
Helena Tornero
Helena Tornero (Figueres, 1973) és diplomada en turisme per la UdG i llicenciada en direcció i dramatúrgia per l’Institut del Teatre. Ha estudiat escriptura teatral amb T. Cabré, C. Batlle, S. Belbel, Enzo Cormann, J. Sanchis Sinisterra i Rafael Spregelburd. En l’escriptura i el teatre ha trobat la seva vocació, la seva relació a llarg termini. Per l’escriptora, la seva feina demana esforç però “dona moltes coses bones, t’ensenya a conèixer-te i a créixer, t’exigeix responsabilitats però et dona el teu espai i et permet ser lliure”. Actualment, escriu, tradueix i adapta obres de teatre. En teatre ha escrit: El Vals de la Garrafa (Premi Joan Santamaria 2002), Les Madames (Artenbrut, 2003), Submergir-se en l’aigua (Premi SGAE, 2007), De-sideris (2010), You’re pretty and I’m drunk (Teatre Lliure, 2011), Mein Kapital (2012), Sota l’ombra d’un bell arbre (2012), No hables con extraños. Fragmentos de memoria (Teatre Nacional de Catalunya, 2013), Ayer (Theatre Uncut, Londres, 2012), Búnquer (Festival Grec, 2013), Love & Fascism (Festival de Teatre d’Istambul, 2014); Fascinación (2015). Com a traductora, ha adaptat Casa de nines. 20 anys després. (Teatre Romea, 2019) i ha traduït textos d’Evelyne de la Chenelière, Michel Marc Bouchard, Fabrice Melquiot i Paula Vogel.
L’estadística registrada diu que una de cada quatre gestacions no arriba a terme. Això ens explica que totes estem travessades directa o indirectament per un dolor que, avui dia, no té nom, ni espai, ni temps. Queda confinat al silenci de la intimitat del nostre cos.
Batecs compta amb textos d’Ariana Ruglio, Alba Florejachs, Nídia Tusal i Lara Díez Quintanilla sobre el dol perinatal.
Fins: 3 de maig de 2026Des de: 16/04/2026
Fins: 03/05/2026
Amb una estructura fragmentada i esquitxada d’humor i cançons, Com vaig aprendre a conduir reconstrueix els moments clau de la complexa relació de la protagonista amb el seu oncle Peck, que li va ensenyar a conduir un cotxe; la màquina prototípica del pensament patriarcal.
Paula Vogel (Washington, 1951), és una reconeguda dramaturga que, malgrat els múltiples premis que ha rebut en la seva trajectòria, no ha estat present amb prou assiduïtat en les cartelleres professionals del nostre país. El seu teatre aborda amb imaginació i personalitat, temes socials controvertits com la prostitució, la injustícia, l’homofòbia o l’abús sexual. Com vaig aprendre a conduir va rebre el Premi Pulitzer 1998 i el Premi Tony en la seva reestrena de 2022.
Fins: 1 de març de 2026Des de: 28/01/2026
Fins: 01/03/2026