Del 23 al 27 de juliol, el Teatre Condal acull Forever, el nou espectacle de Kulunka Teatro dins del Festival Grec. Després de l’èxit internacional d’André y Dorine i Solitudes, la companyia basca torna amb el seu particular llenguatge: el teatre de màscares i sense paraules. Forever retrata la família contemporània i les seves contradiccions amb una estètica propera al cinema, amb humor i una emotivitat colpidora.
L’obra ens endinsa en la vida d’una parella i el seu fill, i com el pas del temps, les expectatives frustrades i la manca de comunicació poden convertir l’amor en una presó silenciosa. Maternitat, paternitat, discapacitat i educació són alguns dels eixos temàtics d’aquesta peça construïda sobre una plataforma giratòria. “És un carrusel, la roda de la vida, però també una espiral que, a mesura que gira, aprofundeix en el dolor dels protagonistes”, explica José Dault, fundador i intèrpret de la companyia. I el més inquietant: Forever podria ser la història de qualsevol de nosaltres.
Dault descriu amb passió el procés de creació col·lectiva que ha donat forma a l’espectacle: “Per fer teatre de màscares hem de parlar molt. És paradoxal, però passem molt de temps verbalitzant què volem explicar i com ens emociona. Això ens permet ser precisos en el gest i transmetre sense paraules”. Per a Dault, el rigor i l’autoexigència són pilars fonamentals del seu treball: “Ens posem constantment en dubte. És esgotador, però també és la manera d’arribar a alguna cosa que realment ens ompli”.
Aquesta nova proposta, que va néixer del desig de continuar explorant el microcosmos familiar, mostra una versió rejovenida dels seus personatges habituals: “Ara som pares, tenim criatures. Això ens travessa i alimenta el nostre univers creatiu”, apunta l’actor. La direcció d’Iñaki Rikarte i la música original de Luis Miguel Cobo juguen un paper fonamental: “La música ens situa emocionalment. Ens acompanya com una brúixola sensorial”, afirma Dault. La combinació d’aquest univers sonor amb el moviment constant de l’escenografia crea una experiència gairebé cinematogràfica: “El gir de la plataforma genera una sensació de pla seqüència, com si estiguéssim veient una pel·lícula en viu”.
Tot i la cruesa dels temes que tracta, Forever no renuncia a l’esperança ni a la tendresa: “Crec que sempre hi ha una opció, una escletxa per fer les coses d’una altra manera”, diu Dault, i afegeix: “La màscara obre un canal a les emocions lliure de soroll. Permet que l’espectador projecti, imagini, creï. Per això molts creuen que les màscares s’expressen, que ploren… Però en realitat són ells els qui posen les paraules. I això és màgia”.
Més informació, imatges i entrades:
