Oriol Pla s’estrena com a director en aquesta trobada familiar atípica, hilarant i alhora commovedora en la qual actua ell mateix amb els seus pares i la seva germana.
Travy és un homenatge a la pròpia família Pla-Solina (de nom artístic la família Travy) i un (des)encontre entre dos corrents teatrals: d’una banda, el clown, el teatre folklòric i popular de Quimet Pla i Núria Solina; de l’altra, les formes postdramàtiques i metateatrals dels dos germans, la Diana i l’Oriol.
Exposa dues generacions i dos moments vitals: els que ja veuen el final del camí sense por i els que en veuen el principi amb pànic. Una família que ha tingut el teatre com a forma de ser i viure. Un joc entre la vida i el teatre, la mentida i la veritat.

Durada:
75 minuts

Idioma:
Català

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 15

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Roser Garcia Guasch
Teatre Barcelona

La grandesa de les coses petites

El món dels clowns es vol renovar i canviar les velles maneres del nassos vermells. És el fill (Oriol Pla) qui proposa fer una creació amb una nova mirada.

És una obra coral d’una família d’artistes que treballen junts des de fa molts anys tot i que alguns membres fan vida artística en solitari. Vam veure a Diana Pla a “Mis cosas y yo” fa un any a la Badabadoc. Era una obra difícil, agosarada i valenta en la que Diana Pla desenvolupava el seu millor rol de clown femení i ens va demostrar que era una excel·lent referent en aquest gènere.

Oriol Pla va néixer i créixer en ambient de clowns i va sortir amb la seva mare a escena quan encara era un lactant. La seva primera actuació va ser com a pallasso als sis anys. No és estrany que hagi destacat com actor tant al cinema, com a la TV i al teatre, aconseguint dos premis Gaudí i moltes nominacions.

Ell és el guionista i el director de “Travy” que va fer gira per tot Catalunya. Al 2019 es va presentar al Teatre Lliure de Montjuïc i entre tancaments per pandèmia i altres motius Travy no ha tornat a la llum fins al 2022 a la Beckett.

Travy està protagonitzada per Quimet Pla (el pare), Núria Solina (la mare) Diana Pla i Oriol Pla (els fills). És un espectacle on es barreja ficció amb situacions que simulen la realitat. Tot comença quan Oriol Pla proposa a la seva família de veritat muntar un espectacle. I ens regalen veure tot el procés de creació, en format teatre dins el teatre delirant: diàlegs del més pur estil beckettià, embolics familiars, clown, acrobàcia i sobretot, molt sentit de l’humor. És un espectacle molt tendre on les veritats no fan mal perquè els rols familiars estan molt ben establerts i acceptats. La por al fracàs planeja constantment en la creació de la nova obra però la superació és immediata. La relació familiar es manté ferma i inalterable.

A demés de les tècniques de circ, utilitzen el teatre, el mim (insuperable el de l’Oriol), i amb molts pocs elements escenogràfics l’escenari s’omple de vida i optimisme. És una obra familiar i festiva molt adequada per aquests dies. Els petits en trauran el moviment i els canvis d’escena. Els grans la ironia i el transfons que hi ha al darrera d’una creació d’humor.

Ningú s’hauria de perdre aquesta meravella.

26/12/2022 - Sala Beckett
Jordi Bosch Argelich
Teatre Barcelona

El teatre, una forma de viure

La mida d’alguns espectacles esdevé, de vegades, inversament proporcional a l’efecte que produeixen. És el cas de Travy, una excelsa proposta amb olor a homenatge. Homenatge al recorregut, les vicissituds i la quotidianitat d’una família que porta el teatre a la sang, i homenatge al teatre mateix. Perquè el teatre és això: pell, emoció, intensitat, missatge, estètica, sorpresa, proposta... Travy ho té tot. Quina sort, quin plaer, poder compartir moments així. Amor pel teatre, pel teatre pur, sense artificis.

Com si agafessin la identitat d’una família de pallassos italiana, d’aquelles de caravana i carretera, Travy és el malnom dels Pla-Solina. Els fills, L’Oriol i la Diana, han crescut llegint el teatre com una forma de vida, escenaris amunt i avall, de poble en poble, de la mà de la Núria Solina i en Quimet Pla, els seus pares. L’espectacle juxtaposa els dos mons, el familiar i l’artístic, i sorgeix d’un encàrrec que el Teatre Lliure va fer al mateix Oriol. Una carta blanca que decideix compartir amb els de casa, una mena de retorn d’allò que havia rebut. I ho fa en companyia de Pau Matas, molt proper a la família. El seu primer èxit, el Premi de la Crítica 2018 al Millor espectacle de petit format.

I el guió, paradoxalment, es basa en aquesta proposta: la creació conjunta d’un espectacle familiar. Quina bogeria... S’enceta amb la certesa per part de l’Oriol que el més sa, l’únic remei per no embogir en aquest món de mones, presses i interessos, és deixar-ho tot per retornar a casa, a l’essència. Una primera escena per recordar, per emmarcar. Una exhibició del clown més pur.

Ja amb la família, la proposta de fer una creació conjunta és ben rebuda i, amb entusiasme, cadascú hi posa allò que té: l’anarquia d’una mare que relativitza l’èxit perquè amaga la veritable felicitat; l’elegància i alhora la crítica al teatre convencional per part del pare; la necessitat de la germana de fer i desfer al seu lliure albir, de trencar convencions, d’experimentar; i la necessitat imperiosa del germà d’assolir un propòsit, d’organitzar el caos, de quadrar el cercle. Un joc d’identitats proper a la Comèdia de l’Art, amb jocs de paraules àgils i genials, i amb metàfores molt potents que interpel·len el públic, que estalvien explicacions, que generen pensaments. La inquietant síndria que el pare carrega constantment, sense gairebé adonar-se’n, amb naturalitat, esdevé un gir de guió memorable, que no et deixa indiferent.

En definitiva, Travy és una creació, un espectacle i una experiència indispensable per qualsevol amant del teatre. Una genialitat. Un regal.

24/12/2022 - Sala Beckett
Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Un terrabastall emocionant

La família és aquella entitat que reconforta, però també que atrapa i satura a vegades. Estar junts pot ser una alegria, i estar massa junts massa temps pot crear un monstre. Però, i si estar junts fa sumar? I si potencia la creativitat?

Sembla que és això el que passa amb aquesta obra, perquè tot i el terrabastall que es forma dalt de l’escenari, la família Pla-Solina no deixa de mostrar un torrent de idees i creacions artístiques diferents. En aquest relat, Oriol Pla i Pau Matas exposen la relació que tenen el primer amb la seva família. Van ser la família Travy durant els anys en què van actuar junts sota el paraigües del clown, el teatre folklòric i popular, però l’Oriol va decidir deixar-ho i dedicar-se a dramatúrgies més serioses. D’aquesta comparativa entre dues maneres d’entendre el teatre i l’art parla aquesta producció que, tot i el desencontre en moltes ocasions, no deixa de transpirar estimació i respecte pel teatre, la seva tradició y la seva història.

Tot comença quan l’Oriol visita a la família per proposa’ls-hi muntar un espectacle junts on expliquin la seva realitat: la història com a joglars, les seves disputes i com han anat canviant o evolucionant cadascú. Ell serà el director i entre tots el crearan... però no serà tan fàcil com es podia imaginar. Serà aquesta escena ficció o estarà basada en un moment real?

El text i la posada en escena és una meravella, alegria i joia. La família al complet, amb les seves peculiaritats genuïnes cadascú, fan passar una estona divertida i entranyable alhora. La rapidesa dels diàlegs, l’espontaneïtat fingida -però creguda pel públic totalment- i la fina línia entre realitat i ficció que es va desdibuixant en cada escena, atrapen des del principi. L’espectadora creu que cada discussió, les trepitjades de text, els “accidents” i les confessions són reals. Tot i la bogeria que representa l’obra, es trasllada de manera molt senzilla una sensació de familiaritat i, sobretot, de felicitat al públic.

És refrescant i molt interessant veure a Oriol Pla en aquest paper de joglar, divertit i esbojarrat, i el tàndem amb la seva germana Diana és d’allò més hilarant i surrealista. Però cal destacar amb especial emoció la interpretació de Quimet Pla i Núria Solina, els pares, que demostren que han nascut per dedicar-se a l’art d’entretenir i emocionar.

Riures còmplices al pati de butaques i la sensació d’haver estat durant una hora amb la família, posant-se al dia del què ha passat des de l’última vegada que s’ha parlat i explicant què s’espera del futur. Divertit i reconfortant alhora.

22/12/2022 - Sala Beckett
Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

Un dia amb la familia de Clowns

Ahir diumenge vaig anar a la Sala Beckett a veure Travy, una de les propostes que vaig deixar escapar i he tingut la sort de poder veure-la en aquestes dates.

Per començar ens fan entrar a la sala per la part del darrere, ja veiem que no serà un espectacle "normal". És un espectacle que sembla que sigui tot improvisat, però tot el contrari. Té un gran text al darrere i és l'acomiadament d'una forma de veure el clown d'una família de clowns.

És un espectacle per riure, però pots acabar amb la llàgrima a punt d'explotar. Un cant alegre a la vida i a la mort.

Travy és un espectacle per una família d'actors i que s'estimen el que fan. Ho he pogut comprovar durant la funció com a la sortida quan es veu la carrera d'aquesta família de clowns i tot el que han realitzat.

Encantat d'aquestes frases sense sentit, dels moments de com s'ha de saludar al final de l'espectacle, de la màgia de fer una truita, d'un retrobament familiar. Fins i tot del canó que tenim a la pista i el simbolisme amb altre espectacle (això m'ho va comentar un amic de la família i que són copets d'ull a tota una vida de clown)

Al final diuen "Quantes coses que hem fet i com ens hem divertit!" i espero que sigui quantes coses ens queden per fer i que el públic ho pugui gaudir tant com ho vaig fer una tarda de diumenge.

19/12/2022 - Sala Beckett
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

La família i el teatre com a art

Amor a les arts escèniques entre pares I fills.

Travy sorgeix d'una proposta que li fa el Teatre Lliure a Oriol Pla.

Oriol Pla dirigeix un espectacle de clowns en el que cadascú s'interpreta a si mateix.

És tracta d'una reflexió i homenatge entre el teatre i la vida d'una família on tots pertanyen al món del teatre. Ells són la família Pla-Solina, de nom artístic la família Travy. Quimet Pla (un dels fundadors de Comediants), Núria Solina (cocreadora de companyies com el Circ Cric), Diana Pla (actriu) i Oriol Pla (dramaturg i actor tot terreny), una família als qui agrada i estimen el teatre, i que ha tingut el teatre com a forma de ser i viure.

Travy és un espectacle íntim, dinàmic, ple de creativitat i molt metafòric. Una espècie de joc teatral on es barregen diferents estils i maneres de veure el teatre. Dues generacions, dos moments vitals.
Ficció i realitat que s'enllacen per crear un espectacle poètic, on es barreja text, música, treball corporal, acrobàcia i humor. Molt d'humor. Humor surrealista, humor negre, humor Intel.ligent.
Són dos mons que connecten, el teatre modern, el meta-teatre, la mímica, el clown, la performance amb el teatre de carrer, el popular, el joglar...

A Travy s'hi toquen molts temes, com el pas del temps, el teatre com a art, la família, l'evolució de la família, les relacions familiars, el llegat dels pares. Reflexions profundes fetes des de l'humor i l'amor.

No us la perdeu!

25/10/2022
Magui Alba
Teatre Barcelona

Lliçó de vida de les que deixen empremta

Existeixen moltes tradicions familiars, però poques tan arrelades com l'ofici de l'actor, i això és la família Pla.

El Teatre Lliure va apostar pel talent jove donant carta blanca a Oriol Pla perquè escrivís i dirigís el que volgués, i van apostar bé, perquè és una delícia d'obra on es veu reflectida la vida, el teatre i la unió familiar.

Un espectacle íntim que mescla diferents estils i mirades teatrals i reflecteix el xoc generacional entre el teatre de carrer i el teatre modern, passant pel clown, el drama, el gest, la comèdia més pura i fins i tot el trasllat d'un clàssic a la quotidianitat al recitar un Shakespeare cuinant una truita.

Una finestra al dia a dia de la família, que es percep de manera tendra, amb una estructura esbojarrada que, en certs moments trastoca. Has de confiar en el que vindrà, no plantejar esquemes, perquè la barrera entre la ficció, la realitat i la barreja de les dues pot ser imperceptible.

Rialles, somriures, llàgrimes a flor de pell i una lliçó de vida de les que deixen empremta. Una empremta que queda sobre tota persona amant del teatre que entra l'Espai Lliure.

30/10/2018
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Clown poètic en família

Tant en teatre com en cinema i televisió, Oriol Pla ha demostrat en diverses ocasions que té un talent desbordant per la interpretació. La pregunta davant de Travy era si seria capaç de plasmar aquesta sensibilitat i intel·ligència seves en un muntatge personal co-escrit i dirigit per ell. Per assegurar-se el tret, l’actor ha tingut l’encert d’apel·lar a les seves arrels artístiques, incloent en l’espectacle als seus pares i la seva germana, al més pur estil circense. El resultat és una entranyable peça de clown poètic que, igualment, serveix com a homenatge a les famílies d’artistes com al món de les arts escèniques, en general. El muntatge dóna una delicada lliçó intergeneracional on tradició i modernitat van de la mà de l’honestedat i els sentiments. Imperfecta dins de la seva puresa, l’absurd, el caos creatiu i la bellesa es combinen entre escenes d’una peculiar quotidianitat familiar. La química entre els quatre membres de la família és, clarament, el seu punt més fort, així com una certa tristesa existencial que sobrevola la proposta al més pur estil Samuel Beckett. Des d’una senzillesa magnètica, els Pla-Solina aconsegueixen fer-se estimar (i molt) en aquest viatge cap enlloc que transita per la ingenuïtat més lleugera i la profunditat més sentimental sense forçar en cap moment el rumb. En definitiva, un bonic experiment fet amb tendresa, intuïció i generositat que l’espectador rebrà com un regal d’aquells que arriben al cor.

15/10/2018
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Per a la família i amb la família

Ahir a l'Espai Lliure vam gaudir d'una deliciosa peça, un espectacle teatral que l'Oriol Pla Solina ha fet per a la família amb la família.

TRAVY és el nom d’una nissaga d’actors i actrius i és també el nom d’aquesta peça amb dramatúrgia de Pau Matas Nogué i Oriol Pla Solina i dirigida pel mateix Oriol, que s’estrena com a director.

Un joc metateatral on una família de pallassos fa un espectacle sobre una família de pallassos que fa un espectacle. Un espectacle on realitat i ficció s’entremesclen. On cada un dels membres de la família té les seves pròpies idees de com s’hauria d’aixecar l’espectacle.

Els quatre actors interpreten el seu propi paper, el paper que tenen en el si de la família, Quimet Pla (Olesa de Montserrat 1950) el pare, Núria Solina (Barcelona 1957) la mare, Diana Pla (Barcelona 1991) la germana gran i l’Oriol Pla (Barcelona 1993) el germà petit. El nom de l'obra ve del malnom que s'aplicaven els propis membres de la família quan es feien dir “la família Travy” com si és tractes d'una família de pallassos italiana.

Per aquesta família el teatre ha estat una forma de vida, el 1996 creen la companyia "Teatre Tot Terreny" i fan espectacles de teatre per a adults, infantils i de carrer. Des de petits els fills acompanyaven als pares que feien bolos pels pobles, fins que van decidir seguir el seu propi camí, la Diana en el món del circ i la dansa, i l’Oriol en el món del teatre (“Ragazzo”,”La calavera de Connemara”, el cinema (“Animals” de Marçal Forés i “Any de Gràcia” de Ventura Pons) i la música (“Be God Is”).

TRAVY és una barreja de les dues esferes, la familiar i l’artística i mostra els conflictes que hi ha en els dos àmbits. Una proposta on cada membre de la família ha fet la seva aportació i que ha trigat un any a gestar-se. Esquitxada de comèdia de l’art i teatre gestual és un homenatge a la família i a un ofici.

La dramatúrgia ha estat compartida amb Pau Matas Nogué, amic íntim de la família, que ja va signar la seva primera dramatúrgia amb Oriol Pla i Quim Pla a l’espectacle “Odisseus” que vam poder veure a la Beckett la temporada passada.

La peça comença amb un genial treball de mímica d'Oriol Pla, on veiem el seu dia a dia, lluny de la seva ciutat, d'ençà que es lleva fins que torna a casa, amb una feina estressant que l'acaba duent a la bogeria i el fa decidir-se a deixar-ho tot, i torna a casa amb la proposta de fer una obra amb la família.

El contrast entre la resignada posició dels pares que són conscients que la vida té un final “Quantes coses que hem fet i com ens hem divertit!”, i aposten per respectar una manera tradicional de fer teatre, esplèndida escena la que protagonitza Quimet Pla preparant una truita mentre recita Hamlet, la filla que aposta per un teatre performatiu i entre ells l'Oriol que intenta trobar la formula per mantenir l'equilibri i oferir un espectacle que agradi als espectadors. Impagable el moment on contrasten les formes com saludaran al final de l'espectacle.

En Quimet Pla porta una síndria als braços durant tot l'espectacle, al final hem sabut el motiu, que no desvetllem per no fer espòiler i que forma part del gir argumental de la peça que deixa al públic literalment bocabadat.

Una proposta rodona, d’una gran sensibilitat i tendresa que cal veure. Un imprescindible d’aquesta temporada.

Per veure la resenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

11/10/2018
Markos Goikolea
Teatre Barcelona

La tendresa del caos

Quan a Oriol Pla li van donar carta blanca per muntar un espectacle al Teatre Lliure va decidir fer-ho amb la seva família i a la sala petita, cosa que demostra una clara voluntat inicial de treballar des de l'intimitat.

L'obra comença amb un enginyós numero de mímica d'Oriol Pla on veiem com l'èxit professional ho porta a un estat de bogeria. Així, tornarà a casa amb l'objectiu de muntar un espectacle conjunt amb la seva família.

El contrast entre els diferents membres de la família, a més d'una gran col·lecció de situacions còmiques, posa sobre l'escenari temes com l'emancipació dels fills o el relleu generacional en les arts escèniques.

Els personatges dels pares, Quimet Pla i Núria Solina, representen una forma de teatre basada en la tradició joglar i la comèdia de l'art. Dos personatges crepusculars i nostàlgics que busquen maneres de passar el temps mentre presencien la fi de la seva era. Dos ninots trencats capaços de transportar a l'espectador de la major riallada al drama més íntim en qüestió de segons.

Diana Pla, la filla, es presenta en conflicte constant amb els seus progenitors. La seva necessitat de trencar amb la tradició i sortir de clan li porta a buscar noves formes d'expressió, pròpies del teatre performàtic. Mentrestant, el director de l'obra tracta de posar una mica d'ordre en aquest gran kaos sense aconseguir cap èxit.

El resultat de tots aquests ingredients és una obra metateatral molt personal i plena de tendresa. Un exercici de generositat de la família Travy en compartir amb els espectadors la seva intimitat i forma de situar-se al món. Una delícia escènica que cap amant del teatre s'hauria de perdre.

03/10/2018
Josep OS

Ahir vaig estar a La Beckett gaudint d’aquesta obra que és la primera que dirigeix Oriol Pla, alhora que és l’autor de la dramatúrgia juntament amb Pau Matas Nogué. Una obra metateatral que és un homenatge a la seva pròpia família Pla-Solina endinsant-nos en la vida de les dues generacions, i del que ha estat la seva forma de veure i viure l`espectacle, els seus pares Quimet i Núria que han dedicat la seva vida al teatre de carrer , eL joglar, el de màscara i els fills Diana i Oriol que ho han fet amb teatre de text modern, clown i dansa. Tot això ens arriba amb una dosi d’humor absurd, humor negre i uns jocs de paraules amb una càrrega d’enginy indescriptible però alhora vessa tendresa per tot arreu i generositat per compartir la intimitat de la Família Travy amb els espectadors. Hi ha molts moments divertits però vull destacar dues paròdies l’assaig de les maneres de saludar i en Quimet fent una truita que em van semblar genials. No cal que digui que les interpretacions extraordinàries no, el següent Quimet Pla, Núria Solina. Diana Pla Solina i Oriol Pla. I us recomano no us la perdeu perquè a part del que és obra en si, des que creues la porta de la sala i fins que surts al carrer hi ha un seguit de sorpreses sorprenents.

26/12/2022
Magui a Grito Pelao

Un espectaculo íntimo que mezla diferentes estilos y miradas teatrales y refleja el choque generacional entre el teatro de calle y el teatro moderno, pasando por el clown, el drama, el gesto, la comedia más pura e incluso el traslado de un clásico a la cotidianidad al recitar un Shakespeare cocinando una tortilla.
Una ventana al día a día de la familia, que se percibe de forma tierna, con una estructura alocada que, en ciertos momentos trastoca. Debes confiar en lo que vendrá, no plantear esquemas, porque la barrera entre la ficción, la realidad y la mezcla de ambas puede ser inperceptible…
La reseña entera está publicada en este blog! https://maguiagritopelao.wordpress.com/2018/10/17/%E2%80%8Btravy-doriol-pla/
Gritando teatro en Twitter @MaguiGritoPelao

19/10/2018
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Esta es la historia de una familia de pallasos. También es una despedida multidisciplinar de dicha familia por si no vuelven a hacer un espectáculo juntos!
Travy es maravilla pura!
Reconozco que la 1ª parte de la obra me tenia con cara de amargado en mi asiento. La gente reía y a mí no me hacía demasiada gracia. Incluso me ha llegado a aburrir…
Pero llega la mitad del espectáculo y… OOOOOH!! Que preciosidad! Qué bonito! Qué sentido tenía todo!
Lo hablado en la 1ª parte se hace realidad en esta 2ª. Y todo cobra sentido!
Hasta casi hacernos llorar a modo tendido!
La familia Pla puede estar orgullosa!
Todo el público ha acabado de pie aplaudiendo!!

18/10/2018
Antònia Martells

“Tot això ens ha sortit molt Pla”
No… als Pla els hi ha sortit rodó!

10/10/2018
Josep Via Santacana

Oriol Pla debuta com a director amb una dramatúrgia compartida amb Pau Matas Nogué i ell, és un mes com actor en una meravella entranyable i ho fa acompanyat dels seus pares i la seva germana, tot el clan familiar joglars o pallassos, sovint el mateix amb una obra que et farà riure, somriure i sovint emocionar, amb un transfons filosòfic i poètic, sovint disbauxa i caos, de vegades teatre de l’absurd i sempre un homenatge delicat i sentit als comediants ambulants, sovint famílies com la seva que amb enginy i dosis d´ imaginacio fan creïble allò mes inversemblant. Si afegim un treball joglaresc extraordinari per la seva naturalitat i gran comunicació , mai millor dit allò de coneixença de sempre, gran domini de les arts escèniques i la facilitat de compartir amb el públic les seves vivències fan de TRAVY una petita obra mestre, si es pot parlar d´obres mestres petites, absolutament recomanable sobretot per tothom que admiri un ofici tan respectable com el de pallasso.Malgrat que la feina de tota la familia es magnifica,no puc deixar de destacar la de Quimet Pla, una vis comica i una mirada, que fan d´ell un clown genial.

09/10/2018
Hèctor Fibla Ferrà

Gran comunió familiar i autenticitat per una obra que parla de res i de tot.

08/10/2018

Veure totes

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Recitar Shakespeare cuinant una truita

Oriol Pla és un dels talents més cotitzats al nostre país. Després d’èxits escènics com Ragazzo, es rodeja de la seva família al complet per recuperar l’aplaudidíssim espectacle Travy. El […]

25 gener 2024

Els 9 espectacles de la nova temporada de La Perla 29

La Perla 29, companyia que capitaneja el director Oriol Broggi, ha presentat els espectacles que conformen la nova temporada teatral del Teatre de La Biblioteca, espai que gestionen des de […]

13 octubre 2023

Els models de família vertebraran la nova temporada de la Sala Beckett

La Sala Beckett ha presentat les seves noves apostes per la nova temporada. Es tracta de 18 espectacles, que es veuran entre el setembre i el juny, la majoria d’ells […]

16 setembre 2022

El Teatre Lliure presenta la nova temporada

Racisme, immigració, desarrelament, feminisme, memòria històrica, recerca d’una nova veritat, denúncia de les noves mentides, revolució com a utopia imprescindible, confrontació orient/occident , amor i desamor, recerca de la pròpia […]

30 juny 2018