Sílvia Moreno Palomar

Quan el dolor s’apodera del cor i la ment pot provocar accions desesperades, idees que van més enllà d’allò estrictament lògic i la desesperació pot arribar a plantejar unes resolucions fora del comú. És aquell patiment que s’enganxa a l’estómac, que per molt que s’intenti no acaba d’afluixar ni una mica, al contrari, continua creient i sufocant, asfixiant. En aquest monòleg, Pablo Capuz es converteix en Fèlix un noi que ha decidit anar al Palau de l’Auto-Purificació, un temple custodiat per l’àngel Asaliah, qui promet als creients que lliurin tot el seu dolor una mort immediata i extraordinària, i l’ascensió corresponent. Durant aquest procés han de lliurar les cinc càrregues que li pesen i fer-ho amb sinceritat. Però realitzar aquest […]

Amb els anys les persones creuen que aniran adquirint més saviesa i coneixements, que hi haurà un moment en què no hi haurà tantes preguntes al seu voltant o, fins i tot, que no hi hauran perquè s’haurà viscut de tot i se sabrà de tot. Però la incertesa és una companya que no ens abandona per molt temps que passi. Es podria dir que no estar segura de res està a l’ordre del dia. Jordi Oriol convida a l’espectadora en aquesta obra a transitar per aquesta incertesa que devora el dia a dia i com cada persona intenta abordar-la de la millor manera, potser l’única manera que sap. Un text molt intel·ligent i ràpid que aconsegueix divertir i fer […]

Quan s’està immers/a en una societat que ha marcat unes pautes i uns comportaments estrictes i inamovibles és molt difícil sortir-ne. Hi ha una estructura molt ben creada per a què el ramat no surti de la zona delimitada i no vegi més enllà de les quatre parets que s’han establert com a límits. En el moment que una persona decideix tan sols mirar per sobre de la tanca que l’encercla, aquesta és jutjada i sentenciada sense cap mirament. El poder de la comunitat és indiscutible per desafiar els rols imposats i per lluitar per la llibertat. Gara Roda adapta aquest text de Lucy Kirkwood i trasllada l’acció de l’Anglaterra rural a Catalunya: quan una dona afirma que està embarassada […]

Les dinàmiques familiars són molt complexes, cada nucli té una relació específica i peculiar. Una història compartida que té els seus fantasmes i secrets amagats i silenciats. Ferran Utzet crea un espai singular a escena per a aquesta producció del text teatral de Jon Fosse sobre la visita inesperada d’un fill a casa dels pares, un retrobament que tindrà conseqüències per a totes les persones implicades. Amb una estructura escenogràfica molt adient i atrevida, un escenari que va girant per donar visibilitat 360 de l’escena a tot el públic (que està dividit en quatre grades) ajuda a que l’espectadora pugui veure totes les arestes de la història, les diferents posicions dels personatges i el seu posicionament envers als altres. És […]

L’autoestima és una cosa que es pot fomentar o enfonsar. En algunes ocasions hi ha persones que ajuden a davallar-la, que no pensen en les conseqüències de les seves paraules o accions. Un simple gest o una simple frase poden canviar-ho tot. Tenir empatia envers als altres és una de les grans mancances de la societat individualista en què el món s’està convertint. Alícia Serrat escriu i dirigeix aquest musical de petit format protagonitzat per la Cris, una jove actriu i música que lluita contra la depressió i la crítica constant. Un text directe, que exposa des del primer moment la salut mental del personatge i mostra sense vergonya ni tabú la realitat de les persones que pateixen aquesta malaltia. […]