Tot el que necessites per anar al teatre

Non Solum

Desesperadament, un home sol es multiplica per respondre una pregunta: què està passant aquí? I mentre nosaltres riem, a un d’ells li agafa per riure de res. Un altre canta una cançó. Un altre ens explica la seva primera vegada amb un extraterrestre. La resta s’enfaden al adonar-se que tots són un mateix. Viatgen junts amb una dona adormida dins d’una caixeta. Camí del paradís on sembla que totes les preguntes tenen resposta i el dolor existeix només una miqueta. En el seu trajecte l’acompanya algun bolero, una caixa de fusta i unes ulleres de plàstic que semblen de mentida. El seu destí és dubtar relativament de tot en absolut.

Video

Fotos

Non SolumNon Solum

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Básicamente he comprado las entradas porque estoy enamorado del buenorro de Sergi López (como tod@s) y porque es un actorazo!! Pero no sabía yo que tenía esta vena cómica! Y me ha enamorado mucho más!!
    Al principio del show me he quedado un poco a cuadros. No acababa de ubicarme y no sabía ni lo que estaba viendo. Pero una vez le coges el ritmo es impresionante. Solamente por el sketch en el que explica la primera relación sexual de la historia ya vale la entrada el pago de la entrada jjajaja
    Os dejo que voy a comprar entrada para su siguiente show… jajajaja

    30/03/2017

  • 12345

    Enrique Molina Puyo

    M’ha sorprès força la vena còmica del Sergi López, acostumat a veure’l en papers més o menys dramàtics. El text és curiós, diferent, original, divertit, i ell li treu molt de suc. Molta qualitat tot i l’economia de mitjans. Recomano l’espectacle completament.

    03/04/2017

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    No és exactament un monòleg. Quan va començar l’obra em vaig desconcertar perquè no sabía si estava davant d’una obra d’esquetxos o d’un monòleg on se’ns explicaría unes quantes anècdotes farcides amb quatre acudits però de seguida es va anar construint una estranya història on un únic actor realitza tots els personatges. Una gentada va omplint l’escenari per parlar una mica de tot però sense seguir una història lineal.Des de política fins a sexe – per a mí els millors moments del espectacle (mai ha estat tan divertida la recreació d’una relació sexual, relatada de manera tan simple com asèptica) – i passant per un debat existencialista tot amb un marcat caràcter surrealista. El que menys em va agradar per no trobar-li el sentit va ser que cada tema queda separat de l’anterior amb una cançó que el mateix actor interpreta, exercint les funcions tant de cantant com de músic (sense cap instrument), Potser no seré una de les seves fans però, a més de passar una estona força divertida, m’ha servit per decubrir la capacitat camaleònica de sergi López que ha fet una actuació superlativa.

    09/04/2017

Articles relacionats