Atrapada en un malson Kafkià

L'imperatiu categòric

L’imperatiu categòric
29/05/2025

El títol d’aquesta obra ens recorda les difícils classes de filosofia de sisè amb el filòsof Kant i el seu conegut però indesxifrable principi, però ha aconseguit que comprengués què ens volia dir Kant gràcies a la meravellosa conversa entre la protagonista, una professora associada del Departament d’Ètica d’una Universitat i el co-protagonista, el Cap del Departament on ella treballa. Szpunberg ens endinsa amb aquesta obra en la filosofia del segle XX amb dos grans personatges: Kant i Kafka. Apareix de manera tangencial l’obra El procés de Kafka en la que el protagonista, Joseph K, és arrestat per una raó desconeguda. La impossibilitat d’accedir a les més altes instàncies crea un clima d’opressió i de camí sense sortida. D’aquesta novel·la Kafka en va treure un conegut relat, Ante la ley, que és l’essència del malson kafkià. I és aquest el malson que viu la nostra protagonista. Ella és una dona en la cinquantena, acabada de separar del marit i amb dificultats per trobar i pagar un lloguer. El seu Cap intenta que ella demani la baixa perquè ha tingut una lipotímia durant una classe. No té plaça fixa i no vol demanar la baixa per res del món. Ella justifica el seu malestar per la impossibilitat de dormir a causa de la música insuportable del veí. La història i el drama amb punts d’humor estan servits.

Victòria Szpunberg, és l’autora i directora d’aquesta peça que es va estrenar fa un any i que he tingut l’oportunitat de veure-la en la gira. En aquesta ocasió la Szpunberg aprofita obres de filòsofs per entendre a la protagonista.

Àgata Roca de manera brillant representa la dona atrapada per tot arreu sense cap sortida. Xavier Sáez amb una gran versatilitat actoral és l’agent immobiliari, el Cap de Departament, un cambrer, el veí, una cita de Tinder, el policia, el metge, amb papers curts però d’una gran dificultat. Fantàstica l’actuació dels dos i la seva compenetració.

Amb una senzilla escenografia de Judit Colomer passen d’una escena a l’altre amb molta facilitat i agilitat. La realitat i la ficció és confonen i els girs argumentals ens fan dubtar entre una veritat dura o un somni fet realitat.

← Tornar a L'imperatiu categòric

Enllaç copiat!