A Pequeño cúmulo de abismos hi ha física quàntica, micromons imaginaris i un homenatge a aquelles fantasies que, en un moment o altre, li han salvat la vida a tothom. Una coproducció del Grec i el Centro Dramático Nacional que ha passat amb gran èxit pels escenaris de Madrid.
Sinopsi
Què passa si col·loques un forat negre en un teatre? Cris Blanco us parla de forats de cuc i viatges en el temps, però també de lluita de classes, d’una infantesa viscuda en barris perifèrics i de la beneïda fantasia que tants cops ens ha permès escapar-nos d’una realitat insuportable.
Pequeño cúmulo de abismos ret homenatge a la imaginació que ens va salvar en la infància recreant la història d’un seguit de personatges que es troben en un espai (potser un teatre?) on localitzen un petit abisme. Conté totes les realitats possibles, vistes des de tots els angles possibles i s’estén des dels mons infinitesimals fins al macrocosmos inabastable. Però ella només volia fer una obra autobiogràfica. Teniu una cita amb Cris Blanco.
L’artista va néixer a Madrid, però ha viscut molts anys a Barcelona i, des del 2003, fa les seves pròpies peces escèniques i treballa com a intèrpret en dansa, teatre i cinema. Ha treballat en escena amb Cuqui i María Jerez, Amaia Urra, Juan Domínguez i Xavier Leroy, i en cinema amb Roser Aguilar i Icíar Bollaín, entre altres. L’heu vista en espectacles com cUADRADO_fLECHA_pERSONA qUE cORRE (2004), ciencia_ficción (2010), El Agitador Vórtex (2014; es va veure al Grec 2017), Bad Translation (2016), Pelucas en la niebla (2018), Lo mínimo y lo pequeño (2019, amb Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol) o Grandissima illusione, coproduïda pel Grec 2023. Les creacions que firma s’han vist en escenaris i festivals europeus, americans i asiàtics.
