David García

El mateix Pablo Messiez diu al començament d’aquest ritual que de vegades les paraules sobren i que les sensacions de la música, de les cançons en els cossos, ja són prou. Intentar explicar alguna cosa de “Les cançons” amb paraules és gairebé com trair l’idea de l’autor. Olga, Iván i Irina s’ajunten per escoltar cançons. Després de la desaparició de el pare en aquesta casa no es canta, només s’escolta. Però s’escolta de veritat, sense por ni esperança. Deixant fer, deixant-se moure, però de veritat, fins que notis que la veu de Barbara sorgeix entre les notes de Morgen. Aquí Les tres germanes són les mateixes perquè són unes altres. Igual que Moscou és el mar i la música és […]

Poder presenciar històries d’amor intenses i vitals com la que han forjat Núria Espert, Lluís Pasqual i Federico García Lorca és un luxe que aquesta època convulsa i envejosa ens ha permesa gaudir. El que proposen a Romancero Gitano és el nou fill nascut d’aquesta història d’amor. D’amor necessari, d’amor imperible, d’amor desbocat i hiperbòlic i d’amor que sobrevola el pas dels anys. Aquest «Romancero gitano» es com tornar a l’origen. Després «La fosca arrel», «Fent Lorca» i «La casa de Bernarda Alba» torneu a reunir-se tres èssers que malgrat haver navegat sols moltes vegades, estava escrit que haurien de tornar a reunir-se. Perquè hi ha amors i necessitats que són inevitables. Núria ha viatjat amb Federico, Luis ha viatjat […]

Alberto San Juan ha encertat gairebé de ple aquesta vegada. Per al meu gust, en altres ocasions les ganes de transmetre un missatge podien més que la forma triada per a fer-ho. El contingut aixafava el continent. Que consti que el missatge és el que a mi m’agrada sentir i amb el qual estic sempre d’acord. Però segons la meva pròpia filosofia (la meva, no la de San Juan, que en definitiva és qui mana i fa les coses com ell vol, és clar) és bo tenir cura de la forma. M’interessa més una bona metàfora que em faci pensar que no pas el discurs ja mastegat, per molt d’acord que estigui amb ell. Artísticament és més interessant i difícil […]