Entrades 'Mar i cel' de Dagoll Dagom - Teatre Victòria 2024

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

Sinopsi

El morisc Saïd, expulsat de València el 1609, quan tot just era un nen, capitaneja un vaixell algerí de cors que ha capturat una nau cristiana. Malgrat les morts que ha causat l’abordatge, el botí és ric i els presoners, valuosos. Entre els captius cristians, hi ha la jove Blanca que, en un rampell d’odi, intenta d’atemptar contra Saïd, que li perdona la vida. De la incomprensió mútua passen, tot i pertànyer a mons enfrontats, a l’amor recíproc, exaltat, impossible. L’enamorament entre tots dos topa no tan sols amb les diferències socioculturals i religioses, sinó també amb l’oposició dels uns i dels altres. Víctimes de la traïció i la incomprensió, Saïd i Blanca volen alliberar-se de tot allò que els impedeix d’estimar-se. Mar i cel és un cant a acceptar l’altre, a comprendre les raons i els sentiments dels qui ens fan por i tenim per enemics, a treballar per la pau i la llibertat com a valors universals.

Durada:
150 minuts

Idioma:
Català

Edat:
tots els públics
No recomanat a menors de 7 anys
A partir de 12 anys

Totes les novetats de teatre familiar al teu correu un cop al mes

"*" indicates required fields

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 19

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Dera G
Teatre Barcelona

Molt potent

Molt emocionant, impactant de veure.Una producció de 10. Em va encantar.

L'única crítica que faré (en mi salsa), és que no hi ha cap actor d'origen àrab.

09/07/2025 - Teatre Victòria
Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Emocionant retorn a casa

Mai se sap quan una producció tindrà èxit, a vegades es té l’esperança d’emocionar al públic o, com a mínim, animar-los a anar al teatre i vendre totes les localitats. En algunes ocasions, el triomf de l’espectacle el porta a fer una segona temporada o fer alguna reposició un temps després d’acabar la temporada. És rar que una obra tingui un recorregut més enllà d’unes quantes passades, però en algunes ocasions s’obra un miracle i la història que es representa a sobre l’escenari connecta amb més d’una generació i en més d’un moment en el temps.

Potser és agosarat, però es podria dir que Mar i Cel és el musical català per excel·lència. Estrenada al 1987, recuperada al 2004, després al 2014 i ara al 2024, ha cobert les necessitats d’aquelles persones que l’han pogut veure des de l’estrena o aquelles que s’han sumat pel camí. I en aquesta, la última de les seves reposicions, Dagoll Dagom ha sabut tornar a provocar l’emoció, la il·lusió i la passió de les anteriors. Segurament, el fet de ser la darrera li ha donat més embranzida i més emotivitat.

No cal explicar gaire, però l’acció es troba en un vaixell on els moriscos han apressat a uns cristians i juren venjar-se per les lleis que els han perseguit durant anys. Durant el relat cada part exposarà la seva visió de les coses i naixerà una història d’amor.

El nou repartiment ha sigut una gran sorpresa, amb algunes cares desconegudes i d’altres no tant, però que s’han assemblat perfectament per donar vida als personatges. Alèxia Pascual en el paper de Blanca, mostra una força i un caràcter que encaixa perfectament amb l’evolució del personatge i que atrapa al públic quan es combina amb la delicadesa de la seva veu. El seu “Per què he plorat?” és un bàlsam magnífic que captiva a l’espectadora. Al seu costat, Jordi Garreta i el seu Saïd s’acoblen a la perfecció amb el relat i la lluita interna entre el lideratge pirata i l’amor que processa a la seva estimada.

La producció és una meravella, amb un escenari conegut, però tot i així impactant, que culmina al final de la primera part amb el vaixell navegant direcció a terra amb tota la banda de pirates cantant en perfecta harmonia el seu himne. Els anys passen, les versions modifiquen una mica, però aquest moment és sempre el que enalteix l’emoció, posa la pell de gallina i uneix al públic en un mateix sentiment de grandesa.

Si cal destacar una cosa, sens dubte és el treball immens que els i les intèrprets fan per mantenir l’energia durant tota la representació i per encaixar de maneres inimaginables les seves veus, especialment en els moments harmònics en què ballen en diferents tonalitats i passatges musicals. Un esforç i una dedicació que no es pot deixar de repetir.

La història potser ha quedat una mica desdibuixada pel temps, però la passió amb que es narra i la força de la música i les cançons perdurarà per sempre. Llarga vida al teatre musical català.

22/09/2024 - Teatre Victòria
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

El musical dels musicals

El musical que ha fet història

Dagoll Dagom va ser fundada l'any 1974 amb Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel, i des d'Antaviana, estrenada el 78, ha estat un referent del teatre musical en català.

En són molts els muntatges que hem gaudit al llarg d'aquests anys. En el meu cas m'emporto en el record Nit de Sant Joan, Glups!!, El Mikado, Mar i Cel (les tres últimes versions), Flor de Nit, T'odio amor meu, Poe, Boscos endins, Aloma, Cop de rock, La família irreal, Scaramouche, Maremar.

Però ha estat Mar i cel el que s'ha convertit en tot un clàssic de la cartellera barcelonina, i en un gran referent dins l'imaginari teatral català.

Mar i cel es va estrenar per primera vegada l'any 1988 al Teatre Victòria, amb Àngels Gonyalons, Carlos Gramaje i Miquel Periel com a protagonistes. El 2004 es va tornar a representar al TNC per celebrar el trentè aniversari de la companyia, amb Elena Gadel i Carlos Gramaje en els papers protagonistes. Deu anys després, el setembre de 2014, el quarantè aniversari de Dagoll Dagom, es tornà a celebrar amb el que ja es considera un dels títols més emblemàtics de la seva trajectòria. Aquest cop es va portar al Teatre Victòria amb Ana San Martín i Roger Berruezo en els papers principals.
Mar i cel puja a escena per quart cop amb un nou repartiment per celebrar els 50 anys de la companyia i el seu acomiadament, que ja ha anunciat la seva retirada definitiva. Alèxia Pascual i Jordi Garreta encapçalen aquest últim repartiment.
Menció especial a l'actor Xavier Fernández, que tret de la primera representació, ha estat sempre el protagonista del personatge de Don Carles.

Estem parlant d'un espectacle basat en l'obra homònima de Guimerà, no en l'obra en si, ja que existeixen nombroses diferències entre elles (personatges nous, la personalitat i condició d'alguns protagonistes principals, el lloc on passa l'acció, escenes...). Així que aneu sense idees preconcebudes a gaudir d'un dels millors musicals de la història del teatre musical català i de Catalunya.

L'acció de Mar i Cel se situa en alta mar durant la primera meitat del segle XVII. L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana. És la lluita entre dos mons, dues cultures, classes socials. És el mar i el cel, gran metàfora. Pirates i cristians tancats dins d'un vaixell perdut enmig del mar, és una perfecta metàfora del món, els habitants del qual continuem entestats a fer-nos la guerra, odiar-nos i destruir-nos.

"El mar i el cel, com tu i jo, són dos punts bruts que mai no es troben."
"El mar i el cel, a l'horitzó, són dos que es troben i es confonen."

De la posada en escena destaca l'espectacularitat de la seva escenografia, amb un gran vaixell mòbil sobre l'escenari, que ha estat sempre un dels seus atractius principals. En el seu dia va ser del tot innovador, avui dia ens continua sorprenent.

Cal destacar la música d'Albert Guinovart, més d'una vintena de cançons amb passatges molt emotius, com el duo de Blanca i Saïd Per què he plorat? i L'himne dels pirates, la música és directe amb una orquestra formada per tretze músics, el vestuari espectacular; hi ha acrobàcies i lluita d'espases, projeccions d'imatges, efectes visuals i un disseny de llums, coreografies, interpretacions, veus i escenes meravelloses.

Mar i cel és un musical que ho té tot: amor, aventures, context històric i conflicte.

No us el perdeu!

22/09/2024 - Teatre Victòria
Trinitat Gilbert Martínez
Teatre Barcelona

Que s’inflin sempre les veles

La companyia Dagoll Dagom ha aconseguit que la nostra vida es pugui comptar per les vegades que hem vist Maricel. Jo l'he vista tres cops, amb aquesta, per tant, tinc tres dècades segures al cabàs (més algunes, poques més). La proesa també fa que la comparem amb les edicions anteriors. Ai, la Blanca! Com ens agrada l'Alèxia Pascual, però tan bé que també ho feien totes les actrius anteriors que l'han succeït: Àngels Gonyalons, Elena Gadel, Ana San Martín.

Els qui no l'han vist mai l'obra (quina sort els petits que hi van a veure-la) es trobaran amb una acció trepidant, que avança a còpia de cançó, virtuosament cantada, i d'uns personatges que saben transmetre bé la seva bondat (atenció a la bona interpretació del capità). Els qui comptem anys per obra vista ens recreem en les escenes recordades, en aquells moments que volem reviure una i altra vegada: la cançó de la poma del grumet; les veles s'inflaran; el moment de la traïció.

I el més destacable de tot, especialment d'aquesta última vegada que Dagoll Dagom ens regala: el vaixell té tanta identitat pròpia com els personatges. Sense aquell vaixell que omple l'escenari del teatre, l'acció de ben segur que seria diferent, i per això aixeca tantes passions entre els espectadors com ho fan els actors. Ah! I el més emotiu: que l'obra acabi i el públic canti les cançons mentre els llums encesos indiquen que l'obra s'ha acabat. Que per sempre s'inflin les veles!

19/09/2024 - Teatre Victòria
Roser Garcia Guasch
Teatre Barcelona

Final apoteòsic d’una companyia mítica

Dagoll Dagom celebra amb aquesta obra, ja mítica, els 50 anys de la seva meteòrica trajectòria de teatre musical amb un final apoteòsic.

És un muntatge espectacular. Un gran vaixell a sobre l’escenari es balanceja al ritme de les onades i es retira discretament a un costat per donar lloc a l’escena de la bodega del vaixell on estan els cristians captius o bé a la cabina de Said, al somni de Blanca o a la infantesa de Said.

Àngel Guimerà va viure de ple en el Romanticisme i va utilitzar els drames romàntics per fer crítica social o política. Si a Terra Baixa fa palès el poder de l’amo-home sobre el pastor ignorant i la dona sotmesa, si a la Filla del Mar critica el menyspreu del poble a l’immigrant, al diferent, al que no és dels nostres, a Mar i Cel posa de manifest la injustícia que va cometre la Corona espanyola amb l’expulsió dels moriscs de la península.

Totes elles podrien ser d’actualitat quatre segles més tard. Aquest és el gran mèrit d’en Guimerà, com mèrit és de Dagoll Dagom portar al teatre musical un tema tan impactant i haver escollit un planter d’actors i actrius que ahir ens van fer somniar, emocionar, plorar i desitjar que no s’acabés.

La parella protagonista, Blanca (Alèxia Pascual) i Said (Jordi Garreta ) compleixen amb excel·lència les expectatives.

Els pirates van ser especialment escollits entre acròbates experimentats per saltar utilitzant el cordam per passar d’una banda a l’altre del vaixell i anar a parar a les cofes. És un treball molt ben documentat perquè tant l’eixàrcia que lliga el pal de les veles com la que trinca les veles amb la coberta són utilitzades en moltes escenes per donar vida, vitalitat i moviment a uns pirates ressentits i amb ganes de venjança. És un espectable de circ elegant, potent, amb la força necessària per demostrar el poder d’unes persones expulsades de casa seva i convertides en corsaris. Tots ells, magnífics tant en el treball físic com en la veu dels cors.

A l’espectacle hi ha tants personatges que molts d’ells han de desdoblar-se sense que es noti cap inseguretat ni incomoditat per part dels actors/actrius.

Tots ells i elles demostren una gran expertesa actoral tot i que el paper no els ho deixa demostrar. No puc deixar de destacar a Eloi Gómez, que de noi rebel contra el poder i la injustícia que vam veure a l’Alegria que passa, és ara el futur marit de Blanca, defraudat, trist i que plora la seva pèrdua. La seva pena era tan real que molts vam plorar amb ell.

No em puc oblidar de l’orquestra al fossar dirigida magistralment per Sergi Cuenca a qui tothom va aplaudir amb entusiasme.

Una meravella teatral que ningú es pot perdre

19/09/2024 - Teatre Victòria
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

La màgia persisteix

Aviat farà 36 anys de l’estrena de Mar i Cel. Va ser el 7 d’octubre de 1988, al Teatre Victòria, amb un repartiment que ja és història del nostre teatre: Àngels Gonyalons, Carlos Gramaje, Joan Crosas, Pep Cruz, Isabel Soriano, Carme Cuesta, Òscar Mas, Roser Batalla, Muntsa Rius, etc. Hi va haver reposicions el 2004 i el 2014, i just ara, deu anys més tard, la última i definitiva. Dagoll Dagom sembla ser que es retira del tot dels escenaris, deixant a les seves esquenes un repertori de musicals que ha fet les delícies de vàries generacions.

El gran èxit de Mar i Cel -a la dècada dels vuitanta i també ara mateix- descansa sobretot en el text de Guimerà i en la partitura inspiradíssima d’Albert Guinovart. Algú pensarà que el vaixell i el munt de recursos escènics també hi tenen molt a veure, però crec que amb els anys ja no sorprenen tant i no aguantarien un espectacle sencer si al darrera no hi hagués una bona història, un missatge potent i unes cançons que combinen lirisme, romanticisme i èpica. Temes com Cançó d’Osman, Ària de la mare, Per què he plorat?, Himne dels pirates o No estàs sola ja valen –per separat o en la seva globalitat- el seu pes en or.

La versió que es pot veure a dia d’avui segueix la línia de les anteriors, però superant encara una mica més tot el tema tècnic. D’aquelles parets pintades de rosa i blau del 1988 a unes projeccions que ens col·loquen al mig del mar. Dels sorollets d’un vaixell que es movia amb certa dificultat a una maquinària precisa i molt fina que ens fa creure del tot en la màgia del teatre... A cada versió hi ha hagut petites novetats, i segurament ajustaments musicals i fins i tot escènics. Ara bé, l’artefacte segueix sent el mateix, aconseguint que els que vam veure la primera versió puguem seguir gaudint de les mateixes sorpreses i dels mateixos sentiments.

El repartiment també ha anat variant al llarg dels anys. Podríem dir, fins i tot, que pels diferents vaixells de l’obra han passat quasi totes les estrelles del musical català. En aquest cas, s’hi incorporen a l’Star System uns molt inspirats Alèxia Pascual i Jordi Garreta. També destaquen Berta Luna, Albert Gràcia, Abel García, Eloi Gómez, Esteve Roig i un Xavier Fernández que repeteix per tercera vegada en el paper de Don Carles.

Estem davant del comiat de Dagoll Dagom, però em costa de creure que estiguem assistint al final de Mar i Cel. No sé ni quan, ni com, ni a on... però en algun moment uns quants pirates tornaran a inflar les veles i seguiran augmentant la llegenda del teatre musical en català.

20/09/2024 - Teatre Victòria
Oscar Fortea

Un clàssic que volia veure fa temps i que et deixa enganxat de principi a final.
Escoltar LES VELES S’INFLARAN en directe és una experiència que posa els pels de punta

05/07/2025
Victòria Oliveros Layola

La primera vegada que la vaig veure va ser a la dècada dels 80 amb Angels Gunyalons. Després vaig repetir amb Elena Gadel i avui ja és la tercera vegada. i diuen serà l’última de poder gaudir d’aquest gran musical.
Aquesta nova producció m’ha semblat perfecta! El vaixell majestuós, les projeccions, la il·luminació, els pirates saltant per tot arreu, el vestuari…
Els nous Said i Blanca m’han encantat! I la resta del repartiment compleixen les mil meravelles!!
Tot molt notable!! I la platea omple a rebentar!! La màgia persisteix. Una meravella!! Que per sempre s’inflin les veles!!!

23/03/2025
Jordi Arias Aubeso

es espectacular visca mar i cel per sempre todos ha sido espectacular

19/03/2025
Jordi Arias Aubeso

es espectacular visca mar i cel per sempre

19/03/2025
Josep OS

Per fi ha arribat el dia i tenia moltes ganes de tornar a veure aquest musical (la primera va ser a la dècada dels 80). Com que és conegut per tots no m’allargaré explicant l’argument, però sí vull remarcar que assegut a la butaca em van venir al cap una sèrie de reflexions, que crec que actualment, estan més vigents que quan es va estrenar, el tema de la immigració, el de la llengua, i el de cultura i màrqueting, d´aquest últim em pregunto perquè no surt de gira? quina diferència hi ha entre que el traductor sigui de l’espanyol a l’idioma del país o del català a l’idioma del país?, perquè com a qualitat de l’espectacle ho té més que merescut. Aquesta vegada la direcció va a càrrec d’Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel i amb els avenços tecnològics, els moviments del vaixell pirata resulten molt més impactants i amb la incorporació d’una gran pantalla on es projecten imatges del mar embravit o postes de sol que creen moments idíl·lics. Acrobàcies, coreografies, efectes visuals i sonors, uns vestuaris variats i espectaculars i una extraordinària música interpretada per 12 músics ahir dirigits pel mestre Joan Vives. Bé, i unes excel·lents interpretacions tant a nivell individual com grupal dels 20 actors i actrius/cantants encapçalats per Jordi Garreta (Saïd) i Alèxia Pascual (Blanca). Gràcies, gràcies Dagoll Dagom per emocionar-nos, és impossible no fer-ho.

16/03/2025
E D

S’ha de veure.
És un clàssic amb raó (història, música), i la posada en escena d’aquest revival és impressionant.

24/02/2025
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Hace 10 años que vi este musical por primera vez. Me gustó pero no acaba de entender el cariño y el fanatismo que los catalanes tenían a este musical.
Hoy he vuelto a verla. Dicen que es la última vez que se estrenará en la cartelera barcelonina (sinceramente no me lo creo para nada…) pero por si acaso no quería perderme tal evento.
Y mira… yo que sé que ha pasado pero lo he gozado muy fuertemente.
No es el musical perfecto. Es un refrito de otros tantos que ya hemos visto pero esta vez me he metido mucho en la historia. He sentido con todas y cada una de las canciones, he llorado y me he emocionado muchísimo!
Mar i Cel es un himno. Ahora ya lo entiendo!
Y creo que es algo que no debemos perder de nuestro teatro musical catalán.
La nueva producción me ha parecido perfecta! El barco majestuoso, las proyecciones, la iluminación, los piratas saltando por todos lados, el vestuario…
Los nuevos Said y Blanca me han encantado! Y el resto del reparto cumplen a las mil maravillas!!
Todo muy notable!! Y la platea llena por supuesto!! Una maravilla!!
Yo lanzo una propuesta: que el Teatro Victoria se alien con Dagoll Dagom y cada 2 años estrenen uno de sus musicales hasta haberlos completado todos de nuevo! Podría ser BRUTAL!

16/11/2024
gfolcran

Tal com ha dit un company, tornar a fer un clàssic no significa èxit assegurat. La feina que fa Dagoll Dagom reinventant un clàssic sense perdre l’essència de l’obra és una cosa que no tothom sap fer.
Un equip excel·lent aconsegueix que tornar a veure per quart cop aquest musical no sigui cap avorriment.
Si hagués de dir alguna contra seria que algun agut de l’obra és massa alt per l’intèrpret que ho representa.
Fora d’això, tot fantàstic, com sempre.

08/11/2024
marcel

Excel·lent nivell vocal, excel·lent moviment escènic dels intèrprets, excel·lent interpretació dels dos hits principals (“Per què he plorat” i l’apoteòsic himne dels pirates). És cert que Guinovart sembla haver compost la segona part a correcuita, però, com que no s’allargassa, passa bé. Una autèntica festa. No us ho perdeu. Aneu-hi i disfruteu!

28/10/2024
Lucia Ponce

Lo tiene todo: una historia bonita y triste, unas voces estupendas, un buen repaso por nuestros prejuicios y una puesta en escena tan magistral que sientes cada minuto que se escapa y está más cerca el final… y mención especial al barco que debería ser parte del escenario y se convierte en un personaje más
La música en directo es un placer
Gracias por tan bien hacer

24/10/2024
Izan López Stoica

la direccion

02/10/2024
Izan López Stoica

el texto

02/10/2024
CRISTINA

Podeu prorrogar l´espectacle??? Si us plau…

15/09/2024