Carles Martínez
Terrassa, 1966. Carles Martínez és actor de teatre, cinema i televisió. Ha estudiat interpretació a l’Institut del Teatre i a The International School of Drama de Londres amb Michael McCallion. Al llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos guardons, com el Premi Ciutat de Barcelona de teatre (2015) o Premi a millor actor de l’any de la crítica teatral de Barcelona (1997), entre d’altres.
Com a actor de teatre, ha treballat sota la direcció de Sergi Belbel, Pere Planella, Josep Maria Mestres, Oriol Broggi, Natàlia Menéndez, Xicu Masó, Lluís Pasqual, Miquel Gorriz o Frederic Roda. Alguns dels seus últims treballs han estat Carrer Robadors, també amb direcció de Julio Manrique i Decadència de Steven Berkoff, dirigit per Glòria Balañà (2020). Des del 1988 ha participat en més d’una setantena de muntatges, entre els quals hi destaquen Això ja ho he viscut de J.B. Priestley, dirigit per Sergi Belbel (2019); Edip de Sòfocles, dirigit per Oriol Broggi (2018); Les cadires d’Eugène Ionesco, dirigit per Glòria Balañà (2016); Les bruixes de Salem d’Arthur Miller, dirigit per Andrés Lima (2016-17); Incendis de Wajdi Mouawad, dirigit per Oriol Broggi (2015); No feu bromes amb l’amor d’Alfred de Musset, dirigit per Natàlia Menéndez (2015); L’encarregat de Harold Pinter, dirigit per Xicu Masó (2014), entre d’altres.
En el terreny de l’audiovisual, destaca la seva participació a sèries com Vidas perfectas (Netflix); El confidente (movistar); Porca misèria (TV3); Kubala, Moreno y Manchón (TV3), La sagrada família (TV3), Lo Cartanyà (TV3), Vinagre (TV3), Carvalho (T5), Psico-express (TV3), Quico (TV3) i La memòria dels cargols (TV3), entre d’altres. En cinema, ha participat a les pel·lícules 13 dies d’octubre (Carlos Marqués Marcet, 2015), El cafè de la Marina (Sílvia Munt, 2014), Extrems (Abel Folk, 2010), Duende (Javier Gascón, 2003), o La ciudad de los prodigios (Mario Camus, 1998).
