Poble de mar és un text de Natalia Ginzburg dirigit per Guillem Sánchez Garcia que ens parla de dues dones que travessades per la precarietat i per la impossibilitat d’imaginar futuribles es troben en un poble de mar buscant respostes.
Sinopsi
Natalia Ginzburg va escriure Poble de mar l’any 1968. Una obra on hi confluïen qüestions com la dificultat de trobar una casa, la precarietat i la impossibilitat d’imaginar el futur. Gairebé seixanta anys després, un text de Natalia Ginzburg puja, per fi, a escena per primera vegada a Barcelona.
Tot recollint les paraules de l’obra, l’adaptació de Guillem Sánchez Garcia proposa una apropiació de les paraules originals per descobrir què expliquen del nostre present amb una adaptació que trasllada l’obra original al nostre context cultural, temporal i geogràfic.
Com si poca cosa hagués canviat, la dificultat d’imaginar el futur, de trobar una casa on viure o la precarietat dels joves, segueixen a l’ordre del dia. A través de les paraules d’una de les autores més importants del segle XX, buscarem en la ficció respostes possibles a enigmes compartits.
Notes de direcció
Vaig descobrir Natalia Ginzburg llegint El camí que porta a ciutat, una de les seves novel·les breus. D’on sortia aquella font inesgotable de vida? Sovint en literatura, també en el teatre, tenim tendència a escoltar aquelles veus que semblen parlar-nos des de la transcendència o des dels grans discursos: però què passa si qui pren la paraula és la mirada íntima i minuciosa de tot allò que diem que no té importància? Què s’amaga rere aquelles veus que, aparentment, sembla que no tinguin res a dir més enllà de l’anècdota?
Doncs passa que, de sobte, veiem com d’equivocades anàvem en irrompre la ferocitat radical amagada a l’interior dels vincles familiars, dels amors d’estiu, de les amistats, de les relacions amb els veïns… I possiblement és aquest l’encant de la literatura de Ginzburg. Treballar amb les seves paraules des del teatre, ens apropa encara més a una mirada atentíssima de tot allò que sembla que no té valor, però que en transformar-se en cossos que prenen la paraula fan esclatar davant nostre la vida sencera.
