Francesc Esteve i Tomàs

He anat a veure l’obra Història d’un fracàs: l’ascens dels feixismes a la Sala Fènix, de i amb Jordi Robles i Jorge Velasco. En poques paraules, un nou espectacle de la Sala Fènix per reflexionar i no oblidar. Actualment, la Sala Fènix està programant obres que a més d’interessants, ens deixen preguntes a fer un cop marxem de la sala. Un punt molt a favor de la seva programació L’espectacle ressegueix la història de l’Europa d’entreguerres combinant diferents llenguatges: documental, textos dramàtics i les veus originals d’algunes de les víctimes de les persecucions racials, sexuals i polítiques que es van dur a terme en aquest període. La mirada que l’espectacle proposa sobre l’ascens del nazisme és, avui en dia, oportuna […]

Dijous vaig anar a veure Pinocchio, o el espectáculo de la paternidad, un text d’Enrico Ianniello inspirat en l’obra original de Collodi, interpretat per Moreno Bernardi i Luciano Saltarelli. Primer avís: tot i ser la història de Pinocchio, no és en cap cas un espectacle infantil. De fet, té poc a veure amb la imatge edulcorada que molts tenim al cap després de la versió que Disney ens va vendre en el seu moment. A mi em va semblar una proposta molt més realista i també més fosca, però precisament per això més atractiva. La història es presenta amb una mirada més humana i menys idealitzada, que posa el focus en les fragilitats dels personatges. En aquesta posada en escena […]

Després d’haver estrenat i gaudir-ne dues vegades Hamlet.01 , i una d’elles programada al Teatre de l’Aurora, i d’haver portat arreu del territori el primer acte de l’obra de Shakespeare, Sergi Belbel i Enric Cambray ens proposen Hamlet.02 per seguir sorprenent a tothom mentre analitzen el segon acte de Hamlet. En aquesta segona proposta hi retrobem un humor molt present, ple de jocs lingüístics, pensaments expressats en veu alta, anàlisis agudes i alguna sorpresa que val més no revelar. Hi apareixen metàfores i reflexions de caire filosòfic que enriqueixen el conjunt. I com van fer anteriorment, en un monòleg que m’atrau directament a escena des del primer moment. Enric Cambray està esplèndid en aquest muntatge. El paper és un autèntic […]

Tornem al teatre, aquest cop per anar a veure la nova proposta de Sesé i Morató: Busco pis! Xavi Morató escriu i dirigeix aquest espectacle, amb música i direcció musical de Gerard Sesé. He de dir que vaig anar convençut per un amic i acompanyar-lo. I m’he trobat amb una sàtira implacable i divertidíssima dels nostres dies, que se’n riu absolutament de tothom i de tot. Com ja passa en altres propostes seves, hi trobem les lletres marca de la casa, amb aquell estil irònic, directe i molt reconeixible. I té una sort que no sempre es troba en altres musicals: compta amb diverses cançons que realment t’enganxen, que et queden al cap en sortir del teatre. És una qualitat […]

Aquest cop he anat dissabte a la Sala Fènix, per poder quedar-me al col·loqui que es va realitzar al finalitzar. I amb molt bona acollida pels espectadors que ens vam quedar per escoltar com van realitzar l’obra, com va crear-se i arribar la versió que podem veure actualment. La nit del 4 al 5 és una creació col·lectiva de la Cia CuldeSac a partir del text de Rachel Graton. L’obra arrenca amb una agressió sexual, però el focus no es queda només en el fet en si, sinó en tot allò que ve després: el silenci que s’instal·la, la por que ho impregna tot, el pes de la mirada dels altres i el procés íntim -sovint lent i ple d’entrebancs- […]