La brama del cérvol

Ahir vaig anar al Lliure a veure el darrer treball de La Calòrica amb dramatúrgia de Joan Yago i direcció d’Israel Solà. Com a fidel seguidor d’aquesta companyia anava amb moltes ganes i he de dir que malauradament per a mi no és de llarg una de les seves millors produccions. Ens situa en un hotel rural on estan allotjats una parella que van per escoltar la brama del cérvol, i per altra banda gent de teatre que tenen una convenció. A la primera part amb la ironia que els caracteritza se’n riuen dels urbanites, de la gent de ciutat i fan una critica mordaç de les manies i l’impacte de la dramatúrgia a la societat, aconseguint moments molt divertits. Però ohh arriba la segona part i l’obra fa un gir per a mi a pitjor i pren un caire esbojarrat, surrealista i caòtic amb moments que se m’han arribat a fer pesats amb uns discursos que no he acabat d’entendre i a més a més amb la mala sort que s’ha hagut d’interrompre més de 20 minuts per la indisposició d’una espectadora. La interpretació dels 6 actors i actrius Oriol Casals, Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Mel Salvatierra i Júlia Truyol que cadascun interpreta diversos personatges, impecable i esgotador, vaja com sempre i les cançons un puntàs.

Esta es ya la 2ª propuesta de La Calòrica con la que no conecto. Está cierto que la mayoría de las veces he disfrutado de sus producciones y la compañía en general me encanta. Tanto por sus actores y actrices como su forma de realizar montajes alocados, con crítica y mucho humor.
Pero esta obra me ha dejado muy frío.
Una historia en la que nos topamos con una pareja de vacaciones en una montaña dispuestos a disfrutar de la naturaleza y del berreo de los ciervos, la gran atracción turística del lugar. Junto a ellos, gente de teatro están en el mismo hotel para hacer una convención sobre el impacto de la dramaturgia en la sociedad.
Una primera parte con una crítica humorística sobre la gente del teatro que me ha funcionado pero que en su segunda parte ha decaído muchísimo con esa rave onírica en el bosque.
Reconozco que a nivel interpretativo y de cambio de personajes, vestuario, etc… es un currazo. Pero no me ha merecido la pena las dos horas de obra para un discurso final que no he acabado de entender.

En un hotel de muntanya es reuneixen diversos creadors escènics per participar en un simposi cultural, allà coincidiran amb altres hostes que esperen viure una experiència única com és escoltar la brama del cérvol, tot i que fins ara no han tingut aquesta sort.

La Calòrica s’estrena en un escenari gran, com és la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Montjuïc. Ho fan amb un gran espectacle que compta amb les principals senyes d’identitat d’aquesta companyia que ja és un referent del teatre català actual.

La primera part de l’espectacle és la que té els moments més hilarants, sobretot durant el simposi, on reconeixem moltes de les frases que es pronuncien sobre el sector cultural. No m’ha convençut tant la segona part, més caòtica i en la qual els actors canvien constantment de personatge perquè tots ells conflueixen al mateix espai.

En conjunt, una obra irregular però que aconsegueix bones rialles del públic, amb un treball encomiable de La Calòrica per coordinar diàlegs i situacions que succeeixen al mateix temps.