6

20:00h

Més

Menys

NOV.

Dv 7

19:30h

Més

Menys

NOV.

Ds 8

17:30h 19:30h

Més

Menys

NOV.

Dg 9

17:30h

Més

Menys

NOV.

Dc 12

20:00h

Més

Menys

NOV.

Dj 13

20:00h

Més

Menys

NOV.

Dv 14

19:30h

Més

Menys

NOV.

Ds 15

17:30h 19:30h

Més

Menys

NOV.

Dg 16

17:30h

Més

Menys

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 31

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Markos Goikolea
Teatre Barcelona

Hilarant comèdia generacional

A partir d'un conflicte familiar entre tres germans que han de decidir què fer amb el ramat d'ovelles heretat dels seus pares, aquesta meravellosa i hilarant comèdia generacional interpel·la al públic urbanita amb fortes dosis de cinisme i complicitat. El text funciona com un mirall que et rebota en la cara, aconseguint que riguis de tu mateix durant una hora i mitja. Fins i tot arriben a interpel·lar a sala directament en un bonic i efectiu recurs. Ja s’han ficat al públic a la butxaca.

Els personatges estan tan ben construïts i interpretats, resulten tan pròxims, que podries estar assistint a una trobada de la teva pròpia família. Un diàleg perfectament filat entre ells construeix aquest retrat generacional del desencant, camuflant magistralment entre un gag i un altre, fenòmens tan identificables com la frustració laboral després d'haver sobreviscut a diverses crisis econòmiques, els privilegis de gènere, el pensament positiu o el mantra de “si vols pots”, la idealització de la vida en el camp, l'impuls de començar de zero o la ruptura amb l'amor romàntic.

És aquí on està el gran mèrit d’Ovelles. En saber equilibrar el retrat realista d'una generació amb la seva pròpia caricatura, i en transcendir aquesta capa còmica amb temes rellevants i identificables que apel·len al seu públic. Alguns diuen que no hi ha major virtut que la capacitat de riure's d'un mateix, si això és així Ovelles és una veritable mostra de virtuosisme que val la pena viure.

28/09/2021
Aleix Bonet-Ragel
Teatre Barcelona

A vegades sí que val la pena seguir el ramat!

Des que es va estrenar fa tres anys al petit diamant en brut de la Sala Flyhard no ha deixat indiferent a ningú. Tres anys seguits rebent aplaudiments i bones paraules per aquesta gran producció. Aquesta reestrena al Poliorama reprén el mateix camí i apostant fort per aquest triangle entre germans que es desborda després de rebre una gran herència. Una herència que queda fora dels esquemes de qualsevol persona que s'ha criat i ha passat tota la seva vida entre les parets de ciment dels pissos d'una gran ciutat com Barcelona. La carta de presentació d'aquesta comèdia és molt bona, però és que a mesura que avança el text ens reafirma les idees i només fa que ser immillorable. Certament trobar un símil sobre l'escenari és ben fàcil ja que els protagonistes prenen l'actitud més extesa en la societat, la de lamentar-se i no actuar per canviar la situació.

La màgia del text queda demostrada quan els personatges es van definint a poc a poc, amb les seves paraules i les seves accions. El públic va captant les idees i el tarannà de cada un d'ells, sense forçar la situació, a mesura que va evolucionant la trama. Dubtes existencials, revelacions, pixapins, experiències sense explicar i humor insensible... són algunes de les qualitats amb les quals es vesteixen els tres protagonistes i els servirà per decidir què fer amb les 512 ovelles que han rebut com a herència. "Ovelles" és una proposta que busca la complicitat del públic i se la guanya fàcilment des del moment en què hi apareixen bromes actuals, fet que li dona l'extra punt de frescor. Així és com es gesten les millors comèdies, textos amb la capacitat de ser actualitzades i d'incorporar petits detalls. El públic barceloní busca sobre l'escenari el personatge i els seus pensaments que els faci poder escudar la seva ignorància urbanita i deixa entreveure un petit bri de supèrbia de ciutat.

La feina que fan tots els integrants de l'equip és de traca i mocador. La difícil, i assolida, tasca de crear aquesta comunió entre els tres personatges per considerar-los germans i que no flaquegi per enlloc és el que demostra que els fonaments d'aquesta comèdia estan ben encimentats. De segur que anar-la perfeccionant durant aquests tres anys des que es va estrenar ha sigut una obligació per mantenir la relació tan encertada. Els tres actors acompanyen el dilema de l'herència amb temes actuals com ara la bretxa salarial i, sense voler-ho originàriament, amb l'èxode de la ciutat al camp que s'ha accentuat amb l'esclat de la pandèmia. Un text que ens posa sobre la taula la importància de deixar de ser un ninot, de saber que no tenim per què seguir les indicacions que tots seguim i que allà on hi ha ovelles blanques també n'hi ha d'haver de negres. Tres anys de llegat d'aquesta obra mestra i no es pot fer res més que seguir aplaudint-la per la seva frescor i la seva hilarant visió del món rural i el món de la ciutat.

19/09/2021
Andreu Rami
Teatre Barcelona

Voler és poder?

Tres germans d'entre 30 i 40 anys estan tocats i enfonsats per la vida moderna. Tots tres formen part d'aquesta generació crescuda amb la crisi, on les expectatives personals i professionals xoquen de front amb una realitat canviant i hostil. Necessiten reinventar-se, o si més no s'ho pensen després de mirar unes quantes TED TALKS, però l'arribada d'una notícia els posarà a la corda fluixa.

Tota bona comèdia s'apuntala en el dolor i el distorsiona fins a provocar el riure. Quant més crua es la realitat que mostra, més gràcia ens fa, i 'Ovelles' conté molt del dolor que pateix la nostra generació. Probablement sigui aquest el gran èxit de l'espectacle de Carmen Marfà i Yago Alonso, una proposta catalana tan contemporània que sembla que ens hagin arrencat els diàlegs de la boca. Els dramaturgs no eren gaire coneguts fora dels ambients de microteatre, tot i que tenen una llarga trajectòria guionitzant programes de televisió com Tu Cara me Suena, Joc de Cartes i series com els Heavys Tendres de Juanjo Sáez. Però aquesta òpera prima funciona de meravella: els diàlegs són enginyosos i punyents, de rabiosa actualitat, i han creat uns personatge polièdrics que dirigeixen amb tanta precisió i naturalitat que fan brillar en Biel Durán, l'Albert Triola i la Sara Espígul/Gemma Martínez, sempre a lloc, excelents.

Per a mi ha estat una de les millors propostes que he vist darrerament!

Si la voleu veure no badeu: van exhaurir totes les localitats de la primera temporada!

01/08/2018
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Beee

Benvingut siguis teatre divertit i intel·ligent. Un glop d'aire fresc sempre ve de gust, i Ovelles és això, una comèdia alegre que no oblida que els personatges (en aquest cas tres germans) tenen vida pròpia i problemes malgrat tenir estudis i una aparentment vida resolta.

Ben escrita, ben dirigida i ben interpretada, no es pot demanar més, o potser sí, que trobeu entrades perquè cada dia pengen el cartell de "exhaurides".

El Be de l'encapçalament va per be (ovella), bé (satisfactori) i beee el crit del xai, allò que en català se'n diu belar.

Crítica completa » https://bit.ly/2JUvsPV

20/06/2018
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

La solitud compartida de tres germans

OVELLES és un espectacle escrit i dirigit per Carmen Marfà i Yago Alonso que ens parla de tres germans que viuen a Barcelona, i d'una herència. Tots tres tenen una bona formació. Tots tres tenen feina. I, com ens passa a la majoria de nosaltres, amb la vida atrafegada que imposa la ciutat, els tres germans no troben gaires moments per estar junts i la comunicació entre ells és la justa.

Es troben a casa del Víctor perquè han rebut una singular herència d'un tiet que vivia en un poble de la província de Terol: 512 ovelles i un gos d'atura que es diu "Pili".

Albert Triola és Víctor, el germà gran. És arquitecte, fa deu mesos que ha trencat amb la seva parella i encara no s'ha refet emocionalment. Vol fer un canvi a la seva vida i es planteja ser guionista.

Gemma Martínez és l'Alba, treballa en precari, està casada i té un fill de divuit mesos.

Biel Duran és l'Arnau, no té lligams i treballa fent el que li agrada, d'informàtic. Viu en un pis compartit i té un bon sou.

L'Alba i l'Arnau són bessons. L'Alba mostra més complicitat amb el Víctor. L'Arnau i el Víctor són la cara i la creu.

I ara, tots tres, s'han de plantejar com tenir cura d'aquestes ovelles. I es plantegen tres alternatives, cuidar-les, vendre-les o sacrificar-les.

Tot es desenvolupa en clau d'humor, però de mica en mica anem descobrint que no tot és tan bonic com sembla, ni l'herència, ni les seves vides. Un text absolutament rodó amb una precisa planificació de les pauses, de les mirades, dels gestos i que ens obliguen a anar més enllà de la rialla. Una reflexió sobre una generació molt marcada per la crisi i molt decebuda amb la vida que viuen.

Però en sortir amb un somriure al rostre i ho comentes, t'adones que el text parla de molts temes de la nostra quotidianitat i de problemes sense resoldre que veiem molt propers ... l'estabilitat de la parella, la precarietat del món laboral, de l'homosexualitat, de la diferència de vida a ciutat o a plena natura, de la distància que ens separa amb la gent que estimes i que no coneixes prou bé, de les herències, de les enveges entre germans, de la diferència de caràcter entre membres d'una mateixa família, de la tràgica solitud compartida, de les falses aparences, en resum de la vida ... i potser per tot això, encara t'agrada més.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

12/06/2018
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Divertida, original, dinàmica, fresca

És increïble la sensació que una té, quan va al teatre i al sortir diu: avui l’he encertada!!! , i és que la FlyHard ho torna a petar amb “Ovelles”, una obra en to de comèdia que ho té tot per esdevenir un imprescindible d’aquesta temporada: text, interpretació i direcció.

Carmen Marfà i Yago Alonso signen l'autoria de l'obra i alhora en són els directors. Una obra protagonitzada pels actors Biel Duran, Albert Triola i Gemma Martínez (que substitueix a Sara Espígol)

El punt de partida és l’herència d’un ramat de 512 ovelles i un gos d’atura. No us podeu imaginar el joc que pot donar un ramat d’ovelles !!!

Juntament amb les ovelles, els altres protagonistes de l’obra són tres germans : l’Alba, l’Arnau i en Víctor, els “afortunats” hereus. Tres personatges que els sentireu molt propers i fàcils de reconèixer.

Com us he comentat, el punt de partida és el retrobament de tres germans per parlar sobre el repartiment de l’herència (un ramat d’ovelles) que els ha deixat un tiet avi. En un principi, això d’heretar els sembla un regal caigut del cel, però de seguida se n’adonen que tot plegat no és tan fàcil com en un principi es pensaven. Per un costat la burocràcia que hi ha al darrera de l’acceptació d’una herència, i per altre, que els tres germans són de ciutat, “urbanites”, aquells que els de poble anomenen “pixa pins” i que del món rural, i particularment de la ramaderia no en tenen ni idea.

I aquí la primera qüestió: realment les herències són un cop de sort?, o en realitat són un problema?

Però aquesta obra no tan sols parla d’herències, sinó que el text deixa entreveure, en clau d’humor i de manera subtil, un munt de subtemes, com la frustració d'una generació marcada per la crisi i la precarietat laboral, de com fer front a la decepció i la necessitat de reinventar-se, dels rols que s’estableixen entre germans, com la gelosia, la confiança i la complicitat, de les relacions familiars, de relacions de parella, d'infidelitat i homosexualitat,de somnis i frustracions, dels records d’infància, de la situació familiar, de lligams, de prioritats, de la vida rural i la urbana,...

Són moltes les raons per les que penso que no us podeu perdre “Ovelles”. És una obra divertida, hilarant, dinàmica,propera, fresca, natural. El text és genial, d’aquells que tant m’agraden, que diuen molt de manera indirecta, com qui no vol la cosa. Els diàlegs són boníssims. Hi ha silencis i mirades que parlen per si mateixes. Està molt ben dirigida. Tot el muntatge es mou dins la naturalitat. Els actors estan genials, en cap moment sembla que interpretin. Tens la sensació que no hi ha quarta paret , que estàs dins d’aquell menjador ,que tot el que passa és real i que nosaltres en som testimonis, que formem part d’aquella història i que d’un moment a un altre em demanaran que em tregui les sabates, si em ve de gust prendre alguna cosa o què en penso de tot plegat.

Feu-me cas i no us la perdeu!!!

08/06/2018
Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

La vida i res més…

La vida i res més... que no és poc, és el que ens ofereix Ovelles. L'època daurada del cinema clàssic es caracteritzava per donar la impressió que la càmera no existia, amagar l'artifici i crear la sensació de realitat. Aquesta ha estat la opció d'Alonso i Marfà a l'hora d'escollir el to de la posada en escena. Som en temps de convivència entre allò que sembla que anomenarem definitivament "teatre teatralitzat" i aquest teatre naturalista, l'aposta dels directors d'Ovelles reeixeix i de quina manera.

La construcció dels diàlegs i dels silencis, de les pauses, dels gestos... són una feina d'orfebreria de posada en escena, de direcció d'actors i, per suposat, d'escriptura d'un text que funciona com un rellotge suís. Als qui ens costa que ens arrenquin la rialla al teatre, tenim cert sentiment de culpa, complexe de seriots, que pot veure's curat, durant una estona si més no, per un text farcit de comicitat, i per la precisió en l'execució per part de dos actors i una actriu que acometen les rèpliques amb la intensitat que demana cada escena, ni més ni menys.

Ovelles és una mirada a la Barcelona d'avui, i als barcelonins, i probablement als ciutadans de tants llocs que afronten de manera acrítica allò que es troben en el seu dia a dia, potser perquè no tenen cap altra opció. El resultat final és una invitació a la pausa que segurament cal que ens concedim per a pensar si ens agrada allò que fem i si estem contents amb nosaltres mateixos.

Cal anar a La Flyhard perquè serà difícil tornar a trobar l'oportunitat de gaudir d'una comèdia tan brillant com ho és Ovelles.

05/06/2018
Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Vull més. Repetim?

Saps quan t’estàs llegint un llibre i t’agrada tant que et fa ràbia quan l’has acabat? Saps quan escoltes aquella cançó que et fa volar i en els últims acords penses que no pot ser, que encara han de quedar minuts d’aquella meravella? Doncs això et passarà si vas a veure Ovelles de Yago Alonso i Carmen Marfà.

En Víctor, l’Alba i l’Arnau són tres germans que es troben a casa del primer per parlar de l’herència que els hi ha deixat un tiet. Es tracta, però, d’una llegat peculiar: un ramat d’ovelles. Però no unes quantes, sinó centenars. I han de decidir què fan amb elles: cuidar-les, vendre-les o sacrificar-les. En principi, sembla una conversa purament de tràmit, però el retrobar-se els tres, després de molt de temps, la tertúlia dels germans deixa en evidència que les seves vides no són el que es pensen i que, en realitat, s’han perdut moltes coses els uns dels altres.

El text de l’obra es desenvolupa amb la màxima naturalitat possible, realment l’espectador creu que està observant, a través del forat del pany, la vida dels tres personatges. Cada paraula està treballada per no fer-se estranya a l’intrús que s’ha ficat al menjador de casa d’en Víctor (és a dir, nosaltres).

I si el text és sublim, ja no sé què es pot dir dels actors, perquè Biel Duran, Sara Espígul i Albert Triola no interpreten els seus personatges, els viuen, i ho fan des del primer minut. L’espectador riu amb ells, es preocupa, pateix i, fins i tot, s’animaria a participar en la discussió de les ovelles – si tingués algun paper en aquest assumpte-.

Després de tota aquesta aventura, arriben les últimes paraules i es tanquen totes les llums. I et quedes orfe, perquè havies entrat en aquesta família de tres i vols saber què passarà després, per on aniran les seves vides. Vols més. Necessites més. I no et pots creure que hagi passat tant ràpid. Potser vol dir, que cal repetir?

31/05/2018
Jordi Bosch Argelich
Teatre Barcelona

Herència enverinada

Ovelles, de Carmen Marfà i Yago Alonso, és un muntatge que avui ressona amb una força renovada gràcies també a la nova aposta interpretativa de Gemma Martínez i Ramon Pujol al costat d’Albert Triola. El text es manté fidel a allò que el va fer destacar: una idea original —heretar 512 ovelles— que actua com a motor per desgranar les contradiccions, els somnis no complerts i els vincles familiars que tan sovint es trien de mantenir per rutina, per afecte i per por al buit que deixa la desconnexió.

La direcció (quin luxe poder dirigir el propi text!) recupera amb cura l’equilibri entre humor i drama, i amb la revisió d’aquesta versió perceps que no es tracta només d’una reposició. És una versió que busca actualitzar matisos. Les escenes mantenen la senzillesa escènica, i l’ús dels silencis, les pauses i les mirades entre germans té encara més pes, com si el confinament, la inestabilitat social i els últims anys haguessin carregat de significats les expectatives truncades que els protagonistes porten a l’esquena.

Albert Triola continua essent un pilar segur. El paper del germà que ha de liderar la decisió, amb dubtes però amb una necessitat de control emocional, el porta amb convicció, mostrant-se vulnerable en els moments que ha de ser sincer i decidit en els que cal assumir conseqüències. Gemma Martínez, en el paper de l’Alba, dota la seva germana d’un to més contingut però igualment potent. Hi ha una tensió molt intel·ligent entre allò que no diu i el que aguanta, i aquesta discreció li atorga força. Ramon Pujol, que entra al repartiment per substituir i recarregar de matisos l’Arnau, aporta un aire fresc i potser més cru. La seva interpretació incideix en les fractures íntimes que hi ha entre els germans, però també en la por a no saber prendre partit.

El conjunt funciona perquè aquestes tres veus dialoguen de manera creïble. No hi ha cap interpretació que sembli excessiva al costat de l’altra, cadascú troba el seu espai i contribueix a que la relació fraternal sembli veritable, amb amistats, malentesos, enveges, silencis i també tendresa. El riure arrenca perquè reconeixem comèdies personals (els somnis que no arriben, les herències que pesen més per lligams que per valor real…), però el text no es queda només en la ironia. Ens obliga a mirar quins sacrificis fem per amor, per confort, o per no abandonar allò que sembla segur.

Ovelles reafirma que és molt més que un fenomen passat: és un espectacle viu, que es mou amb els temps i que sap confessar aquesta fràgil dualitat entre voler canviar i tenir por. Amb una autoria dual que sap què explica, una direcció sensible als canvis del moment, i un repartiment que encerta a fer-se sentir tant individualment com col·lectivament, l’obra retorna amb força. Si abans era un mirall per a la generació que arrossegava precarietats, ara ho és també per qualsevol que hagi tingut l’oportunitat o la necessitat de replantejar-se allò que creia ferm.

06/10/2025 - Espai Texas
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Churras i Merinas

Ja fa uns anys que els autors catalans han optat per un tipus de comèdia costumista que presenta una sèrie de llocs comuns força interessants. Ho trobem a Instruccions per enterrar un pare, Rita, 53 diumenges, Avui no sopem... i fins i tot Els Brugarol. A totes elles la família és el nucli central de tots els problemes, i els pares (presents o absents) acaben esdevenint un dels motors principals de totes les històries. També són comèdies, en general, que toquen de peus a terra i amb les que és fàcil identificar-se. Els problemes tractats (la mort, les herències, la cura dels pares) són quasi sempre qüestions que per a un públic entre els quaranta i els cinquanta anys resulten molt properes.

Ovelles, que arriba al seu tercer any de recorregut per diverses sales, és una mostra perfecte de tot el que hem comentat. En ella tres germans es reuneixen per discutir que fan amb una herència inesperada, i molt sorprenent. El que hauria de ser motiu d'alegria es converteix en un greu problema que posa sobre la taula les diferents formes de vida de cadascun dels germans, així com algunes crisis personals que preferien portar d'amagat. La grandesa de l'obra és la subtilesa amb la que aborda moltes qüestions espinoses, fins al punt de dotar al conjunt d'una naturalitat esfereïdora. Els actors -tots ells esplèndids- fan la resta, mentre que la direcció aconsegueix que amb petits detalls i gestos quasi imperceptibles puguem participar de la quotidianitat d'aquesta família. En resum, una petita joia que segur que ha anat guanyant amb el temps... fins al punt de funcionar com un rellotge precís i infal·lible.

23/09/2021
Marc Ribera
Teatre Barcelona

Homo ovibus lupus est

Ja fa tres anys que Ovelles circula pels escenaris catalans. Va ser el 2018 quan es va estrenar a la Sala Flyhard, amb gran èxit de crítica i públic. Durant el 2019 van fer gira per molts teatres de Catalunya i el 2020… bé, ja sabem tots què va passar el 2020. Aquest 2021 es reposa al Teatre Poliorama només per tres setmanes i amb horari una mica especial: de dilluns a dijous, a les 20h.

L’argument és senzill i sorprenent, ja d’entrada: tres germans tenen “la sort” d’heretar, d’un tiet avi de qui ni se’n recorden, un ramat de 512 ovelles que pasturen a un poblet de l’Espanya més profunda; un d’aquells que, a poc a poc, s’estan quedant sense habitants. El que sembla una fantàstica notícia des d’un punt de vista econòmic acaba convertint-se en un malson (o en una responsabilitat incòmoda), ja que les ovelles semblen impossible de vendre i costen de mantenir.

Aquesta premissa és l’excusa per endinsar-nos en les vides urbanites dels tres germans que, al llarg de vuitanta minuts, ens relataran els seus moments vitals: els seus triomfs, els seus fracassos, les seves decepcions (amoroses) i, sobretot, les seves pors, que no són gaire diferents de les de molts de nosaltres: el pas del temps i com tot avança a velocitat de vertigen excepte els nostres sous, la precarietat a la que vivim i les relacions interpersonals que esdevenen, cada cop, més fràgils.

El millor de l’espectacle és l’excel·lent treball interpretatiu que desenvolupen els tres protagonistes. Es nota que porten moltes funcions a les espatlles (i molt de teatre a les seves vides): tots ells es mouen amb llibertat i sense pressa. Li tenen ben presa la mesura a cada gag i saben treure-li el màxim de suc a cada frase, fet que afavoreix que un text que potser vol tocar molts temes i no acaba d’aprofundir en cap d’ells s’acabi convertint en una comèdia d’alta volada, eficient, divertida, que agrada i que s’agraeix, venint d’on venim.

Potser la reflexió més sorprenent és la que ens emportem al final de l’obra, davant la resolució que adopten els germans en front del problema que els ha caigut a sobre. Una decisió que, personalment, em va deixar perplex per l’alegria amb la que es pren i per les conseqüències que comportarà a les protagonistes absents de l’obra. Unes conseqüències que potser donarien per allargar Ovelles una o dues hores més.

16/09/2021
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Urbanites en crisi

Té una qualitat la comèdia realista molt valuosa: a través de la seva aparent lleugeresa aconsegueix fer transcendir la vida mateixa sense que, gairebé, ni ens adonem. Ovelles és un bon exemple d’aquest fenomen tan interessant de cert teatre contemporani. Un argument singular com el de tres germans urbanites rondant la trentena que hereten inesperadament 452 ovelles d’un home de camp (el seu oncle) és el punt de partida d’un viatge fascinant que mai aixeca el to ni els peus de terra. La inusual circumstància d’aquests personatges els porta a debatre sobre les avantatges i inconvenients del camp i ciutat, fent un retrat ben àcid de tres tipus de joves barcelonins. La gran perícia dels seus autors i directors, Carmen Marfà i Yago Alonso, consisteix en conduir la conversa cap a un territori cada vegada més profund sense sortir en cap moment d’un naturalisme fàcilment habitable per l’espectador. Utilitzant les ovelles com a excusa però sense perdre-les mai de vista és com surten a la llum els records de la infància, els problemes laborals, les enveges entre germans, els fracassos sentimentals, l’homosexualitat, el materialisme o la maternitat construint, com si res, un fidedigne mirall on reflectir algunes de les preocupacions més importants de la societat actual. Del trio protagonista, cal destacar la interpretació d’un fantàstic Biel Duran que transita la història amb la comoditat de qui es troba al mateix menjador de casa seva. En definitiva, es tracta d’una fotografia fidel d’un tipus de persones tan normals i estrambòtiques com nosaltres mateixos que sap mantenir el difícil equilibri entre la crua veritat i la caricatura amable on mai acaba de caure del tot.

14/09/2018
Roser Garcia Guasch
Teatre Barcelona

Fresca, divertida, íntima

Obra de petit format en un sol acte. No és comèdia encara que hi hagi moments d’autèntica hilaritat, no és drama tot i que cada personatge deixa entreveure el seu petit drama personal. Tres germans es troben per parlar d’una herència que han de rebre la qual és en si mateixa especial i és utilitzada pels autors i directors per donar-nos a conèixer els tres personatges de l’obra, descobrir el comportament de cada un d'ells davant d’una situació que no saben resoldre, els sentiments de cada un d’ells sobre la família, els pares, el passat, la infància, les relacions entre ells. Es van descobrint uns als altres a mida que avança l’obra en un intent per arreglar les dificultats que els ha representat la sobtada mort de l'oncle.

Situada en un moment molt actual, hi són presents la crisi, les dificultats laborals i econòmiques, la insatisfacció professional, les separacions de parella o els problemes en la cura dels fills. Tot tractat en clau d’humor, l’espectador s’hi veurà reflectit i assenyalat.

Hi ha moments molt sorprenents i originals utilitzant vídeos i so que afegeixen un toc d’espectacularitat a la intimitat de l’escenografia.

Tres actors magnífics que donen brillantor a l’obra escrita per Carmen Marfà i Yago Alonso. Vaig tenir la sort de poder veure la Gemma Martínez (alternava amb Sara Espígul) i a qui ja havia vist en altres actuacions.

Esplèndid també el molt conegut Albert Triola i molt sorprenent Biel Duran.

No he parat de recomanar-la.

12/09/2018
Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

3 pixapins en busca del seu JO

Tornem de nou a la Sala Flyhard i com últimament succeeix amb les entrades exhaurides. I no és per ser una sala petita o amb poques butaques, és que hem tornat a veure una obra que val la pena anar a gaudir-ne.

El Víctor, l’Arnau i l’Alba són tres germans de Barcelona (pixapins) que reben la millor herència de totes, 452 ovelles o 452 mal de caps que ens serveix per discutir que fan de les ovelles o de les seves pròpies pors i dubtes. Tots tres tenen la vida ben encaminada, fins que anem descobrint que cap d’ells és feliç.

Amb uns diàlegs genials, amb repliques i petites històries que ens diverteixen (pobre gat no l’oblidem). I tots tres (Triola, Biel i Sara Espígul) defensen amb força el seu paper. Sembla que han escrit el text pensant directament amb aquests actors.

És d’aquelles obres que et fan desconnectar, que et summergeix en la història i et fa passar una bona estona. No és una obra de rialles, ni ho busca, però els somriure segur que surgeix sense esperar-ho; i això és el millor.

Ja fa temps que veiem que les noves obres de la Sala Flyhard tornen a tenir un èxit com abans, i no és estrany. La selecció de les últimes obres ho demostra, i la reacció del públic ho corrobora. O sigui que si teniu les tardes lliures, encara hi ha temps per assistir (si no han exhaurit entrades)

Podeu llegir-ne la meva opinió i molt més al següent enllaç

25/06/2018
Dera G
Teatre Barcelona

Per passar la tarda

Després de l'èxit obtingut fa un parell de temporades, vaig decidir anar a veure aquesta obra. Jo no soc el tipus de públic per aquest tipus de comèdies, almenys no per la versió actual, si és que l'han canviada. Té moments divertits, la premisa té la seva gràcia amb la idea del "urbanita" que ha de decidir marxar a viure a un poble de Terol perdut a la muntanya. Però a mi no m'ha agradat el text, que l'he trobat repetitiu, molta redundància, s'han allargat i repetit diàlegs, no he entès el missatge de l'obra: què ens vol ensenyar? I alguns "discursos" quasi ficats amb calçador: feminisme, habitatge... No ens ha arribat. Ha quedat com una comèdia més. Per això dic i repeteixo que no soc el public. El públic s'ho ha passat molt bé, així que recomano per persones que estiguin buscant una comèdia amb la que passar la tarda. Això sí, m'ha agradat especialment la Gemma Martinez que actúa des de la naturalitat absoluta. I m'he cregut molt la relació de germans amb al seu germà bessó.

02/10/2025 - Espai Texas
gadsans

Un text molt efectiu, que va de la comèdia al drama, amb temes interessants i originals. Bona interpretació. I l’efecte de les ovelles, molt divertit i efectiu.

08/10/2025
izafrai

L’ herència que reben aquests 3 germans , ja de per sí inusual, de 512 ovelles, serà el punt de partida per fer-nos veure la situació familiar, laboral i personal de cadascun d’aquests personatges.
¿Qui no s’ ha sentit en algun moment de l’ obra mínimament identificat amb allò q els actors ens explicaven? Els punts d’ humor, posats exactament allà on calien, em feien sortir d’ aquestes reflexions i riure molt. Els actors , magistrals en tot moment, van fer que a l’ acabar l’obra sortís amb un ampli somriure per la bona estona que havia passat i volent saber mes coses d’ ells, del rumb de la seva vida, de les seves ovelles….
Ah, per cert, el poble de Terol on estan les ovelles és un poble preciós que us convido a conèixer. És el meu poble!!! ¿imagineu la cara que se’ m va quedar quan van dir que era allà on estaven les ovelles???!!!l

02/09/2022
Ramon Urgell

MOLT BONA OBRA MOLT DIVERTIDA !

30/07/2022
Berta Esteve

Els actors i el text

20/07/2022
Merche

Nos encantó!!!!!!!!!!! Una maravilla. Lo pasamos genial. Unos actores excepcionales… están brutales los tres. No estaba Sara Espigul, pero la actriz que la sustituyó estuvo tremenda también. Perdón, pero no conozco su nombre.
No os la perdáis si queréis pasar un buen rato.

20/07/2022
sandra daviu

El contingut de l’obra és força interessant i molt humorístic, però els actors són brutals! Molt recomanable si vols passar una bona estona!

10/07/2022
Jeesgumi Jimenos

Cuando los valores humanos … aparecen actualizados …en entornos tan dispares… Y a cada paso, te los vas encontrando en una situación surrealista.
Sales con un cuerpo que te dice que la vida debería ser más alegre de vivirla y que hay una falta de… UN QUÉ SÉ YO… para ser feliz. Y la culpa para nada es de las “ovejas”.

02/07/2022
Taradete

Ovelles es una obra deliciosa que no te deberías perder y que a través de buenas dosis de comedia habla de la vida y sus complicaciones. Un buen y sencillo montaje con diálogos realistas y tono poco exagerado en los que te olvidas que estás en el teatro. Historias muy humanas que te recargaran las pilas. Ovelles no decae en ningún momento y te estarías un poquito más de tiempo viendo la vida de esos ya tres entrañables protagonistas. Una obra diez estupenda que te emocionará y divertirá. Lo que en principio puede parecer una buena noticia económica, se convertirá en una serie de problemas para estos tres treintañeros muy urbanitas. ¿Serán estos obstáculos insalvables para sacar beneficio de la herencia?
Crítica completa en el blog:
https://elrincondeltaradete.blogspot.com/2021/09/critica-teatro-ovelles-con-albert.html

20/09/2021
Jordi Casas Duocastella

Tres germans de Barcelona hereten 512 ovelles d’un parent llunyà. Tot i el valor que tenen, és difícil vendre-les, i mantenir-les suposa un cost important.
Aquesta situació provocarà un seguit de divertides discussions sobre quina decisió hauran de prendre al respecte, contraposant els seus estils de vida actuals i les seves aspiracions.
Carmen Marfà i Yago Alonso han escrit aquesta comèdia molt divertida, interpretada amb gran complicitat per Albert Triola, Sara Espígul i Biel Duran. Molt recomanable!

16/09/2021
maría j gonzález mondaza

Texto que no deja indiferente. Sorpresa tras sorpresa, que parece que nunca tuviera fin. Felicidades a los actores!!!!!

24/11/2019
Edu

Es muy buena. Divertida y los actores lo han hecho genial. El guión ha sido estupendo.
5 aplausos. el sistema no me deja ponerlo.

17/09/2018
Edu

Es muy buena. Divertida y los actores lo han hecho genial. El guión ha sido estupendo.

17/09/2018
Josep OS

La Sala Flyhard és un referent crec per a tots el que sovint anem al teatre, que el que allà veurem no ens decebrà i avui amb aquesta comèdia escrita i dirigida per Yago Alonso i Carmen Marla un còp més, s’ha complert. Ens parla de tres germans que tot i que tenen bona relació, la comunicació entre ells és molt escassa. A causa d’una herència que els ha deixat un tiet que vivia en un poble molt petit de la província de Terol, es veuen obligats a reunir-se per tractar aquest tema. Aquesta trobada tot i que se’ns presenta en clau d’humor i amb moments molt però molt divertits treu a la llum un munt de reflexions, el poc que saben els uns dels altres, el que els ha afectat la crisi econòmica, les seves crisis de parella, l’homosexualitat , els seus fracassos i exits laborals i altres més que ja descobrireu anant a veure-la. Una bona i mil·limetrada posada en escena i una escenografia senzilla però molt efectiva i és que a l’espai escènic de la sala no se li pot demanar més. Pel que fa a la interpretació Biel Duran, Gemma Martinez i Albert Triola estan immensos i fan tan creïbles els seus personatges que dubtes si estàs veient una obra o estàs davant d’una situació real, que n’hi ha, i moltes. Un imprescindible que recomano no us perdeu si voleu gaudir i molt.

11/06/2018
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Si hay algo que me encanta de las obras de la Sala Flyhard son su frescura y su buen hacer.
Comedia divertidisima en la que 3 hermanos se reúnen para decidir qué hacen con 512 ovejas que han heredado tras la muerte de sus padres.
Al principio todo son alegrias, pero que pasa cuando la herencia es una manzana envenenada que va a traer más problemas que alegrias? La tragedia está servida.
Los actores maravillosos y divertidos. Qué buen rato hemos pasado!

07/06/2018
Elisa

Primer de tot, la sala em va semblar molt acollidora e íntima. Mai havia estat a un lloc igual. Em va agradar. L obra em va fer desconectar totalment. I això es bó. Entretinguda que fa que estiguis pendent en tot moment del que va succeïnt. Bons actors. Gràcies

27/05/2018
san

Obra fresca y divertida,se hace corta,no os la perdais¡¡¡¡

24/05/2018

Veure totes

Deixa la teva opinió

Informació pràctica

Espai Texas, Barcelona

Carrer de Bailén, 205, 08037, Gràcia, Barcelona

Veure mapa

Aforament:
200 persones

Accessibilitat

La sala compta amb amb llocs habilitats a la fila 1 per a cadira de rodes. No hi ha butaques, és un espai perquè puguis anar amb la cadira de rodes. Si vens al teatre et preguem que, per tal de facilitar-te l’accès i sortida, ens escriguis a taquillateatre@espaitexas.cat indicant-nos el dia i funció que vens al teatre. Pel que fa a altres discapacitats (oïda, visió o altres) podeu mirar si hi ha funcions adaptades a la fitxa de cada espectacle.