Recomanacions

Cada vegada resulta més difícil trobar espectacles que apostin per una narrativa diferent, que arrisquin generant universos genuïnament estranys i personals. Per aquest motiu, Broken Heart Story, amb el seu refrescant atreviment, suposa una molt agradable sorpresa per la seva estètica surrealista, un subtil sentit de l’humor i la seva profunditat emocional. La proposta, a mig camí entre una comèdia de Ionesco i el torbador estil cinematogràfic de David Lynch, ens trasllada a la ment, l’ànima i el cor d’una escriptora les pors i problemàtiques de la qual resulten gratament representatives del món dels artistes i de les dones. L’autora i directora Saara Turunen té l’habilitat de fer-nos caminar per laberints onírics sense caure en pretensions arrogants ni tòpics o […]

A partir de “La vida de Galileo” l’obra de teatre del dramaturg alemany Bertolt Brecht escrita en 1939, Carme Portaceli ha creat l’espectacle “Galileu” que es pot veure al Club Capitol . Galileu va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica. Fou el responsable del naixement de la ciència moderna, i va qüestionar els principis sobre els quals, fins a aquell moment havien sostingut el coneixement. Penso que “Galileu” és un muntatge molt interessant i del tot imprescindible si ens ho plantegem des del punt de vista que és un espectacle que va dirigit a un públic molt jove, més concretament a estudiants de primer d’ESO. La meva valoració és […]

“Boscos” és l’última obra que faltava de veure a Barcelona i que tanca la tetralogia “La sang de les promeses” del dramaturg canadencolibanès Wajdi Mouawad. “Boscos” juntament amb “Litoral”, “Incendis” i “Cels” és una obra contemporània que amb el temps esdevindran clàssics de la literatura universal. Tornem a estar davant d’un muntatge que t’enganxa des d’un bon començament. Boscos amaga una història terrible, èpica i tràgica. És una obra en la que s’ha d’estar molt atent per no perdre’n el fil, ja que l’acció transcorre per la vida de set generacions de dones, que va des del 1871 al 2006, d’Odette a Hélène, a Leonie, a Ludivine, a Sahara, a Luce, a Aimée i finalment a Loup, el personatge principal […]

L’obra teatral de Joan Brossa -tot i que sigui difícil de separar-la de totes les seves altres vessants artístiques- encara segueix essent força desconeguda pel gran públic. Diumenge és una obra escrita a la dècada dels seixanta i retrata uns personatges que vivien en plena etapa del “desarrollismo”, tot i que eren plenament conscients de les carències i la manca de llibertat que es vivia. Són la imatge de la burgesia barcelonina de l’època, passada pel sedàs de l’absurd i dels tocs surrealistes de l’autor. Tot plegat dirigit amb molt bon gust per Hermann Bonnín, que ha tingut la bona pensada d’incloure cançons de l’època i imatges del Nodo. Al capdavant, tres actors còmplices i completament lliurats a la causa. […]

Molt ben escrita per Ramon Madaula, que s’està mostrant com un dramaturg a tenir en compte, interpretada molt bé per ell mateix i Roger Coma, impecable en el paper del futur 135è president de la Generalitat. Aquí hi hem d’afegir la llestesa de Madaula al buscar-se un professional que la dirigís, molt bé Jordi Casanovas, i no caure en l’error de fer-ho ell mateix. Resultat? Una comèdia molt ajustada, divertida, equilibrada —mai insisteix en un gag, al estil Paco Moran, amb tots els respectes—, en fi, una d’aquelles obres en que rius i somrius molt, però que no et fan sentir una mica ruc. No us la perdeu, serà el contrapunt per quan aneu a veure Boscos. Crítica completa » […]

Veure a Mercè Arànega transmutada en una mena de Núria Feliu de l’Eixample ja val realment la pena. El seu treball, rigorós i perfectament executat, és sense cap mena de dubte el millor de la funció. Una funció, per cert, que parteix d’una molt bona idea però que no acaba de quallar prou bé. Com a comèdia resulta força irregular, i com a sàtira potser és massa indulgent. És d’agrair que es repassin un per un tots els temes de la Catalunya dels últims anys, des del cas Pujol fins a la Via Catalana, però tot plegat donava per treure-hi més punta i fer una anàlisi més crítica. Finalment, Rosich ha optat per una comèdia costumista que funciona a estones […]

Una de les obres finalista en el V Torneig de Dramatúrgia Catalana de Temporada Alta 2015. Amb aquest text de Ramon Madaula, s’ha portat els escenaris amb Roger Coma com a company en aquesta creuada. El que veiem és una comèdia dramàtica sobre la política i la psiquiatria. Tot comença quan un president ha de pronunciar el seu discurs d’investidura. Amb un Roger Coma divertit i amb els tics d’alguns dels Presidents de la Generalitat, i en Ramon Madaula donant les repliques en cada moment. S’ha de dir que avui hem vist una prèvia (tret del Torneig), on s’ha presentat per primer cop amb públic per veure la reacció del mateix. I les primeres impressions, veient el públic assistent, és […]

Doncs vaig poder anar a l’estrena d’aquesta proposta sobre la vida de Galileu. Primer de tot indicar que s’ha de mirar amb ulls d’adolescents per poder entrar-hi. Ens explica la vida de Galileu escrita per Bertolt Brecht. Amb una part que ens vol demostrar amb proves el que Copèrnic va plantejar com una teoria. I com sempre que a l’Església li toquen el que no sona, res millor que amenaçar i qüestionar-ho tot (menys les seves creences). I com podem veure, interpretada per gent jove i amb la música (enllaunada) de “Love of Lesbian” i que realment l’únic que fan els actors és tocar instruments i poc més. Sembla un reclam per els fans de “Love of Lesbian” que al […]

En una època on el pensament racional i científic està cada cop més amenaçat, on es busquen solucions fàcils als problemes complexos (amb el populisme com a exemple paradigmàtic) i on els poderosos són més corruptes que mai, Galileu no només esdevé un muntatge pertinent sinó completament necessari. Que Carme Portaceli hagi decidit muntar-lo perquè arribi al públic adolescent és, a més a més, un acte de militància i responsabilitat. El que trobem a l’escenari és una posada en escena moderna, música pop, actors joves i magnífics i un text que, malgrat resultar una mica didàctic en alguns moments, presenta idees interessants, intel·ligents i totalment d’actualitat. Un encert. Més informació a Somnis de teatre

La premissa d’A tots els que heu vingut promet molt: veure trontollar el món sencer d’una vídua convergent després de la confessió de Jordi Pujol. Malauradament, aquesta premissa s’esgota ben ràpidament i el que queda és un muntatge molt allargassat (les dues hores de durada podrien quedar reduïdes perfectament a una de sola), carregat de tòpics i cops d’efecte de manual, una ridiculització fàcil de les senyores de l’Eixample i un costumisme amable i carrincló. Una oportunitat perduda. Més informació a Somnis de teatre

Diumenge és un d’aquells muntatges que no es processen amb el cap sinó amb un altra cosa. Joan Brossa, un dels grans surrealistes de casa nostra, dibuixa a Diumenge un retrat lliure i poètic de la societat catalana de la dècada de 1960, encara sota el mandat de la dictadura franquista. Imatges suggerents, poesia, una posada en escena senzilla i uns actors impecables fan de Diumenge un d’aquells espectacles per anar a gaudir i deixar-se portar pel seu poder evocador. Tot un plaer. Més informació a Somnis de teatre

Com ja ens tenen acostumats, la Companyia Ignífuga ha tornat a triar un text clàssic com a punt de partida pel seu nou espectacle. En aquest cas ha estat El jugador de Dostoievski i han convertit el seu relat sobre la ludopatia en un retrat de l’Europa moderna (on només compten els calers i els governs es juguen el futur dels seus ciutadans als mercats, els grans casinos moderns). Amb una posada en escena contemporània i decadent (plena de xandalls i lluentons), uns intèrprets entregats i efectius i aquell humor cínic tan marca de la casa, El jugador és un muntatge modern, arriscat i brillant. No us el perdeu! Més informació a Somnis de teatre

Ah! (Judit) és un muntatge que aborda les violències que ens envolten des del crit i la reivindicació. Amb una estructura fragmentada, l’espectacle presenta diferents situacions que il·lustren la seva tesi: violència institucional, violència masclista, tortura, repressió, explotació… El resultat és un retrat angoixant i no gens autocomplaent sobre la societat en què vivim, i una invitació a cridar i revoltar-s’hi en contra. Més informació a Somnis de teatre

Ramon Madaula parla en el seu segon text com a autor dramàtic de la inseguretat i la necessitat que ens estimin. Per fer-ho, ens presenta un polític incapaç de fer el seu discurs d’investidura a causa d’un tic nerviós al rostre. A partir d’aquí neix una comèdia molt divertida en la que dos homes, polític i psicòleg, intenten abordar totes aquestes inseguretats en temps rècord perquè el polític pugui, finalment, prendre possessió. La família, el coaching i la política són l’eix dels gags d’un muntatge que no només fa riure sinó que permet gaudir de la bona feina dels seus dos protagonistes: Ramon Madaula i Roger Coma. Més informació a Somnis de teatre

Després d’anys de crisi econòmica i amb les dades d’atur en creixement perpetu, fer-se autònom ha deixat de ser una sortida merament vocacional per molta gent, que s’ha vist obligada a sumar-se a aquest col·lectiu. I malgrat els molts avantatges que té aquesta forma de feina, tots els que ens hi trobem sabem que també té els seus desavantatges, i d’això se’n riu amb complicitat i intel·ligència aquest Autónomos, pensat especialment per fer-nos passar una bona estona. Gags, cançons, un punt de cabaret i molt d’humor és el que ofereix, de la mà de dos divertidíssims actors còmics i un excel·lent pianista en directe. No us la perdeu! Més informació a Somnis de teatre