Beatriz Chamorro

Des del mateix Broadway a la plaça de Tirso de Molina al centre de Madrid, arriba Chicago, el musical de la mà de la productora SOM Produce. El Teatre Nou Apol·lo es vesteix d’elegància i molta sensualitat per rebre i presentar aquesta comèdia musical de tan conegut èxit. Musical escrit per Fred Ebb i Bob Fosse, amb música de John Kander i lletres de Fred Ebb, ens presenta uns anys 20 en decadència plens d’escàndols, assassinats, corrupció, avarícia i excessiva preocupació per la fama. L’argument del musical és molt conegut; Roxie Hart -Silvia Álvarez-, assassina a sang freda la seva amant i entra a la presó. Allà es trobarà amb altres dones també imputades per haver matat els seus amants […]

En un escenario sencillo, algo oscuro y con música tenebrosa del Teatro EDP Gran Vía se nos aparece Santi Rodríguez. Está un poco pálido y parece que se encuentra un poco desubicado; le han dicho que se tiene que mudar de su propia casa por algún extraño motivo. Se dice se comenta que hay un espíritu que habita allí, así que no le queda otra que hacer cajas. Pero a medida que van pasando los minutos se da cuenta que es posible que conozca al espíritu mejor de lo que cree. Espíritu es el nombre de este espectáculo de humor que protagoniza Santi Rodríguez; se encuentra solo ante el peligro, pero no necesita nadie más para hacer que al público […]

La pregunta no és si has vist mai Grease, la pregunta és: quantes vegades l’has vist? Sincerament, jo no les puc explicar. Ara, Grease El Musical ha tornat i ho ha fet amb tots els luxes per celebrar el seu 50 aniversari amb molta música, ball i rock and roll. Un vestuari i un escenari ple de color molt viu que canvia en un obrir i tancar d’ulls per transportar l’espectador amb una facilitat abismal d’una hamburgueseria a un taller de cotxes, a una pista d’atletisme, a un vestuari, a una perruqueria oa una esbojarrada habitació. L’escenari transmet tanta frescor com el seu jove elenc d’actors, que et deixen impressionat a la butaca per la seva forma de ballar, cantar […]

Quan vaig anar a el Teatre Rialto a veure La función que sale mal, alguna cosa em deia que l’obra no anava a “sortir bé” com el seu títol vaticinava, però el que no m’esperava per a res és que l’obra sortís tan malament però tan bé a alhora, i que anés a aconseguir que tots els presents ens oblidéssim de tot, que desconectásemos per dues hores de l’esdevingut en el món, de virus, de pandèmies, de problemes, etc. i ens limitéssim simplement a gaudir com nans i a riure’ns a cada moment sense treva, de cadascuna de les accions de l’magnífic elenc d’actors que representaven l’obra. No vull fer cap spoiler i posar en sobre avís a qui s’animi […]