Tot el que necessites per anar al teatre

El testamento de María

El testamento de María

L’actriu Blanca Portillo protagonitza una audaç revisió de la figura de Maria, la mare de Jesús de Natzaret, on se la presenta com una senzilla dona de pagès amb un únic fill que li ha estat arrabassat per una decisió divina que no comprèn.

L’irlandès Colm Tóibín, un autor amb un vincle fort amb Catalunya, ens ofereix aquest sorprenent monòleg teatral en el qual ens mostra una Maria pagana que viu els seus últims dies a Efes, turmentada pel terrible odi desfermat contra Jesús i vigilada pels deixebles del seu fill, el fanatisme dels quals no suporta. Ella sap que algun dels deixebles està escrivint mentides sobre el que va succeir a Jerusalem, raó per la qual procedeix a explicar-nos el que realment va passar. L’obra ha obtingut tres nominacions en l’edició dels premis Tony d’enguany. Ara és el director Agustí Villaronga qui la posa en escena, en un muntatge que recupera la cara més humana de la mare de Jesús, una dona a punt de morir que ens mostra un calidoscopi d’emocions mentre reviu els fantasmes del seu passat. L’artista plàstic Frederic Amat ha creat l’escenografia del muntatge, que disposa de música de l’australiana Lisa Gerrard (Dead Can Dance).

Video
Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Extraordinaria i podriem parlar de interpretaçio genial, de la que es despres de haber vist aquest treball per mi la millor actriu del pais posiblement junt Clara Segura, no oblido la seva feina a Incendis i desitjos de veure Una jornada particular.
    Perque parlo aixins de Blanca Portillo, per la seva extraordinaria dicció, no perds cap mot del seu monoleg. A diferencia de altres bones actrius, res de sobreactuaçio, naturalitat i autenticitat absoluta, un saber moures per l espai escenic que sense adonarte fa que visquis cada un dels seus moviments. Afegiria que dona mes merit a aquest treball,per mi, el fet, de que personalment nomes de manera relativa, me interesaba el contigut del text, dons malgrat aixó ni un sol moment desconectat, 80 minuts pasats con una clucada de ulls, gracies a Blanca Portillo i un espai escenic tope conseguit amb la direccio de Agusti Villaronga, pro gracies a ella, tot agafa mes volada, quina manera de transmetre el humanisme de una mare, amb el seu dolor per la mort de un fill en nom de la salvaçio del mon, la seva incomprensio devant de algo incapaç de compendre o justificar. La cantitat de detalls del seu treball, desde la sencilleça a la llar com a mare, fins a la rabia incontrolada devant de la evoluçio dels fets, en un seguit de emocions que arriban al espectador absort i admirat devant de una feina tan ben feta.

    10/03/2015
Articles relacionats
Portillo reviu el patiment de Maria

Portillo reviu el patiment de Maria

5 març 2015

El cineasta Agustí Villaronga s’estrena al teatre amb Testamento de María, un monòleg on Blanca Portillo reviu el patiment d’una Verge Maria humanitzada. Un viatge pel dolor més profund que […]