Centro Dramático Nacional

El Centre #Dramàtic Nacional (CDN) és la primera unitat de
producció teatral creada per l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la
Música (INAEM), del Ministeri de Cultura i Esport. Des de la seva fundació, a
1978, la principal missió del CDN ha estat difondre i consolidar les diferents
corrents i tendències de la dramatúrgia contemporània, amb atenció especial
a l’autoria espanyola actual.
Des de la seva creació, la institució ha ofert més de tres-cents espectacles,
entre els quals cal destacar un panorama complet de la dramatúrgia espanyola
del segle XX: Vall-Inclán, García Lorca, Jardiel Poncela, Max Aub, Buero Vallejo,
Alfonso Sastre, Francisco Nieva, José María Rodríguez Méndez, Alonso de
Santos, Fernando Arrabal, Fermí Cabal, Sanchis Sinisterra, Benet i Jornet,
Adolfo Marsillach, Juan Mayorga o Lluïsa Cunillé. Al llarg d’aquests anys, a
les seves produccions han participat els més destacats directors, escenògrafs,
actors, figurinistes i professionals del país, així com distingides figures de la
escena internacional.
El CDN disposa de dues seus per al desenvolupament de les activitats: el Teatre
María Guerrero i el Teatre Valle-Inclán. La capacitat de gestió i producció
de la institució us permet programar simultàniament aquests espais estables
i, alhora, exhibir les seves produccions en gira, tant a Espanya com a escenaris
internacionals.
A la història del CDN es poden distingir diverses etapes, delimitades pels
canvis en la direcció de la institució: Adolfo Marsillach (1978-1979), el
triumvirat format per Nuria Espert, José Luis Gómez i Ramón Tamayo (1979-
1981), José Luis Alonso (1981-1983), Lluís Pasqual (1983-1989), José Carlos Plaza
(1989-1994), Amaya de Miguel (1994), Isabel Navarro (1994-1996), Juan Carlos
Pérez de la Fuente (1996-2004), Gerardo Vera (2004-2011), Ernesto Caballero
(2012-2019) i l’actual director Alfredo Sanzol, des del gener del 2020.

Ara en cartell
Fotos i vídeos
Articles relacionats
Teatre polític, el pleonasme

Teatre polític, el pleonasme

En una extensa entrevista publicada el 2015 a Constelaciones. Revista de Teoria Crítica, Juan Mayorga afirmava que “el teatre és la més política de les arts, i ho és per tres raons: perquè es fa […]

La Bíblia segons Satanàs

La Bíblia segons Satanàs

No podem etiquetar un text com a clàssic si no ens interpel·la en present, i la temperatura de la vigència d’una obra es mesura, per exemple, a través del nombre […]

“Un primer pas; hi donem una empenta?”

“Un primer pas; hi donem una empenta?”

Quan el Festival Grec va anunciar que aquesta edició estaria dedicada a l’Àfrica em van saltar totes les alarmes, no us mentiré. El que sí que puc fer és explicar […]

Totes les estrenes de gener al Teatre Lliure

Totes les estrenes de gener al Teatre Lliure

Comença 2019 i els teatres s’omplen d’estimulants novetats teatrals per començar el nou any amb bon peu. En aquest article, us expliquem les cinc propostes que presenta el Teatre Lliure […]

Portillo reviu el patiment de Maria

Portillo reviu el patiment de Maria

El cineasta Agustí Villaronga s’estrena al teatre amb Testamento de María, un monòleg on Blanca Portillo reviu el patiment d’una Verge Maria humanitzada. Un viatge pel dolor més profund que […]

Veure tots els articles