El tàndem dramatúrgic Esquius-Belbel torna a la càrrega després de l’èxit d’Angle Mort, amb una peça escrita de nou a 4 mans: La torradora. Una comèdia (romàntica) que posa sobre la taula una torradora, crisi econòmica, de valors i d’intel·ligència artificial.
El Bruno, un home de mitjana edat que pateix una petita crisi existencial, rep del seu veí, l’Arcadi, un home extrovertit i emprenedor, un regal molt especial: una torradora de pa “intel·ligent” que els canviarà la vida.
Fa només tres anys que hem començat a conversar amb les màquines. Avui dia, les màquines reben milers de preguntes de caràcter personal i dia rere dia un nombre creixent de persones confien en el seu criteri, fan cas dels seus consells i hi creen vincles emocionals. Ara que tot just comencen a cicatritzar les ferides d’una pandèmia que ens va aïllar i ens va empènyer a la distància social, quan sembla que els carrers pertanyin més a un món globalitzat que no pas al nostre petit país de sempre, mentre la crisi de l’habitatge i l’especulació ens expulsen del que fins ara havia estat casa nostra, apareixen màquines amb aparença i comportament gairebé humans que, amb ànim de confortar-nos i fer-nos sentir més bé, no fan altra cosa que lligar-nos més al sistema.
A La torradora, volem tractar tots aquests temes amb senzillesa i humor. Un aparell que torra pa de manera “intel·ligent” irromp a les vides del Bruno, la Clàudia i l’Arcadi per quedar-s’hi per sempre.
O no…
