Corta el cable rojo

Delirante buenos actores y buenas voces.
Tratan al público con mucho cariño haciéndoles protagonistas de sus propias historias

Ahir vaig anar al Teatre Apolo a veure aquest espectacle. No estava entre els meus plans però això de portar 11 anys seguits en cartell a la Granvia de Madrid i la recomanació d’uns amics que van anar aquí Barcelona a veure’l, em van animar. I ho vaig encertar de ple. Cal entrar 15/20 minuts abans de començar perquè en una gran pantalla i com a aperitiu van passant situacions, frases i acudits super divertits. Comença l’espectacle i amb això 110 minuts hilarants, frescos, esbojarrats que recreen situacions inversemblants però tot plegat amb una càrrega enorme d’enginy i sobretot de rapidesa mental dels tres actors. Espectacles d’improvisació n’he vist molts però el que fa que aquest sigui diferent és primer l’extraordinari suport d’un músic en viu, Modesto Lai, que toca temes relacionats amb la història que estan explicant i segon els fantàstics audiovisuals que se’m fa difícil entendre com poden muntar-los amb la rapidesa que ho fan, i que em van fer fins i tot dubtar que no hi hagi trampa ni cartró (confio que no). Extraordinaris els dos actors i l’actriu, Mai Boncompte, Rubén Tejerina i Manu Pradas, tres autèntics crac. Cada espectacle és totalment diferent, ja que les paròdies es creen amb les aportacions del públic que assisteix aquell dia i que per cert per ser agost i diumenge ratllava el ple, i l’Apol·lo no és petit. Una teràpia per a gairebé bé 2 hores oblidar-te de tot i riure i en moltes ocasions a riallades.

Improvisar, improvisar e improvisar… Una obra muy divertida.
Y si quieres leer una crítica más completa y menos improvisada aquí:
https://elrincondeltaradete.blogspot.com/2022/06/critica-teatro-improvisacion-corta-el.html