Tot el que necessites per anar al teatre

Montenegro (Comedias bárbaras)

Montenegro (Comedias bárbaras)

Les Comedias bárbaras narren l’esplendor i la decadència d’una nissaga gallega d’altius i despòtics senyors feudals encarnats en la figura de Don Juan Manuel Montenegro. La poderosa paraula de Valle-Inclán retrata l’apogeu i la decadència d’un home que emprèn un viatge expiatori de penediment i redempció fins a immolar-se juntament amb un grup de pidolaires: les veus ardents dels desposseïts confrontades amb les dels hereus, llops degradats d’un llinatge que va renunciar als valors de l’èpica feudal per una cobdícia devastadora, els udols dels quals anuncien una nova era salvatge i banal…

«¡Malditos estamos! Y metidos en un pleito para veinte años.» La trilogia es tanca amb aquesta frase, que l’autor va incorporar després de les primeres edicions, quan el segle vint ja començava a apuntar maneres; un final indecorosament prosaic que esdevé grotesc en agermanar-lo magistralment amb allò que era sublim… Després d’aquest final obscur, retorna la realitat; una realitat estrafolària, desproveïda de la grandesa de les grans epopeies…

Ramón Barea —Premio Nacional de Teatro 2013— protagonitza aquesta versió de les Comedias bárbaras que ha fet el director artístic del Centro Dramático Nacional, Ernesto Caballero, condensant en un sol espectacle les tres peces que formen el cicle de Valle-Inclán, i rebatejant-lo com a Montenegro.

”Tengo oído, que también sucede por veces heredar aquella condición de la leche que se mama, y no de la sangre. Yo tuve una nieta criada por una cabra, y no he visto en los días de mi vida criatura a quien más le tirase andar por los altos.

Ramón del Valle-Inclán, Comedias bárbaras: Águila de Blasón

Edat recomanada: a partir de 16 anys

Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Llorenç Prats Canals
    Llorenç Prats Canals

    Hi havia dues coses que m’atreien d’aquest espectacle: veure com se’n sortia el director i la companyia d’un projecte tan agosarat com és muntar junta tota la saga dels Montenegro de les Comedias Bárbaras de Valle Inclán, i també veure un espectacle de gran format i abon preu, cosa de la que aquí ja comencem a tenir síndrome d’abstinència. L’espectacle no defrauda, desbocat, com la mateixa literatura de Valle i amb generosa imaginació per transportar-nos eficaçment a paratges i situacions tan diversos i complexos. Hi ha recursos, com l’ús dels actors-animals, cavalls i gossos, que són dignes d’un estat de gràcia (com la batalla final de la Victòria d’Enric V, per posar un exemple casolà). La interpretació és desigual. Va des de brillant (Janfri Topera, Mona Martínez…) a discreta. El mateix Ramón Barea, cap al final, no sé si per cansament, surt una mica del paper i tira d’ofici. L’escenografia em cantava una mica per a un muntatge tan atrevit. El públic mereixia un parell de passos més… Tot un espectacle, sí, solvent i reeixit per a un compromís tan difícil, ara, amb tots els mitjans que van posar damunt de l’escenari, amb tota l’estructura d’un Centro Dramático Nacional al darrere, penso que es podia exigir una mica més. Com quan el TNC va poder fer el seu darrer gran muntatge, aquell Agost, de ja fa uns quants anys, que ens va clavar a la butaca. Té més mèrit tirar endavant un muntatge gairebé tan agosarat i potser més impecable com la Victòria d’Enric V, alçar amb dos duros una obra tan rica com Translations, o presentar la filigrana dels Animals de Companyia, al menjador de qualsevol casa o centre cívic i encara tenir l’ànim d’anar-se’n de gira per Amèrica, o defallir, però aguantant, com la Gemma Brió i el seu esplèndid Llibert. Res a dir de les molt recomenables Comedias Bárbaras, però, com diria el Cruyff, els diners s’han de veure al camp.

    19/10/2014
  • Elisabet Ramírez Valle
    Elisabet Ramírez Valle

    Gran puesta en escena y magníficas actuaciones, especialmente la de Ramón Barea. ¡Recomendable!

    16/10/2014