No és fàcil explicar a algú altre allò que a una persona li passa pel cap. Especialment difícil ho és quan aquest sentiment o preocupació que sent la persona està fora d’allò que s’espera d’ella. Quan ni tan sols es pot sortir del paper assolit per mostrar realment com se sent algú, es quan el pesar s’acumula i arriba a un límit que pot fer explotar-ho tot.
A Un menú tancat, Jordi Casanovas posa el focus en la trobada de tres amics en el restaurant d’un d’ells per sopar i posar-se al dia. Abans que arribi el darrer, el cuiner i l’altre amic comencen a parlar sobre teatre i què els hi ha passat últimament. I és el primer el que planteja una reflexió sobre la seva amistat. Amb l’aparició del tercer es continua explorant la idea posada sobre la taula del cuiner: han estat a l’alçada emocionalment quan ha calgut? La resposta és clara: no.
Partint d’aquesta base, Casanovas, com ens té acostumats, planteja un tema més profund del què pot semblar pel to còmic i irònic del text. Uns diàlegs ràpids i atropellats a vegades, exposen estereotips i idees preconcebudes del comportament masculí. Unes actituds reprotxables i arcaiques que s’han anat perpetuant. I potser, en aquest camí per exposar una realitat criticable, els estereotips i arquetips s’imposen massa en aquest relat. L’espectadora entén el punt de vista i la voluntat, però aquesta sobreexposició arriba a un límit difús entre la mostra i la perpetuïtat. I és en aquest moment quan es desconnecta dels personatges i el seu objectius. La premissa té una direcció molt interessant, però es perd en uns personatges mancats d’algunes capes més.
Els intèrprets desenvolupen la seva tasca perfectament, donant vida a uns homes amb la crisi de la mitjana edat i preocupats, en el fons, per no estar sent allò que vol la resta de la societat. Però és veritat que en alguns moments la representació arriba a una sobreexcitació dels personatges que no acaba d’encaixar amb el què s’espera.
Una comèdia divertida amb moltes possibilitats que no aconsegueix aixecar al vol del tot i es queda a mig camí de la reflexió que s’intueix que es buscava.