Roser Garcia Guasch

L’oncle Vània d’Anton Txékhov es va estrenar el 1899 al Teatre d’Art de Moscou. Des de llavors se n’han fet moltes produccions, versions, adaptacions i tota classe d’obres cada vegada més imaginatives com aquesta de Simon Stephens. Durant el Grec del 2017 es va poder veure una proposta d’Àlex Rigola amb un Oncle Vània amb 4 actors i 60 espectadors a la recerca de l’essència de Txèkhov dins d’una caixa. Vam veure Oncle Vània al desembre del 2021 amb una proposta d’Oskaras Korsunovas al teatre lliure de Montjuïc i un repartiment de luxe que no oblidarem. De l’autor Simon Stephens hem vist recentment (2023) una obra per un sol intèrpret Una cançó llunyana (Song From Far Away). I ara en […]

La nit de les tríbades és una obra que es va presentar al Teatre Lliure de Gràcia a la temporada 78-79 dirigida per Fabià Puigserver i protagonitzada per Muntsa Alcañiz, Quim Lecina i Anna Lizaran. En aquesta ocasió, Oriol Broggi ho porta a escena amb una companyia jove i un repte difícil que superen amb escreix. Ell crea un escenari semblant al de la Biblioteca de Catalunya amb el públic a banda i banda amb grades a sobre l’escenari la qual cosa té l’avantatge de ser immersiu per alguns però allunya als de la platea. Com que l’obra tracta d’un assaig, els actors entren pel passadís central i deixen les seves coses a les butaques de les primeres files que […]

Davide Carnevali és un jove dramaturg italià que està molt present a Europa. En Good by Europe. Lost words, escriu sobre aquest continent decadent i en fa una reflexió política amb una mirada crítica, irònica i un sentit de l’humor subtil i intel·ligent. És una de les peces més recents i singulars de Davide Carnevali. En ella hi condensa molts dels temes que el preocupen: la crisi del llenguatge, la decadència del projecte europeu i el capitalisme salvatge amb la seva necessitat de produir i guanyar aniquilant tot allò que no és útil. L’ha traduïda Albert Arribas la qual cosa ja és garantia de rigor i meticulositat. Alba Collado una joveníssima directora, presenta aquest projecte al Programa de suport a […]

La Gioconda d’Amilcare Ponchielli es va estrenar al 1876, ara fa 150 anys. Celebrem que el Liceu li reti homenatge a Ponchielli tornant a representar aquesta òpera que és l’única d’aquest autor que es manté en el repertori operístic internacional. És una de les grans òperes del romanticisme italià i una peça clau de transició entre el Bel Canto (Bellini, Rossini, Donizetti) i el verisme, representat per Mascagni, Leoncavallo i Puccini. La Gioconda es basa en un drama de Victor Hugo, Angelo, tyran de Padoue però molt adaptat pel llibretista Arrigo Boito en el que hi ha adulteri, gelosia, venjança, rigidesa inquisitorial i acte sublim per amor. Tot això expressat per una música d’una gran intensitat que acompanya al drama […]

Henrik Ibsen va escriure Casa de Nines a finals del segle XIX, moment en el qual deixar un marit i fills perquè se sentia encotillada en una casa on no li faltava de res, era si més no, sorprenent. S’ha interpretat com una revolució feminista però Ibsen va voler escriure sobre la llibertat individual i la necessitat de ser ella mateixa. Una metàfora de qualsevol vida construïda sobre aparences i convencions socials. Nora va marxar desenganyada, després que Torvald la tractés d’impostora, hipòcrita, criminal, indigna, mancada de moral i del sentit del deure. És una de les obres més traduïdes del món i ha tingut una gran difusió i se n’han fet moltes versions i revisions com l’obra de Lucas […]