Oriol Esteve

Ja ho diuen a l’APM?: «Un fenómeno: Lluís Homar!». L’actoràs demostra el respecte incondicional que té pel text d’Àngel Guimerà i la coneixença del mateix. Ell sol omple un espai auster i senzill, però que evoluciona tal com ho fa la història i el blanc immaculat de l’inici va donant […]

Sorprenent i original, Et vindré a tapar és una senzilla i petita joia teatral, emotiva i divertida a parts iguals. La companyia )e( espai en construcció ha encertat la manera de tractar un tema que ja hem sentit milers de vegades, perquè cal insistir-hi, però el drama és inherent al […]

Després de Posavasos, que narrava l’ascens i els descens d’aquest duet musicòmic dins el món de la música, els germans Martínez es reinventen en detectius i, la veritat, no deceben gens. A Detectives Martínez hi conviuen perfectament dos gèneres tan antagònics com ho són el thriller i la comèdia musical. […]

Definitivament crec que tenia l’expectativa molt alta, o potser és simplement deformació professional, o potser els creadors d’aquest esbojarrat club han hagut de rebaixar el to per arribar al gran públic. En sortir de l’espectacle vaig pensar: «irreverència mainstream». La premissa és tan potent que et deixa a mitges… Magical […]

En sortir de la sala del Teatre Tantarantana vaig envejar una mica la curiosa manera de prendre’s la vida d’en Fermín Jiménez, però en realitat aquest personatge és l’excusa per parlar del temps lliure, de la feina, la família, de les petites coses i de res. O com a mínim […]

El funcionament del Pentateatr3 és, aparentment, senzill: 5 peces de 15 minuts de durada representades en 5 espais reals de l’Aquitània Teatre. Curiosament, cap es fa sobre l’escenari. Cada quart d’hora, el públic canvia de lloc, de situació, de gènere, canvien els personatges, els actors i les històries. Històries que […]

Es podria dir que he anat seguint, no de manera premeditada, la trajectòria teatral d’en Jordi Casanovas. No em definiria com un fan incondicional, però sempre que vaig a veure alguna cosa que ha passat per les seves mans, noto una manera de fer teatre quotidiana i fresca que m’enganxa. […]