GREC 2022

La Bíblia segons Satanàs

El Festival Grec 2022 inclou en la seva programació dues obres basades en 'El paradís perdut' de John Milton

Manuel P. Muñoz

No podem etiquetar un text com a clàssic si no ens interpel·la en present, i la temperatura de la vigència d’una obra es mesura, per exemple, a través del nombre d’adaptacions, de la influència en artistes del present. Dues peces d’orígens i formats completament dispars coincideixen en el programa del Grec amb un referent literari comú: El paradís perdut, el poema èpic cabdal de la poesia anglosaxona publicat per John Milton el 1667. És possible que la simple descripció d’una obra escrita fa més de tres segles i mig ja destrempi el personal, però abans d’abandonar el text que llegiu permeteu-me que us presenti el bon jan de Satanàs. 

L’etimologia hebraica del nom del diable fa referència a “aquell qui s’oposa”, l’adversari en aquest cas del Déu totpoderós. Rebel·lar-se contra l’autoritat establerta –sobretot la religió i la corona–, aquí trobem una primera coordenada vital de Milton, poeta que va patir un dels períodes més convulsos de la història d’Anglaterra: la Guerra Civil, la República de Cromwell, que va sostenir intel·lectualment, i la restauració monàrquica, que per poc no li costa l’execució. Així, quan ja vell l’escriptor publica la seva obra mestra, en ella resol narrar els fets del Gènesi des d’una perspectiva inèdita, la de l’àngel caigut. 

Satanàs se’ns presenta com un líder revoltat que revoluciona l’infern, que forma un exèrcit a partir dels marginats, dels expulsats, dels imperfectes als ulls del cel, que arenga les tropes amb consignes pròpies del Che Guevara: “Better to reign in Hell, then serve in Heaven” (‘millor regnar a l’infern que servir al cel’). El rei dimoni és l’autèntic protagonista d’una epopeia pròpia dels grans herois. Com Orfeu i Dante, i el viatge de l’avern fins al paradís està ple de paranys que haurà de vèncer amb l’astúcia d’Ulisses i la valentia del Tirant. Finalment, quan es transforma en serp, els seus arguments per fer mossegar la poma són incontestables: “On rau l’ofensa que l’home aconsegueixi el coneixement?”. Per a major admiració del romanticisme posterior, Milton va presentar-nos-hi l’antiheroi més llaminer, el protagonista del relat alternatiu que s’amaga sota la normativitat bíblica. 

Feminisme i ecologisme avant la lettre

Truquem a Helena Tornero, dramaturga encarregada d’adaptar el poema de Milton en l’espectacle que dirigirà Andrés Lima amb Pere Arquillué i Cristina Plazas, entre altres, com a protagonistes (Teatre Grec, 26 i 27 de juliol). “El nostre Paraíso perdido”, explica Tornero,comença com una tragèdia èpica, però es torna contemporani. Ens interessen els pensaments d’Eva, desmuntem tòpics i maneres de pensar”. En aquest sentit, destapen l’ecologisme com un tema latent al poema: “Déu fa l’home el propietari de tot, de la terra, dels animals, inclús de la dona. Qüestionem aquesta manera de pensar que ha generat la major part dels problemes actuals”. 

Cristina Plazas i Pere Arquillué protagonitzen aquest muntatge al costat de Rubén de Eguia o Elena Tarrats, entre altres

Més interpretacions: del 18 al 20 de juliol, Ben Duke presenta al Mercat de les Flors un Paradise lost en què l’intèrpret fa tots els papers de l’auca. Teatre, dansa i circ formen una versió libèrrima del clàssic, amb Déu presentat com a amant de Satanàs. Tot s’hi val, perquè recordem que els actors i les actrius, com el mateix dimoni, se les saben totes, i ningú com ells per crear fantasies que ens conviden a mossegar la poma de l’arbre del coneixement.

Ben Duke dirigeix i protagonista aquesta obra considerada un peça clau de la cultura britànica

Més informació, imatges i entrades a:


Escrit per
Manuel P. Muñoz

Periodista especialitzat en arts escèniques. Director de la revista Entreacte i crític teatral d’El Periódico de Catalunya.

Articles relacionats
‘El Messies’ més espiritual arriba al Liceu

‘El Messies’ més espiritual arriba al Liceu

El Messies de Georg Friedrich Händel és probablement l’oratori més popular que existeix. És habitual que pels volts de Nadal se’n facin representacions diverses arreu, sovint en format participatiu, fet […]

Comentaris
  • carles

    “Es posible que la simple descripción de una obra escrita hace más de tres siglos y medio ya destrempe al personal, pero antes de abandonar el texto que lea permítanme que le presente el buen jan de Satanás…” XD És una broma?

    Respondre
    28/10/2022
Enllaç copiat!