Sílvia Moreno Palomar

Quan s’està immers/a en una societat que ha marcat unes pautes i uns comportaments estrictes i inamovibles és molt difícil sortir-ne. Hi ha una estructura molt ben creada per a què el ramat no surti de la zona delimitada i no vegi més enllà de les quatre parets que s’han establert com a límits. En el moment que una persona decideix tan sols mirar per sobre de la tanca que l’encercla, aquesta és jutjada i sentenciada sense cap mirament. El poder de la comunitat és indiscutible per desafiar els rols imposats i per lluitar per la llibertat. Gara Roda adapta aquest text de Lucy Kirkwood i trasllada l’acció de l’Anglaterra rural a Catalunya: quan una dona afirma que està embarassada […]

Les dinàmiques familiars són molt complexes, cada nucli té una relació específica i peculiar. Una història compartida que té els seus fantasmes i secrets amagats i silenciats. Ferran Utzet crea un espai singular a escena per a aquesta producció del text teatral de Jon Fosse sobre la visita inesperada d’un fill a casa dels pares, un retrobament que tindrà conseqüències per a totes les persones implicades. Amb una estructura escenogràfica molt adient i atrevida, un escenari que va girant per donar visibilitat 360 de l’escena a tot el públic (que està dividit en quatre grades) ajuda a que l’espectadora pugui veure totes les arestes de la història, les diferents posicions dels personatges i el seu posicionament envers als altres. És […]

L’autoestima és una cosa que es pot fomentar o enfonsar. En algunes ocasions hi ha persones que ajuden a davallar-la, que no pensen en les conseqüències de les seves paraules o accions. Un simple gest o una simple frase poden canviar-ho tot. Tenir empatia envers als altres és una de les grans mancances de la societat individualista en què el món s’està convertint. Alícia Serrat escriu i dirigeix aquest musical de petit format protagonitzat per la Cris, una jove actriu i música que lluita contra la depressió i la crítica constant. Un text directe, que exposa des del primer moment la salut mental del personatge i mostra sense vergonya ni tabú la realitat de les persones que pateixen aquesta malaltia. […]

L’escalfor que se sent a dins quan s’escolta una melodia que es reconeix i que rememora records que van associats a ella és peculiar. Potser el context en què es va escoltar tenia un caire íntim o especial, o està associada a una època en què la vida era diferent, on la persona que l’escolta era diferent. Aquest és un dels poders que té la música: aconsegueix traslladar en el temps i l’espai amb unes poques notes. Daniel Anglès i Pilar Capellades tornen a reunir-se amb aquest musical de petit format, o més aviat un recull exquisit de perles de la història dels musicals composats per Andrew Lloyd Webber i Claude-Michel Schönberg. La idea de fer un musical petit va […]

Hi ha alguna cosa atractiva en la confessió. En el fet que algú ens expliqui els seus secrets, aquelles coses, pensaments i moments que no ha compartit amb ningú. Ser testimonis d’històries que estaven amagades o que la persona que n’era la protagonista no havia desvetllat perquè, o no s’havia atrevit, o no es veia capaç de fer-ho fins a aquest moment. Aquestes intimitats compartides es converteixen en una connexió i també funcionen, la majoria de vegades, com un catalitzador cap a l’acceptació de la pròpia història. En aquesta obra escrita de manera cuidada, pensada i treballada, en Marcel ens explica el seu pas de nen a adolescent i a adult en les relacions que té amb la gent del […]