Posem-nos en situació. Són els anys 20 del segle passat al Paral·lel barceloní, i dues grans estrelles com Tina de Jarque i Alady es disposen a estrenar un nou espectacle de vodevil o revista en el Teatre Còmic. Dos actors –altre moment anomenats coristes- es preparen al costat de bambolines per sortir a actuar. Ens posen en coneixement de la precarietat de les seves feines (i de les seves vides en general) i fan un repàs a les formes de fer de l’època en el tema artístic. Tot això amanit amb una sèrie de personatges –més de 12- que entren i surten sense parar. En un excitant exercici de fregolisme autoparòdic i gens dissimulat, Laura Aubert i Bernat Cot ofereixen un petit recital interpretatiu no exempt de riscos i perills.
Els secundaris s’ha de veure com un homenatge als actors que treballaven –i treballen- des del fons, fen bulto, ballant les coreografies de torn, secundant als protagonistes i dient, si hi havia sort, un parell o tres frases. Però també és un homenatge a un teatre desaparegut, al Paral·lel i a tota una forma de treballar les arts escèniques. En definitiva, un exercici de nostàlgia vestit de vodevil desenfrenat. Potser massa embogit cap al seu tram final, però divertit i entretingut alhora. No us perdeu, a més, el número final… un petit extra que s’acaba rebent com un magnífic regal.