Isabel Delgado Mansilla

Mai no havia vist Blanca Portillo a un teatre, i tampoc havia llegit l’obra de La Madre de Frankenstein d’Almudena Grandes. Totes dues figures, però, se’m fan imprescindibles, cadascuna en la seva. Per això, tenia moltíssimes ganes de veure aquesta obra de teatre. No descobreixo res si dic que la interpretació de Blanca Portillo és magistral, la seva expressió corporal, la seva veu, tots els matisos d’un personatge tan complex com el d’Aurora Rodríguez Carballeira… a mi em deixa sense paraules, és al·lucinant veure com ella sola és capaç d’omplir l’escenari. Pablo Derqui, que interpreta el Doctor Velázquez, no es queda enrere. És una sort poder gaudir d’aquests dos grans actors junts, acompanyats d’un repartiment a l’alçada de les circumstàncies. […]

He vist la pel·lícula Mamma Mía! moltes vegades, reconec que m’encanta sentir la Meryl Streep esgargamellarse. Però mai havia vist el musical (coses que passen). Igual que amb la pel·lícula, vaig gaudir de cadascuna de les cançons; la música d’ABBA té la capacitat de posar de bon humor a tothom, i aquest musical a mi m’evadeix de tot, em retorna el bon rotllo de manera immediata. Suma-hi un càsting triat de manera extraordinària, sobretot amb les tres actrius en els papers de Donna (Verónica Ronda), Tanya (Mariola Peña) i Rosie (Ylenia Baglietto en la funció a la qual vaig anar), una escenografia molt cuidada, senzilla però que compleix perfectament amb el que es requereix, i una coreografia que va guanyant […]