Laura Vilar

La Paula i l’Arnau son el pes i el contrapès d’aquesta funció musicada. Dues veus que s’interpel·len i s’apuntalen a tornajornals per endinsar-nos en un mar de dubtes que responen a una vida de confidències compartides. Les amistats, els primers amors, la família i també la sofrença i els viacrucis d’ aquest camí de mil dies que es van cisellant. Amb un decorat auster i unes veus harmòniques que es sincronitzen a la perfecció, la història dels dos personatges, transita a dos pams de nas de l’espectador. La interpretació és brillant. Ens emociona i ens aflorar sentiments arraconats. Un joc de rols intercalat on pacient i terapeuta es despullen literalment per mostrar-nos la vulnerabilitat de la vida i la fortalesa […]

L’ Àurea Márquez interpreta magistralment la Raquel, una veïna de l’ escala que mai no es relaciona. És un personatge estrany, sempre distant, enfurismada en les seves coses, un ésser sense interès. Avui hi ha reunió d’escala i paradoxalment s’ha ben plantat enmig del vestíbul aprofitant la ocasió, per demanar-los un favor en un darrer intent d’ ajut desesperat. El seu discurs és neguitós, ple de daltabaixos emocionals, conscient que el que els ha de dir no és fàcil d’explicar i encara menys d’entendre. L’obra treu a la palestra la injustícia en què es tracten les malalties mentals, la manca de recursos sanitaris i la minsa professionalitat que hi comporta. I ens emmiralla amb una societat que jutja constantment el […]

Les Barbares som tu i jo. La teva germana. La mare. La filla. La amiga. La veïna. La dona d’avui… És una mirada feminista amb un punt d’autocrítica alambinada. Perquè una no és feminista i prou sinó q ho és a la seva manera. Així ens trobem amb 3 personatges actuals amb distints rols sobre l’ escena. La Susi és una ama de casa amb un discurs empoderat q va deixar la carrera musical al casar-se per atendre el marit i els fills. La Carmen una arquitecte exitosa, portada de revistes, sempre ha donat mes prioritat a la seva carrera q a la seva vida personal menystenint les mancances que hi comporta. I la Encarna, la iaia moderna sempre pendent […]

Amb aquest títol es podria descriure la posada en escena de la obra BLANCA DESVELADA escrita i protagonitzada per la Alejandra Jiménez-Cascón i dirigida per Montse Bonet. La Mónica Galvez és l´encarregada de crear una escenografia austera contornejada únicament per un cub de 9m on transcorre l´acció i en la que la intèrpret es val únicament del seu talent per a traspuar fins a 12 personatges ben distints. Sense canvis de vestuari ni escenografia, l´autora balla d´un personatge a l´altre en un joc de ritme trepidant, on els límits dels personatges es desdibuixen per encaixar els uns amb els altres en una fusió d’avatars impecable. L´Alejandra és l’elegància gestual personificada, no en va es va formar en el mètode de […]

Jerry Jeff Walker va escriure la cançó de Mr Bojangles al 1968, cançó que mereix unes línies per situar l’espectador. Tres anys abans, em plena celebració del 4 juliol hi va haver un assassinat i de manera preventiva es va detenir a tots els presents. Els empresonats, utilitzant sobrenoms per a no ser identificats, s’ explicarien la historia de les seves vides. Una d’elles, protagonitzada per un pidolaire, va cridar especialment l’atenció de l’autor quan es va entristir al recordar la mort del seu gos. Aleshores algú va demanar alguna cosa per alegrar l’estança i el vagabund es va obligar a ballar com si fos la seva comesa a la vida. Aquest rodamóns es feia dir Mr Bojangles, prenent el […]