Comprar entrades per a El Cóndor y el Puma

Primera part del díptic Shock, dirigit per Andrés Lima, un dels grans directors de l'escena espanyola, inspirat en el llibre de Naomi Klein "La doctrina del xoc"

Escrita per Albert Boronat, Juan Cavestany, Andrés Lima i Juan Mayorga i dirigida per Andrés Lima

El Cóndor y el Puma és el resultat de la investigació teatral i documental sobre uns fets històrics, el cop d'estat del General Pinochet sobre el govern de Salvador Allende I les tortures sota el mandat de Videla a Argentina amb la cultura de l'electroxoc pel mig. Un espectacle en el qual s'utilitza una gran varietat de llenguatges teatrals. Teatre documental, teatre de varietés, teatre contemporani, videoprojeccions d'imatges reals..., Teatre i periodisme. Emoció i reflexió. Shock és la barreja de tots dos.

Shock 1 s'inicia amb la doctrina monetarista de Milton Friedman i els seus Chicago Boys, els primers experiments del shock econòmic i militar amb el cop d'estat de Pinochet a Xile seguit de l'Operació Cóndor en gran part d'Amèrica Llatina, i les economies neoliberals amb règims dictatorials, imposats per la violència i la violació dels drets humans.

Històries, guerres, atacs terroristes, cops d'estat, traïcions, denúncia, tortures, relats i passatges que ens posen la pell de gallina, tot i que de tant en tant hi ha moments d'humor, necessaris per distensionar-nos de tanta brutalitat, com l'episodi de l'Elvis Presley i el partit de futbol del Mundial del 78.

Sobre l'escenari passaran Salvador Allende, Augusto Pinochet, La Payita, Lucia Hiriart, Richard Helms, Elvis Presley, Videla, Víctor Jara, Marito Kempes, Margaret Thatcher, Bonafini, Contreras, Nixon, Milton Friedman, Ewen Cameron, Henry Kissinger..., interpretats pels actors Antonio Durán, Natalia Hernández, Esteban Meloni, Maria Morales, Paco Ochoa, Guillermo Toledo i Juan Vinuesa. Un treball actoral intens. Unes interpretacions brillants.

Més de dues hores de teatre de qualitat.
Relats i imatges de gran duresa. Pinzellades d'humor.
Una posada en escena actual. Vestuari, caracterització, efectes especials, efectes sonors i de llum extraordinaris.
Sota la magnífica direcció d'Andrés Lima unes interpretacions fora de sèrie.
El text I contingut brutal.
Les imatges impactants, algunes d'elles inèdites.

Un espectacle del tot imprescindible!

Aquest concepte posat sobre la taula per Naomi Klein sobre la manipulació explícita que pateix la humanitat al voltant dels grans esdeveniments que marquen la història contemporània, a tall de collaret de perles, és la proposta que vertebra Shock 2 (La Tempesta i la Guerra) . Una aposta impresionant del Centre Dramàtic Nacional, Teatre Valle-Inclán, -que ja va tenir la seva primera part el 2019 amb un èxit inqüestionable-, ia càrrec de dos dels dramaturgs més talentosos i incombustibles de la nostra contemporaneïtat, Albert Boronat i Andrés Lima. Mentre la primera part la van protagonitzar les dictadures llatinoamericanes del nostre estimat i enyorat S.XX, -recupero aquí la interpretació d'Ernesto Alterio-, en aquesta segona es cobreix la Guerra del Golf, el conflicte de Sud-àfrica, la preponderància xinesa, la caiguda de les Torres Bessones o els conflictes de l'Iraq i Síria. El text complet ha anat a càrrec, a més de la dupla guanyadora de Boronat-Lima, de Juan Cavestany i Juan Mayorga. En un escenari boig, un joc de llums virulent que capta el protagonisme diverses vegades i explosiona un relat ple de mines i bombes, aquesta exquisida concepció de teatre documental ens ajuda a comprendre el nostre present des de l'exterminació mediàtica, l'abús del capitalisme i la preponderància de les grans potències que silencien i ofeguen la gran massa.

Els imprescindibles Boronat, Lima, Cavestany i Mayorga adapten La doctrina del xoc de Naomi Klein i recorren l'època post-Segona Guerra Mundial que va servir de brou de cultiu de les teories del neoliberalisme orquestrat des de l'escola de Chicago.

A través de diferents peces, en un escenari-àgora pensat i realitzat per Beatriz San Juan, es posen de manifest les atrocitats més grans del segle passat, centrant la seva atenció en l'auge dels sistemes autoritaris xilens i argentins pujats per la potència nord-americana.

La il·luminació espectacular de Pedro Yagüe, l'espai sonor de Jaume Manresa i la videoescena impactant de Miquel Àngel Raió generen un clima que commociona per la seva cruesa i sorprèn per la comicitat hilarant que aconsegueixen, de vegades, transmetre els actors en boca de personatges com ara Augusto Pinochet, Henry Kissinger o Margaret Thatcher.

En fi, el fet escènic, executat amb perfecció des d'un punt de vista tècnic, es culmina a través del treball esquinçador realitzat per Ernesto Alterio, Ramón Barea, Natalia Hernández, María Morales, Paco Ochoa i Juan Vinuesa.

Una de les obres imprescindibles d'aquesta temporada la versemblança de la qual ens sorprèn a cada pas.

*Obra vista a Madrid el Maig de 2019