Yo sobreviví a la EGB

Jordi Merca puja de nou als escenaris amb l’espectacle Yo sobreviví a la EGB. Però Merca no està sol en l’espectacle, sinó que es troba acompanyat pel guitarrista Iván Vilches, qui forma part del grup Pájaros Mojados, el qual es especialista en versionar cançons de l’estil pop dels anys 70 i 80. Aquests components són els encarregats de guiar a l’espectador per un camí ple d’humor que el portarà cap el millor record de seu passat.

 

Merca és l’encarregat de que la paraula tregui un somriure a l’espectador que està pensant en el seu passat, mentre que Vilches és qui amb la seva guitarra endolceix y fa present el citat record. És per això que en aquest cas es considera que el paper que desenvolupa el guitarrista és tan important com el del humorista, encara que aquest últim tingui un paper principal durant tot l’espectacle.

 

Un altre aspecte a remarcar és que l’actuació no es limita únicament als diferents i variats monòlegs de Merca (sobre allò que va succeir a les aules de la EGB, sobre música...), sinó que en certs moments l’humorista requereix de la participació del públic fent que aquest es converteixi en el principal protagonista. Aquestes parts són les que fan que l’espectacle sigui dinàmic sense renunciar en cap moment a l’humor.

 

Amb tot això, cal tenir en compte que aquest espectacle està dirigit a un tipus de públic concret: aquells que van viure la EGB. Tot i això, aquells que hagin anat a la ESO poden anar al show i gaudir igual, ja que Merca s’encarrega de fer una comparació constant entre l’actualitat i el passat. De totes maneres, pot haver algun fragments dels monòlegs que no s’entengui del tot per problemes de desconeixement de l’època però, sense dubte, aquests passatges són mínims.

 

Com a conclusió, aquest show és una recomanació clara per tots aquells que tinguin un bonic record de la seva època de la EGB i vulguin gaudir d’un espectacle ple de riures que desperti els records i la nostàlgia, això sí, una nostàlgia entendrida per una selecció de cançons esplèndides tocades en directe.

No sóc gaire seguidora d’aquest tipus d’espectacle, però el títol  “Yo sobreviví a la EGB” em va cridar l’atenció.

Li vaig proposar a una amiga d’anar-hi , vaig pensar que si més no podria ser divertit recordar vells temps de la nostra època escolar. Us asseguro que la sorpresa va ser majúscula, no vam parar de riure !!!. Tota la gent de la sala no paraven de riure !!! No ens coneixíem, però totes aquelles anècdotes ens eren del tot familiars.

La meva amiga i jo no paràvem de mirar-nos i riure, quants records oblidats !!! Els entrepans, els jocs a l’hora del pati, les notes, les assignatures, els venedors d’enciclopèdies, el maleit plinton, la mort de Chanquete, els dos rombos, el radio cassete, el TP, la família telerin ,”l’un, dos, tres”, les cançons que sonaven en aquell moment a la radio,...

Que meravellós és recordar !!!

Sincerament m’esperava molt poc i em vaig emportar una gran sorpresa. Vam sortir del teatre amb un somriure d’orella a orella. De camí a casa, la Cris i jo vam seguir recordant amb nostàlgia aquells maleits i meravellosos anys.

“Yo sobreviví a la EGB” és un espectacle d’Stand-up que us traslladarà al passat d’una manera divertida i nostàlgica.

Si sou de la generació d’EGB,  no us ho penseu i aneu a l‘Aquitania Teatre a veure “Yo sobreviví a la EGB”, un monòleg de Jordi Meca, en el que no podreu parar de riure.

***/****

Jordi Merca presenta aquest espectacle de stand-up, fer recordar d’una manera divertida el que vas ser i la persona que ets ara a partir de l’època dels 70 i 80.

Tot i no ser gaire afí als stand-up que he vist fins ara, vaig anar pels records de viure l’època en qüestió i per escoltar les batalletes de l’escola igual que les batalles de la mili (aquells que van anar-hi).

Hi ha dues parts diferenciades a l’espectacle, una part de records i l’altre de xerrar amb el públic. La primera part de record dividida en la part més musical abans de la funció i en una part d’aquesta és la que més m’ha agradat. Recordar antigues cançons amb la col·laboració del públic ha estat la més divertida. Fins i tot amb el públic veient com recordava, reia i cantava cada una de les cançons.

L’altra part és la de records que van succeir a les diferents aules, els moments ‘històrics’, alguns aparells de l’època (casset, walk-man, …) aquesta em va cridar l’atenció. Diferent segons si vas poder gaudir o patir durant aquella època.

I pel final, deixo la part més incòmoda per a mi. Aquella que Jordi Merca demana la participació del públic, ho fa amb bon humor i el públic assistent va respondre sense cap mena de problema a la participació amb l’humorista.

El públic assistent, gran part de la meva generació, va gaudir amb ganes de l’espectacle. Ho van donar tot per la seva part i es va veure en com va anar els 90 minuts de l’espectacle.

Pots veure la resta de la meva opinió a l'enllaç